dimecres, 18 de febrer de 2015

Urdaibai Kepa Junkeraren trikitixan.

En entrades anteriors hem descobert l'Euskadiko Biodibersitate Zentroa. Avui hi tornem però no ens centrarem ni en l'estuari d'Urdaibai ni en la història de l'edifici, sinó en un dels músics bascos que ha portat arreu la música tradicional del seu país. Al Centre de Biodiversitat d'Euskadi a més a més de l'exposició permanent centrada en l'única Reserva de la Biosfera del País Basc, hi ha uns espais per a les exposicions temporals. El passat estiu Kepa Junkera era el protagonista de la proposta "Urdaibai en la trikitixa de Kepa Junkera". Mireu aquesta colla de fotografies del projecte ETXEA ( casa ) del 2.008...


...Si ens allunyem totes aquestes imatges de Santi Yaniz es transformen en la cara de Kepa Junkera, músic nascut a Bilbao l'any 1.965 i gran mestre de la trikitixa.


Va viure la seva infància i joventut al barri de Rekalde on descobrí la música de la mà del seu oncle-avi que acompanyava amb la pandereta a la seva neboda, la mare de Kepa, que ballava. A la propera fotografia els podeu veure,


Aquest músic basc autodidacta ha fet tot un viatge per la música tradicional del seu país i actualment és un dels música bascos més internacionals. El disc Bilbao 00:00 h editat l'any 1.998 és un dels seus treballs més importants en el que més de quaranta músics van participar en aquest homenatge a Bilbao. A la propera fotografia el podeu veure, acompanyat de la mateixa trikitixa amb la que apareix Kepa Junkera a la portada del disc.


Kepa acompanyat de la seva inseparable trikitixa ha creat una proposta musical que és un sumatori de ritmes i sensacions d'altres llocs i cultures de tot el món, en la que si el tronc és basc, les branques no tenen fronteres.


Si Rekalde va ser molt important en la seva formació autodidacta, Kepa reconeix obertament que Urdaibai és el seu altre puntal; afirmant fins i tot que no s'imagina la seva  vida actual sense poder passejar per aquest estuari.


L'exposició mostra part dels objectes que l'han ajudat a compondre i interpretar. Les vitrines estan plenes de trikitixas, acordions, concertines, bandoneons, albokas, panderetes...


L' alboka és un instrument de la família del clarinet al que aviat li dedicaré una entrada que us sorprendrà. El bandoneó és una variant de l'acordió de forma rectangular, amb botons als dos costats que pertany als instruments de vent de la família de les harmòniques. La concertina també pertany a la família de l'acordió i té forma hexagonal. A la propera fotografia en podeu veure dues.


A l'exposició també hi havia una tria de quadres, cartells, pòsters i una gran diversitat d'objectes de llocs molt llunyans.Un esquema de la ria envoltada de tots els seus treballs discogràfics decorava una de les parets de la sala d'exposicions temporals.


Enguany es compleixen els trenta-cinc anys de la parella Kepa Junkera - Trikitixa voltant pel món. La trikitixa, un instrument de vent, és un acordió petit, diatònic de botons i d'origen italià. Des del segle XIX s'utilitza al País Basc. El trikilitari és el músic que la toca, i la majoria de les vegades esta acompanya per la pandereta. Aquesta parella d'instruments es coneixien com trikiti i era costum tocar a les romeries.


L'any 1.889 apareix documentada en la romeria d'Urkiola. L'Associació de Trikitixas del País Basc està a Zarautz. El repertori sempre ha estat vinculat al ball .
Com he comentat abans, aviat descobrireu els secrets d'un instrument molt especial, l'alboka.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari