A l'última entrada dedicada al M:LL us parlava de la construcció del nou edifici, obra de l'arquitecte barceloní Joan Rodon, i abans de visitar virtualment noves sales del museu, recordàvem que al M:LL hi ha 113 peces d'art originàries de diferents parròquies de la Franja de Ponent que fins al 1.995 havien format part del Bisbat de Lleida, i que a partir d'aquell any van passar a formar part de la nova Diòcesi de Barbastre-Montsó. Això suposà l'inici d'un llarg litigi per aquestes obres d'art.
Joan Rodon i Bonet s'especialitzà al seu estudi Joan Rodon Arquitectes Associats S.A. en crear equipaments i rehabilitar patrimoni arquitectònic. A la propera fotografia el procés d'enderroc de l'antic convent de les carmelites descalces del que es va conservar part de l'estructura i l'església. Recordeu que abans de començar les obres, l'edifici acollia la Llar de Sant Josep. A la dreta podeu veure el nou edifici de l'Arxiu Històric de Lleida, un dels tres pilars de l'Illa de la Maternitat.
Font fotografia: Museu de Lleida.
El 30 de novembre del 2.007 obrí el nou museu. Mireu la cara de felicitat d'alguns dels responsables de l'obra enfilats a la coberta del nou M:LL. Darrere seu "els observen" atentament l'església de Sant Llorenç, la Suda i la Seu Vella ...
Font fotografia: Museu de Lleida.
L'any 2.006 la Consellera de Cultura de la Generalitat, Caterina Mieras, autoritzà al Bisbat de Lleida a entregar les obres d'art a Aragó. Aquesta resolució fou rebutjada per la Diputació de Lleida. Al juliol del 2.007 es creà una plataforma de suport a la unitat del M:LL. Si ens fixem en la legislació espanyola, el dret canònic deixa clar que el destí de les obres l'ha de decidir el Tribunal de la Rota, que l'any 2.008 dictaminà que calia entregar les peces a la Diòcesi de Barbastre-Montsó.
Però deixem temporalment l'accidentada història del M:LL per tornar a passejar per les seves sales. Sortim de l'espai dedicat a les pintures murals de la Pia Almoina, i baixem les escales que ens porten a una nova sala on imaginar la bellesa de la Seu Vella, la nostra antiga catedral, abans de ser molt maltractada per la història...
Al juliol del 1.203 Pere de Coma començà la construcció de la Seu Vella, que fou la gran Catedral de Lleida. A la propera fotografia podeu veure els relleus de pedra amb restes de policromia de la trona de Sant Lluc ( esquerra ), i Sant Marc ( dreta ), atribuïts a Jordi Safont.
El cap de Sant Jaume el Major, obra de Rotllí Gautier datada al 1.436-1.437 ens insinua la riquesa escultòrica de l'antiga catedral.
Al bell mig de la nau central de la Seu Vella hi havia el cor. El fragment que mostra la propera fotografia es considera l'únic testimoni del cadirat del cor que entre els anys 1.364 i 1.367 va fer Benet Martorell.
Santa Maria l'Antiga, una escultura de fusta amb restes de policromia del 1.300, es venerava a l'altar major de la Seu Vella abans que el protagonisme d'aquest espai l'ocupés el retaule fet per Bartomeu de Rpbió entre 1.360 i 1.363. Posteriorment l'escultura es traslladà a la Canonja i donà nom a l'espai que presidia: la capella de Santa Maria l'Antiga.
Per acabar la visita virtual d'avui, gaudiu de la feina ben feta per Bartomeu de Robió en el retaule major de la Seu Vella. És d'alabastre, amb restes de policromia i aquest fragment ens mostra un grup de quatre apòstols.
L'any 2.010 la vella catedral recuperà temporalment una bona part dels tapissos flamencs que la vestien. Si ho voleu recordar, l'entrada "Els tapissos tornen a la Seu Vella" ens els mostra.
Atentament.
Senyor i
Al bell mig de la nau central de la Seu Vella hi havia el cor. El fragment que mostra la propera fotografia es considera l'únic testimoni del cadirat del cor que entre els anys 1.364 i 1.367 va fer Benet Martorell.
Santa Maria l'Antiga, una escultura de fusta amb restes de policromia del 1.300, es venerava a l'altar major de la Seu Vella abans que el protagonisme d'aquest espai l'ocupés el retaule fet per Bartomeu de Rpbió entre 1.360 i 1.363. Posteriorment l'escultura es traslladà a la Canonja i donà nom a l'espai que presidia: la capella de Santa Maria l'Antiga.
Per acabar la visita virtual d'avui, gaudiu de la feina ben feta per Bartomeu de Robió en el retaule major de la Seu Vella. És d'alabastre, amb restes de policromia i aquest fragment ens mostra un grup de quatre apòstols.
L'any 2.010 la vella catedral recuperà temporalment una bona part dels tapissos flamencs que la vestien. Si ho voleu recordar, l'entrada "Els tapissos tornen a la Seu Vella" ens els mostra.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada