El passat dia vint-i-u de febrer publicava la primera entrada de les tres que amb el títol "El misteri del carrer del Clavell ..." ens descobriran un espai desconegut per a molts lleidatans situat al cor de la nostra petita ciutat. Abans de pujar les escales del número dos per parlar amb l'Aziz, donàrem un cop d'ull al carrer i a la seva història. Mentre feia les fotografies del carrer, la finestra de l'esquerra del número dos em sorprengué poderosament. Com que era un diumenge a primera hora, les llums del local estaven tancades, però la claror que entrava pels finestrals del Carrer de Segarra, permetia veure un espai que no entenia... Malgrat la poca llum i els reflexos del vidre, vull ensenyar-vos la meva descoberta.
Encara sorprès per l'estranya visió, vaig pujar per no arribar tard a la meva cita amb l'Aziz, pensant que després intentaria treure l'aigua clara del que havia vist. Després d'una gratificant conversa que compartiré amb vosaltres en les dues properes entrades dedicades al misteri del carrer del Clavell, al tornar al carrer i passar per la plaça Paeria 6 casualment estaven posant les taules i cadires de la terrassa del nou establiment, que quan fa uns mesos van obrir em donà la sensació de ser un espai molt petit per un bar...
Comentant-li al responsable de l'establiment la meva impressió sobre la mida del local, somrigué i em convidà a entrar, assegurant-me que m'equivocava en la meva idea de petitesa...
Però els primers metres no em feien canviar d'opinió, l'espai era molt petit. Malgrat la meva sensació, estava clar que el somriure continuat del meu interlocutor, li donaria la raó...
Bocabadat, ara entenia el que vaig intuir per la finestra del carrer del Calvell! La primera pregunta després de la gran sorpresa fou el per què del nom del local: La impremta. La resposta m'emocionà, el magnífic local ocupa l'espai de la mítica Impremta i Llibreria Guimet. La pell de gallina recordant el caràcter afable del Sebastià Gràcia i Petit, que als anys 80 del segle passat fou un dels puntals de la llibreria... Gran sardanista i dinamitzador cultural de la ciutat morí al maig del 2.011.
Font fotografia: "1.938 - 2.009 Crònica del Comerç de Lleida a través de la Mañana"
d'Antoni Jové Montanyola.
Darrere de la barra, veig el carrer de Clavell, per on fa un parell d'hores intentava entendre el que veia en la penombra des de la finestra.
La impremta: Artes Gráficas Ilerda, estava en un entresolat de la llibreria Guimet. Totes les fustes d'aquest entresolat s'han reutilitzat per fer diferents dependències de La impremta, com magatzems i serveis.
Està molt clar que tot el que han conservat de l'antiga llibreria Guimet s'ha recuperat amb molta sensibilitat, i ara es reutilitza amb funcions diferents.
Les antigues prestatgeries de la llibreria ara són taules, i la marquesina s'ha transformat en barra. És evident que si teniu ja uns anyets, la vista a La impremta us emocionarà...
Una colla d'arcs dels segles XIII i XIV han tornat a veure la llum. Com que vivim en una ciutat aturonada, les cases tenien aquesta estructura per salvar desnivells.
A les cases hi havia una entrada pel carrer de dalt i l'altra pel carrer de baix. La funció d'aquestes arcades era la de carcassa de la casa.
A més a més de l'oferta gastronòmica que ofereix: esmorzars, menú de migdia i berenars de pastisseria; els dissabtes hi ha música en directe.
Ara que a les ciutats ens estem quedant sense llibreries, recordar la màgia de l'antiga Guimet, és tot un plaer.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada