dimecres, 30 de setembre de 2015

El Museu de Lleida ( 9 ).

Tornem a l'accidentada història del museu, concretament al litigi per les 113 obres d'art procedents de les parròquies de la Franja de Ponent que han canviat de Diòcesi. Les diferents sentències no donen solució al litigi ja que les autoritats catalanes recorden al Bisbat de Lleida que no pot prendre cap decisió unilateral sobre el futur de les peces. És el consorci del M:LL, en el que també hi ha Ajuntament, Diputació i Generalitat, el que ha de buscar una solució al litigi
Deixem el litigi, per tornar a passejar per les sales del museu, i després de pujar les escales, arribarem a la sala que acull els sepulcres de les priores Francisquina d'Erill i Beatriu Cornel, així com el de la germana del comte d'Urgell Jaume el Dissortat, Isabel d'Aragó. A la dreta de la fotografia podeu veure el tro prioral de Blanca d'Aragó i Anjou. Totes aquestes peces provenen del monestir de Sixena, el patrimoni del qual es dispersà a partir de la desamortització de 1.835.


Deixant l'espai dedicat a les joies de Sixena, al tram que hi ha fins arribar a l'època moderna, podem veure les obres de Pere Garcia de Benavarri, un dels millors pintors de l'etapa final del gòtic. La taula del Calvari, de la segona meitat del segle XV, atribuïda a ell, prové de l'església de Santa Maria de Tamarit de Llitera.

  
El retaule de la Marededéu, Sant Fabià i Sant Sebastià, una pintura sobre fusta del darrer quart del segle XV, és del taller de Pere Garcia de Benavarri i prové de l'església parroquial de Santa Maria de Portaspana de Graus ( Osca ).


A la propera fotografia de detall del retaule anterior, podeu veure com la Marededéu porta una flor a la mà, que era com la representava l'escola de Lleida en l'època gòtica.


Les primeres dècades del segle XVI es començà a valorar l'humanisme i l'estètica que provenia d'Itàlia. La introducció d'aquestes novetats estava influenciada per la tradició gòtica; la taula de Sant Vicenç ( 1.487 - 1.506 ), és un bon exemple.


En aquesta taula podeu observar com van de la mà el gòtic i el renaixement, fet comú a les terres lleidatanes. La taula estava a l'església de Sant Vicenç d'Àger.


Lleida, àrea allunyada dels principals centres productors de creacions artístiques a començament del segle XVI, no era gaire permeable a les noves propostes del renaixement; per això les peces produïdes aquí a mitjans del segle XVI encara tenen moltes influències gòtiques, com el retaule de Santa Elena de Folquer. Aquest retaule, atribuït al mestre del Cavall, estava a l'església de Sant Gili de Folquer d'Artesa de Segre.


A la propera entrada començarem a visitar el tram final del M:LL per donar un cop d'ull a l'època moderna ( finals del segle XV  -  primeria del XIX ).
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada