dissabte, 1 d’agost de 2015

El Museu de Lleida ( 6 ).

A l'entrada anterior dedicada al M:LL explicava la construcció del nou museu, de la mà de l'arquitecte Joan Rodon. El 30 de novembre del 2.007 s'acabaren les obres al terrenys de l'antiga Llar de Sant Josep.
 

Font fotografia: Museu de Lleida.

Us recordava que la creació de la nova Diòcesi de Barbastre-Montsó l'any  1.995, suposà l'inici d'un llarg litigi per les obres d'art de la Franja de Ponent...
Al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal hi ha 113 peces d'art originàries de diferents parròquies de la Franja de Ponent, que fins al 1.995 havien format part del Bisbat de Lleida. Un decret posterior del Vaticà exigia el retorn de les obres d'art a les seves esglésies d'origen. 
Però deixem altra vegada la història del M:LL per tornar a passejar virtualment per les seves sales. Avui ens aturarem per gaudir de les pintures murals de la Pia Almoina procedents de la Canonja, al costat del claustre de la Seu Vella.


La Canonja és un conjunt d'edificacions que acolliren les estances del Capítol i els òrgans de govern i gestió de la Catedral. La restauració del Bisbat de Lleida l'any 1.149 suposà la creació del Capítol Catedralici format per una comunitat de clergues que tenien que servir la Catedral.

Aquest Capítol Catedralici estava regit per la regla de Sant Agustí, i el formaven vint-i-cinc canonges que vivien a la Canonja.


L'any 1.254, els clergues van deixar la pràctica de la vida comunitària i l'espai que ocupaven acollí nous serveis. Un dels més importants fou la Pia Almoina, que era una institució catedralícia dedicada a la caritat, i que des de 1.277 atenia permanentment a pobres, malalts i  peregrins.


A més a més de donar-los-hi menjar, els vestien i emparaven gràcies a les donacions pietoses. Els usuaris d'aquest menjador eren una mostra dels problemes d'aquella societat.


Les pintures murals de la Pia Almoina, datades entre 1.330 - 1.340, estan fetes amb tremp i oli arrebossat de calç. Originalment estaven al refectori de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida. El refectori és un menjador comú dels membres d'una comunitat estable, generalment de monestirs o convents.


Els rostres, les vestidures humils i les mirades perdudes transmeten solitud, por, marginació. L'alimentació de pobres i pelegrins incloïa el pa i el vi.


En els sis fragments conservats es repeteix la iconografia d'una taula parada i el menjar. Hi ha constància documental de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona i la de la Catedral de València.


En unes obres de restauració del recinte de la Seu Vella fetes l'any 1.947, van descobrir aquestes pintures murals. Les dugueren a Barcelona per restaurar-les i durant uns anys es dipositaren tempotalment al Museu d'Art de Catalunya. L'any 1.975 van tornar a Lleida.


El passat mes de febrer amb el títol "Patrimoni i caritat a la Seu Vella. Un sopar un gest" es van organitzar quatre sopars a la Canonja. El sopar reproduïa el que es menjava al 1.338. Una part es va fer en silenci, com ho feien els comensals de la Pia Almoina.


Els encarregats de cuinar a l'estil del segle XIV, foren els alumnes de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida. Una part dels 25 € del menú es destinà a la tasca de Càritas Diocesana de Lleida.
Alguna cosa fem molt malament si, gairebé set segles després els menjadors socials estan plens...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari