divendres, 6 de febrer de 2015

Passejant per la riba del riu Ölsufá.

Avui passejarem per Eyrarbakki i Stokkseyri, dos poblets propers a Reykjavík amb un passat molt lligat a la pesca, situats a la vora del Ölsufá. L'Ölfusá és el riu més cabalós d'Islàndia que es forma després de la unió dels rius Hvítá i Sog, prop de la ciutat de Selfoss, i flueix durant vint-i-cinc quilòmetres, fins a desembocar a l'oceà Atlàntic

 
Actualment Eyrarbakki ja no és port oficial com a conseqüència de la construcció del pont de Þorlákshöfn, que li ha fet perdre influència en la industria pesquera, gran motor econòmic islandès. Una mostra d'aquesta decadència és la pèrdua de població. Penseu que fa cent anys i vivien mil persones i avui només la meitat. Però encara que no ho sembli Eyrarbakki va ser el principal port d'Islàndia i un pròsper poble comercial fins entrat el segle XX. Una senzilla escultura ens recorda l'ofici de pescador ...

  
Els grangers del sud hi anaven per intercanviar subministres a les botigues, en les que hi havia tanta gent que es podia trigar tres dies a servir als comerciants. Ningú ho diria passejant avui pels seus carrers solitaris, en els que descobrirem la Húsið á Eyrarbakka una de les cases més antigues d'Islàndia. Construïda per mercaders danesos l'any 1.765 va permetre als comerciants passar-hi el duríssim hivern. Actualment a les seves vitrines s'explica la història del poble i les habitacions restaurades tenen els mobles originals. 


Els plafons informatius del port ens mostren antigues fotografies que recorden les dures i perilloses condicions de treball que patien els pescadors, com la de Tómas Jónsson.


El poble del costat, a l'est de Eyrarbakki seguint la riba del riu Ölsufá, és Stokkseyri. Amb 490 habitants també era un port pesquer important com podem veure als plafons informatius amb fotos antigues del port. Moltes mostren la duresa d'aquest mar: vaixells pesquers mig enfonsats, tempestes espectaculars, però he triat la de Jóhann Þór Sigurbergsson en la que es veu el dia a dia dels pescadors. Molts islandesos van a  Stokkseyri per tastar la sopa de llagosta del petit restaurant Við Fjöruborðið al costat del mar. Diuen que és la millor d'Islàndia. Puc confirmar que tastar-la és una experiència impressionant... 
 

Mirant a l'antic port pesquer trobem el taller d'un artesà que fabrica, repara i restaura un instrument de música molt especial, l'orgue. Bergern Tomasson és l'únic constructor d'orgues d'Islàndia i explica detalladament com fer-ho a  Björgvin Tómasson Orgelsmiður .


L'orgue és un instrument musical amb jocs de tubs que sonen pel pas de l'aire a pressió generat per manxes, en els antics, o en els actuals per ventilador elèctric, després de polsar unes tecles.El metall i la fusta són els materials que omplen aquest espai.



Els plafons expliquen tot el laboriós procés de construcció de l'orgue que a diferència de la majoria d'instruments musicals, no està estandarditzat. No tots els orgues tenen el mateix nombre de teclats ni de registres, conseqüentment, el nombre de tubs d'un orgue pot variar molt.


El primer orgue el va construir l'inventor i matemàtic grec Ctesibi l'any 246 abans de Crist a Alexandria.El seu nom era  hydraulis (ὕδραυλις). L'aigua era la encarregada de mantenir el vent sota pressió.


En el proper vídeo podeu veure a la gent del taller construint un orgue molt especial  que accepta informació digital, amb el que la música islandesa Björk ha presentat el seu projecte multimèdia Biophilia.




Deixo Stokkseyri però abans de tornar a Reykjavík aprofito per gaudir una estoneta de la Reserva Natural de Floi tot un luxe si t'agraden els ocells. 


Aquesta zona pantanosa a la riba oriental del riu Ölsufá ens permet en els mesos de nidificació, de maig a juliol, fer fotografies com l'anterior en la que podeu veure dos cignes cantaires (Cygnus cygnus) amb les seves cinc cries. Un sender circular de dos quilòmetres recorre els pantans.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari