dissabte, 12 de març de 2016

Musicalitza't ( 2 ).

Ja vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada a l'exposició Musicalitza't, organitzada per l'Arxiu Capitular de Lleida, que a la taula 2 alguns dels pergamins manuscrits amb notació musical que s'hi exposaven m'havien fascinat perquè els reutilitzaren per transformar-los en elements d'altres llibres litúrgics de gran format. Aquests pergamins són una petita mostra dels que foren reciclats per fer enquadernacions i/o guardes de portada o emprar-los com a pedaços en restauracions d'altres manuscrits; i que es conserven a l'Arxiu de la Catedral de Lleida. Aquests pergamins reciclats són una font d'informació important per musicòlegs, codicòlegs, i estudiosos de la litúrgia; ja que alguns fragments recuperats ens permeten conèixer músiques, textos i litúrgies poc documentades.
Continuem descobrint els tresors de la taula 2 on els documents 28 (catalogat com PM_cm14) i el document 29 (catalogat com PM_0230), ens permeten comparar dos manuscrits musicals amb tetragrama i pentagrama. A la primera fotografia podem veure el document 28 on s'aprecien els doblecs que patí per formar part d'una nova enquadernació.


Al final del sisè i setè tetragrama podeu observar unes petites tires de pell que s'utilitzaven per cosir-lo al nou llibre litúrgic. La fotografia de detall permet veure l'últim tetragrama, la tireta de pell on comença el text, els doblecs i alguns forats de cosit.


El document 29 és una petita joia que mostra les seves ferides amb un punt de tristor. Els doblecs, talls, taques i forats que patí no li han fet perdre la seva bellesa...


Al manuscrit domina una I monumental en or, sobre la qual es representa la iconografia de Sant Francesc i Sant Domènec. La I està decorada amb filigranes en vermell i violeta i amb pigments roig i verd.


El marge dret del manuscrit està decorat amb bestiari que en la propera fotografia de detall podeu apreciar. Va faltar poc perquè l'agulla perforés al màgic animal...

 
Al fragment del Prosari de Sant Joan Baptista, un pergamí manuscrit dels segles XII - XIII, podem veure l'escriptura de la notació musical en "campo aperto" ( sense pautar ). A partir del segle XII els copistes comencen a afegir una línia horitzontal marcada a punta seca ( sense tinta ) que feia un solc al pergamí. Després ja aparegueren, al mateix segle, la línia marcada amb grafit o amb tinta vermella.


El Responsori de Sant Maurici, pergamí manuscrit dels segles XII - XIII, té una notació musical arcaica sobre pautat de punta seca.


Si mireu més detalladament el pergamí descobrireu una curiositat. Fixeu-vos on diu Zanctus, on calia escriure Sanctus, amb una magnífica lletra Z. En un sciptorium el copista i l'il·luminador no acostumaven a ser la mateixa persona. Una hipòtesi sobre la confusió S i Z , és que l'il·luminador era mudèjar.   


Després de la Reconquesta molts artesans i artistes musulmans es quedaren a la península sota domini cristià. A la fotografia de detall podeu apreciar la dificultosa notació musical del Responsori.


Acabo la presentació dels documents de la taula 2 amb el fragment del Gradual notat, un pergamí manuscrit dels segles XII - XIII. El pautat ja no és de punta seca sinó de tinta vermella. Mireu la colla de forats del cosit que hi ha al voltant del pergamí.


S'anomena gradual perquè es canta mentre el diaca puja els graons ( graus ) fins a l'ambó, trona elevada que hi ha als extrems del presbiteri d'algunes esglésies. La fotografia de detall us permet gaudir de la feina de l'il·luminador.


El fragment de Gradual mostra una colla de ferides com els forats que li van fer al cosir-lo, els pedaços i fins i tot els punts de sutura...


Deixem definitivament la taula 2 per descobrir els tres protagonistes de la taula 3, amb els que properament tancarem la visita virtual a l'exposició de l'Arxiu Capitular.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada