dimecres, 16 de març de 2016

Chester Beatty Library.

Sortim de la Mars'h Library, que obrí les portes l'any 1.707 i fou la primera biblioteca pública d'Irlanda, per passejar fins al Castell de Dublín, que està a pocs metres. L'any 1.204 el rei Joan d'Anglaterra ordenà la construcció d'un castell que amb el pas dels segles es convertí en la fortificació més important d'Irlanda. Fa més de mil anys en aquest espai hi havia un assentament anterior a l'era dels víkings...


Dublin Castle va ser durant vuit segles la seu del govern colonial, centre de poder polític i militar. El castell és un dels edificis més significatius de la història irlandesa. A les seves torres, molts nacionalistes foren empresonats. Des de l'època d'Isabel I, fou la residència oficial del virrei britànic. L'any 1.922, després de la Guerra de la Independència Irlandesa ( 1.919 - 1.921 ), el castell de Dublín passà a mans de Michael Collins, el primer lider de l'Estat Lliure Irlandès. Cada set anys s'hi celebra la presa de possessió del President d'Irlanda. Quan no plou, els seus jardins sempre estan plens de gent esperant, tombats a la gespa, que el Sol surti i els acaroni... Si seguiu amb la mirada l'espai que us envolta, una façana en la que domina el vidre, us cridarà l'atenció. És l'entrada a la Chester Beatty Library.


La biblioteca actual obrí el 7 de febrer del 2000, amb ocasió del 125 aniversari del naixement de Sir Alfred Chester Beatty. L'any 2.002 va rebre el Premi al Museu Europeu de l'Any el 2002. Ens ofereix una col·lecció impressionant de tresors artístics i sagrats pertanyents a les grans cultures i religions del món que inclou: manuscrits, gravats, icones, miniatures, llibres artístics...

  
Tota aquesta col·lecció és obra d'un sol home Alfred Chester Beatty ( 1.875 - 1.968 ).  Nascut a Nova York es graduà en enginyeria de mines a la Columbia University. Aquest importantíssim industrial miner, quan era petit col·leccionava minerals, segells i potets de rapà. En la seva maduresa va començar a comprar manuscrits europeus i perses. Al 1.914 viatjà a Egipte amb Edith, la seva segona dona,  on compraren algunes còpies de l'Alcorà. En un viatge a Àsia l'any 1.917 adquiriren joies bibliogràfiques xineses i japoneses exquisidament enquadernades i amb magnífiques cal·ligrafies.


L'any 1.950 decidí traslladar-se a Irlanda i construir una biblioteca en la que instal·lar la seva col·lecció que obrí les portes l'any 1.954. Després de la seva mort al 1.968, la col·lecció fou cedida  al poble d'Irlanda. La visita a les dues sales us deixarà bocabadats i xalareu veient: papirs egipcis, còpies il·luminades de l'Alcorà, de la Bíblia, manuscrits medievals i renaixentistes, miniatures turques i perses, il·lustracions budistes, xilografia japonesa... Tota una història del llibre i l'escriptura des de l'any 2.700 a C.


A la planta baixa es pot veure un audiovisual sobre la vida de Sir Alfred Chester Beatty i la seva fascinant col·lecció d'art aplicat a l'escriptura i els llibres. També hi ha una sala de conferències, el restaurant i la botiga. La galeria del primer pis ens presenta les tradicions artístiques del llibre com els llibres egipcis sobre la mort, manuscrits il·luminats islàmics, enquadernacions de l'Orient Mitjà i l'Índia, llibres xinesos fets de jade... A la galeria de la segona planta està dedicada a les grans religions del món: judaisme, cristianisme, islam, hinduisme i budisme. Però a les dues sales no es poden fer fotografies, per això la propera és l'última meva de l'entrada d'avui.


Malgrat tot, podem fer un tastet del que s'exposa amb quatre fotografies de la Wikimedia Commons i amb un senzill vídeo de la web de la biblioteca. També podeu donar un cop d'ull a la galeria d'imatges de la web de la biblioteca clicant el següent enllaç: Chester Beatty Library. 
La primera fotografia és una còpia del segle XV de Dala'il al-Khayrat, un llibre d'oracions per pregar al profeta Mahoma escrit pel sufí marroquí i erudit islàmic Muhammad Sulaiman al-Jazuli.


Font fotografia Wikimedia Commons 

La sura Al-Ikhlàs, que veieu a la propera fotografia, és un exemplar cal·ligràfic del segle XVIII. Cada un dels 114 capítols de que constà l'Alcorà s'anomena sura. El text diu:
 
قُلْ هُوَ اللَّهُ أَحَدٌ ١
اللَّهُ الصَّمَدُ ٢
لَمْ يَلِدْ وَلَمْ يُولَدْ ٣
وَلَمْ يَكُن لَّهُ كُفُوًا أَحَدٌ
٤

1 Digues [ profeta ]: Hi ha Déu, és U
2 Déu de plenitud
3 Que no engendrà ni fou engendrat
4 Que no n'hi ha cap d'igual.


Font fotografia Wikimedia Commons 

L'any 1.566 la fortalesa de Szigetvár, al sud d'Hongria, fou assetjada des del 6 d'agost fins al 8 de setembre per les tropes de l'exercit otomà. Després de durs enfrontaments, els otomans van capturar el castell. Durant el setge morí el sultà Solimà el Magnífic. La propera fotografia ens mostra una il·lustració en la que s'explica en àrab el setge...

  
Font fotografia Wikimedia Commons 

L'última fotografia d'avui és del magnífic treball que el Mestre Ormanisher va fer l'any 1.500 al frontispici ( pàgina que en els llibres va davant de la portada ) de l'obra Sulaiman Nama de Sharat al Din Musa Firdausi, on es veu una escena del rei Salomó i Bilkis - la reina de Saba-.


Font fotografia Wikimedia Commons  

Al proper vídeo, penjat a la web de la biblioteca ubicada al costat del Castell de Dublín, podeu donar un cop d'ull a la col·lecció de Sir Alfred Chester Beatty.
Sortim de la biblioteca i passegem per Dame Street fins a la zona de Temple Bar, que recorrerem per arribar al riu Liffey. El nostre objectiu és trobar el Pont del Mig Penic ( Ha'fpenny Bridge ). Passar per aquest pont ens deixa gairebé davant de The Winding Stair, la nostra propera descoberta a la capital irlandesa.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada