dijous, 26 de febrer de 2015

Energia geotèrmica ( i 2 ).

Si amb la primera entrada dedicada a aquesta energia renovable vam poder veure com flueix l'aigua calenta i el vapor d'aigua en diferents espais naturals d'Islàndia, avui ens centrarem en com els islandesos aprofiten aquesta font d'energia. 
Agafem el cotxe i sortim de Reykjavík en direcció sud-est per la carretera 1, la que dóna la volta a tota l'illa. Després dels primers quilòmetres, la carretera comença a baixar i baixar i al paisatge veiem les primeres fumaroles.


Quan trobem l'indicador de la carretera 39, que va cap a la dreta, hem de continuar per la carretera 1 però amb molta atenció perquè a poca distància veurem la Central Geotèrmica d'Helliseheiði desviant-nos a l'esquerra. Si arribeu  a Hveragerði, és que heu passat de llarg, cosa difícil perquè els tubs gegants, les conduccions elèctriques i el vapor d'aigua són molt evidents.


Durant segles els islandesos han utilitzat les aigües termals per banyar-se i rentar la roba. L'any 1.907 un granger va portar mitjançant un tub de formigó, el vapor d'una font termal propera fins a casa seva per escalfar-la. Així començà l'aprofitament de l'energia geotèrmica. L'any 1.930 es va construir a Reykjavík una conducció de tres quilòmetres per escalfar dues escoles, seixanta llars i els principals hospitals. L'any 1.945 una conducció de divuit quilòmetres va connectar 2.850 llars.


Actualment l'energia geotèrmica escalfa el 89% de les cases. L'energia de les centrals geotèrmiques s'utilitza en un 57,4% per escalfar llars, el 15,9 % per generar electricitat i la resta per escalfar piscines, piscifactories i hivernacles. Si visiteu aquest país màgic veureu que a les cases l'aigua freda de l'aixeta està gelada i boníssima, i la calenta crema molt. També podreu tastar els plàtans d'Islàndia... Penseu que els islandesos són els primers consumidors europeus d'aquesta fruita que ells conreen en els seus hivernacles escalfats amb energia geotèrmica.


Islàndia es troba a la dorsal mesoatlàntica i per això és un dels llocs tectònicament més actius del món. Un país amb més de 200 volcans, 600 fonts d'aigua calenta i 20 camps d'alta temperatura de vapor en els que el termòmetre marca entra 150 i 250 graus centígrads. Les àrees geotèrmiques es classifiquen en baixa temperatura, on hi ha menys de 150 ºC a 1.000 metres de fondària, i alta temperatura en els que no es baixa dels 200 ºC a 1.000 metres de profunditat. A les de baixa temperatura no s'aprecia una important alteració ambiental i per això hi ha vegetació. L'aigua té una baixa concentració de substàncies dissoltes i s'utilitza per subministrar aigua calenta i es considera potable. A les d'alta temperatura el sòl és molt àcid i per això no hi ha vegetació.


El cicle de producció d'energia a les centrals geotèrmiques es divideix en tres fases: captació i processament del vapor d'aigua per mitjà de sondejos, captació i escalfament d'aigua, i finalment producció d'electricitat. En primer lloc la barreja d'aigua calenta i vapor es transporta per tubs de captació fins a l'estació de separació on l'aigua i el vapor seguiran camins diferents. L'excés de vapor i l'aigua que sobra s'eliminen per les xemeneies d'escapament. L'aigua i el vapor, ja separats, es condueixen a la central a uns 12 bars de pressió i 190 ºC de temperatura. El vapor fa moure les turbines que generen electricitat. L'aigua calenta, en un condensador, escalfa l'aigua freda que fem arribar a la central. A l'aigua calenta i a la que hem escalfat se li introdueix una petita quantitat de vapor amb gasos àcids per eliminar definitivament l'oxigen dissolt i així evitar les precipitacions de substàncies en els sistemes de distribució. A la propera fotografia podeu veure els tubs de distribució d'aigua calenta i les torres que transporten electricitat.

  
Els tubs que transporten l'aigua calenta tenen un diàmetre que va dels 90 als 80 centímetres. Estan fets d'acer amb un aïllant de llana de roca ( rock wool ), cobert de plàstic i alumini quan van per la superfície. L'aïllament és d'uretà cobert de plàstic quan els tubs estan soterrats. Això permet que en el transport de les centrals als pobles i ciutats, l'aigua es refredi molts pocs graus. Evidentment estan pensats els canvis de temperatura i els valors de dilatació dels diferents materials.
Si voleu donar un cop d'ull a la Central Geotèrmica d'Helliseheiði, no deixeu de visionar el proper vídeo


Hellisheidi Geothermal Power Plants from Mannvit on Vimeo.
 
Marxem de la central per la carretera 1 i tornem a Reykjavík on ens espera l'espectacular església de formigó d' Hallgrímskirkja.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada