Deixem Montanisell, un dels cinc nuclis de població que conformen el municipi de Coll de Nargó, per anar al nucli menys poblat, 15 habitants, d'aquest extensíssim terme. Per arribar a Valldarques podeu continuar per la petita carretera fins trobar la L-511 que uneix Nargó amb Isona. Una mica abans d'arribar a Bóixols cal anar a l'esquerra. Però si teniu por d'embolicar-vos, torneu a Organyà, aneu a Nargó i agafeu allà la L-511. Obriu bé els ulls, la vall de Valldarques, una clotada al vessant nord de la serra d'Aubenç, ens regala una impressionant doble cinglera que trobem a banda i banda del riu. El nucli de població es troba força disseminat damunt d'un penya-segat a 931 metres d'altitud. Hi ha documents del segle X que parlen de Val d'Arques...
La nostra protagonista d'avui és l'església de Sant Romà de Valldarques, inclosa dins l'arquitectura llombarda del primer terç del segle XII.
És una església d'una sola nau a la qual s'uneix un absis semicircular a la façana est. La nau està coberta amb volta de canó de mig punt reforçada per tres arcs torals o de faixó, que són els arcs transversals a la nau que reforcen la volta. La coberta de l'absis és una volta de quart d'esfera.
La decoració es concentra a l'absis, amb un fris format per prismes verticals. La teulada és coberta per lloses de llicorella.
La llum entra per una finestra de l'absis de doble esqueixada, que podeu veure a la propera fotografia, i per un ull de bou a la façana de ponent. L'esqueixada és la forma divergent dels brancals o de l'ampit d'una finestra per augmentar la quantitat de llum que entra de l'exterior. La porta d'entrada té dos arcs de mig punt en degradació.
Al mur nord prop de l'absis s'erigeix el campanar, torre de planta quadrada amb tres pisos i finestres a les quatre cares. Les finestres del primer pis estan tapiades i tenen dos arquets adovellats de mig punt. Sobre elles un fris de dues arcuacions cegues que s'uneixen sobre una mènsula decorada amb dues boles.
La columna del segon pis té un capitell en forma de mènsula decorada amb punta de diamant. El fris d'aquest segon pis està format per quatre arcuacions cegues unides per tres mènsules. Les finestres del tercer pis, que té una alçada més petita, són circulars amb dues arcuacions cegues molt amples.
Deixem Valldarques per anar al petit poble de Cabó, on ens espera una nova joia amagada.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada