Islàndia és un país amb moltíssima tradició en el joc d'escacs. Diuen que gairebé tots els seus habitants saben jugar-hi, i en molts espais públics els taulers i les peces ens conviden a pensar. Amb 320.000 habitants hi ha onze Grans Mestres i onze Mestres Internacionals, unes xifres impressionats per l'escàs nombre d'habitants. El de Gran Mestre és el rang màxim que pot aconseguir un jugador d'escacs a excepció del títol de campió del món. Calen 2.500 punts. El següent en importància és el de Mestre Internacional, pel que necessitem 2.400 punts.
Si aneu a la Biblioteca Nacional islandesa, podeu dedicar-vos una estona a trencar-vos la closca...
El Campionat del Mon d'escacs del 1.972 celebrat a Reykjavík i conegut com el Matx de segle, enfrontà a l'aspirant Bobby Fischer dels Estats Units amb el campió regnant, el soviètic Boris Spasski. L'americà posà fi a vint-i-quatre anys consecutius de domini soviètic. Fou el primer americà que es proclamà campió del món. L'any 2.005 va marxar dels Estats Units per problemes amb la justícia, estava acusat de diferents delictes fiscals i de violar l'embargament del 1.992 sobre Sèrbia. Anà al Japó i posteriorment a Islàndia, que li oferí asil polític i la nacionalitat islandesa.
Al costat del Port Vell de Reykjavík, a la biblioteca del Museu d'Art també us espera un tauler d'escacs...
Quan Fischer va arribar a Islàndia, el país el va acollir molt calorosament i rebé la mateixa habitació que havia ocupat l'any 1.972 a l'hotel Loftleidir , que ara es diu Icelandair Reykjavík Hotel Natura, la suite 470. Una de les ments més potents del segle XX acabà obsessionat amb que la CIA el volia matar. Els últims dies de la seva vida els passà en un psiquiàtric de la capital islandesa.
Al Museu Nacional hi ha una reproducció de la casa islandesa de la segona meitat del segle XX. No podia faltar-hi la proposta de jugar a escacs...
Al nostre petit país no tenim tanta tradició en aquest joc, però el testament manuscrit d'Ermengol I d'Urgell ( 973 - 1.010 ) és el document més antic d'Europa que parla dels escacs. Al Museu de Lleida podeu veure el joc d'escacs del segle X-XI que pertanyia a Arnau Mir de Tost ( 1.000 - 1.072 ) senyor d'Àger; que al segle XI conquerí la Conca de Tremp, les valls limítrofes a la Serra de Montsec i la Vall d'Àger, desplaçant la frontera a pocs quilòmetres al nord de Balaguer.
És un joc d'escacs de cristall de roca tallat d'origen fatimita, civilització que regnà el nord d'Àfrica del 909 al 1.171 considerada la França il·lustrada de l'època. El van trobar a la Col·legiata de Sant Pere d'Àger.
La majoria dels investigadors creuen que els escacs és un joc creat a l'Índia al segle VI dC, a partir d'una antiga forma d'escacs denominada xaturanga.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada