diumenge, 22 de febrer de 2015

Grues a Osca.

El passat diumenge, després de rebre una proposta ornitològica d'uns amics enamorats dels ocells, vam aprofitar la tarda per anar a l'embassament de la Sotonera. Sabia que Gallocanta és un dels millors espais relativament a prop de Lleida per veure grues ( Grus grus ), grulla en castellà; però no tenia cap referència de les seves aturades a només vint-i-cinc quilòmetres d'Osca. La Sotonera està a 165 quilòmetres en línia recta de Gallocanta i per arribar-hi les grues han de volar cinc o sis hores. L'autovia ens deixa gairebé a Osca, cal seguir llavors direcció Pamplona i a una quinzena de quilòmetres, després de Esquedas cal desviar-se a l'esquerra en direcció Lupiñén, Octilla i Montmesa. A Montmesa agafem els camins que van a la cua de l'embassament.


Deixem els cotxes al costat de l'observatori de grues i preparem els materials per l'observació: binocles, telescopis terrestres, guies i les càmeres de fotos... Magnífic, amb les presses m'he deixat a Lleida la càmera, així que les fotografies de l'entrada d'avui són de la Mercè del Barrio i l'Esteve Guiral. Malgrat la tarda assolellada, el vent fa que la sensació de fred endureixi la nostra espera...


Al final de la tarda comencem a veure els primers estols i a sentir-les ja que la grua és molt sorollosa. Estan molt lluny, però la paciència té premi, i els primers grups comencen a sobrevolar el nostre observatori. És un moment molt emocionant veure i sentir aquests grans ocells que pesen entre 4 i 7 quilograms i tenen una altura de 120 centímetres i una envergadura que va dels 200 als 230 centímetres. Volen entre els 100 i 500 metres, a una velocitat de 60 quilòmetres per hora. Poden volar 8 hores seguides...


Quan ja pensàvem que no voldrien aturar-se, els primers estols van començar a aterrar. Mengen, beuen i dormen al costat de l'aigua o amb les potes a l'aigua, per protegir-se dels animals. S'alimenten de llavors, arrels, insectes i petits amfibis. Els pagesos de Montmesa estan agrupats en una cooperativa i obtenen un rendiment comú de les terres. Es beneficien d'una sèrie d'ajudes agroambientals, ja que la concentració de grues en els camps sembrats fa que calgui resembrar. El Departamento de Medio Ambiente del Gobierno de Aragón i Red Eléctrica Española han signat un acord per senyalitzar, mitjançant espirals de colors, la línia d'alta tensió de l'entorn de Montmesa; per tal d'evitar la mortaldat per col·lisió de les grues d'altres anys.

  
Descansen a la Sotonera on reposen forces fins que arribin els dies amb millor clima per continuar el viatge cap al nord d'Europa. Un cop superats els Pirineus tornaran a descansar a Les Landes o a la llacuna artificial de Der Chantecoq, a uns 200 quilòmetres de París. La traducció al castellà de Chandecoq és gallocata !
Per reproduir-se es distribueixen per Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, nord d'Alemanya, Noruega i Suècia. Al mes d'octubre, quan comença el fred al nord del nostre continent, tornen a fer el viatge fins a la Península Ibèrica en estols d'unes 300 grues. Ens quedem sense llum i sortim de l'observatori per veure millor les grues menjant.


Del 15 de febrer al 15 de març és quan més grues veureu. Recordeu que la Alberca de Alboré, antiga llacuna que forma part de l'embassament de la Sotonera, s'ha convertit els últims anys en la principal zona de descans aragonesa de les grues, després de Gallocanta. L'any passat s'hi van aturar unes 40.000. El diumenge passat calculem que s'hi van aturar unes dues-centes.


Podeu observar-les al capvespre entre febrer i març, o al novembre. No oblidareu fàcilment l'experiència de veure i escoltar aquests ocells a la alberca de Alboré.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada