dissabte, 14 de desembre del 2013

Antoni Benaiges no va poder ensenyar el mar als seus alumnes... ( 2 ).

Al mes d'abril del 2.012 vaig fer una entrada emocionat per la lectura d'un article del diari El Punt Avui; Sergi Picazo el signava. "Els nens que mai no van veure el mar" em va gelar la sang.Vaig descobrir la història de l'Antoni Benaiges, mestre nascut a Mont-roig del Camp l'any 1.903 i destinat l'any 1.934 a Bañuelos de Bureba, un poble molt petit de la província de Burgos. La fotografia de Sergi Bernal em va quedar gravada a l'ànima...


Fotografia de Sergi Bernal
Els nens d'aquell poble no havien vist mai el mar i el seu mestre, que va portar les metodologies  pedagògiques més innovadores del seu temps a terres castellanes, els va prometre que els hi ensenyaria; però el 25 de juliol del 1.936 el van afusellar. Si llegir l'article i fer l'entrada al blog va ser emocionant, els comentaris del mateix Sergi Bernal, Jaume Aragonès - nebot-net de l'Antoni Benaiges- i en Javier coneixedor de la feina feta per aquest mestre; van anar consolidant la idea de veure l'escola de l'Antoni...
Sóc un enamorat de la descoberta i aquest estiu he aprofitat per anar Bañuelos de Bureba.


Quan l'Antoni va arribar a Bañuelos hi vivien 200 persones repartides en 44 cases. L'any 2.011 quedaven només 34 persones i 15 cases. Intento recordar la fotografia del Sergi i estic segur d'on trobar l'escola.El poble és molt petit i em situo fàcilment  al carrer Major.


És emocionant estar fotografiant l'edifici, una mica atrotinat, de l'escola pública en la que l'Antoni Benaiges va il·lusionar amb el seu compromís amb l'ensenyament de la República. Encara podem veure la rajola de ceràmica que deixa clara la funció del número 50 de carrer Major.

  
Camino enrere per fotografiar tota l'escola i en el moment de fer la foto recordo perfectament la del Sergi Bernal. En aquest espai modest, amb escassetat de  mitjans, un mestre - com molts d'aquella època històrica- feia una feina monumental. Em cau una mica la cara de vergonya al pensar que fem ara amb tantíssims recursos ...

 
El compromís amb l'educació i amb les idees era molt important, compromís que ara sembla esmorteït. Vull tocar la porta que tantes vegades va creuar l'Antoni i al fer-ho em fixo en una senzilla placa que hi ha sobre ella.


Sobren els meus comentaris, sembla que la potència d'aquest escrit ha esquerdat la llinda de pedra de la porta...

ESCUELA
ANTONIO BENAIGES
"Respetemos al niño.Que sea niño.
 Y sienta, luego, la necesidad de ser
 hombre"
ANTONIO BENAIGES
( MONT-ROIG DEL CAMP 1.903 - LA PEDRAJA 1.936 )
MAESTRO DE ESTA ESCUELA
ENTRE 1.934 Y 1.936


Ja tenia una mica de fred al baixar del cotxe per visitar el poble, al mes d'agost les terres de Burgos demanen moltes vegades una jaqueta. Però la pell de gallina no és del fred, sinó de la lectura de la placa. El silenci gairebé dolorós m'acompanya en la passejada pel petit poble que l'Antoni va estimar.
Deixo Bañuelos de Bureba i, per l'estreta carretera, torno a la capital de La Bureba, Briviesca. La bellesa d'aquesta zona del nord-est de Burgos que gairebé acarona al País Basc,  plena de castells, esglésies romàniques i paisatge encisador, és difícil d'oblidar.
Gràcies Antoni Benaiges pel teu mestratge.
Atentament.
Senyor i

8 comentaris:

  1. Increible crònica!! Que bona visita virtual m'has fet fer!

    Dimecres passem la película als cinemes Girona, Barcelona.
    http://www.cinemesgirona.cat/projeccions/el-retratista-estrena-27-de-novembre/

    salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Sergi per la teva magnífica feina desenterrant el passat. També t’agraeixo el comentari. Podrem veure a Lleida la pel•lícula El retratista ? I l’exposició?
      Una forta abraçada.

      Elimina
  2. Ho estic intentant......en breu tindrém més notícies...

    salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem gaudir a la nostra ciutat del teu esforç.
      Atentament.

      Elimina
  3. Sóc el Sergi Picazo,
    me n'alegro que la crònica que vaig fer, inspirada en la feinada del Sergi Bernal, t'interessés.

    Només per això ja val la pena haver-la escrit! ;-)

    salut i república,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Sergi per la teva crònica. Vaig emocionar-me molt amb la lectura i la descoberta de l'Antoni Benaiges.
      Atentament

      Elimina
  4. Sóc el Sergi Picazo, l'autor de la crònica que dius. Inspirada al 100% en la feinada del Sergi Bernal.

    Gràcies pel comentari, moltes gràcies, com no veig mai els meus lectors no sé mai si un text agrada o no, si interessa o no, així que t'agraeixo el comentari.

    salut i república

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també t'agraeixo molt el teu comentari. Em sembla fantàstic que escriptor i lector puguem intercanviar les sensacions que la màgia de llegir i escriure ens regala.
      Atentament

      Elimina