La Biblioteca Lenin ( 1 ).

Comencem la descoberta d'aquesta magnífica biblioteca situant-nos virtualment a la plaça del Teatre Bolshói ( Большо́й теа́тр - la traducció literal del rus és Gran Teatre) de Moscou. L'edifici actual d'estil neoclàssic  fou construit l'any 1.824, però la mítica companyia fou fundada al 1.776. Estem observant un dels millors teatres d'ópera i ballet del món...

Just davant del colossal teatre, el protagonita de la plaça de la Revolució és el monument gegantí dedicat a l'humanista i intel·lectual revolucionari alemany Karl Heinrih Marx, conegut per tothom com Karl Marx, autor de l'obra "El Capital" una anàlisi crítica del capitalisme. Al gran bloc de granit gris podem llegir: Пролетарии всех стран, соединяйтесь! ( Proletaris de tots els països, uniu-vos ! ).

Si mirem a la dreta, veurem l'imponent edifici de la Duma (  Дума ) que en rus vol dir qualsevol de les assemblees de Rússia. Duma ve de la paraula думать que significa pensar.

Baixem tranquil·lament pel carrer Mokhovaya i ens aturem un moment davant la Duma, la cambra baixa del parlament rus que té 450 diputats.

Continuem baixant fins a la cruïlla dels carrers Mokhovaya  i Vozdvizhenka on ens està esperant la protagonista de l'entrada d'avui: la Biblioteca Estatal de Rússia, que és la Biblioteca Nacional de Rússia.

Tenim davant nostre la tercera biblioteca més gran del món per nombre de llibres. Poca broma, als seus prestatges hi ha més de 17 milions de volums, i els fons eren de 44.800.000 l'any 2.013...

Tots els prestatges de la Biblioteca Estatal de Rússia  mesuren prop de 275 quilòmetres i es calcula que  per donar un cop d'ull ràpid a cada volum de l'arxiu caldria estar 79 anys sense descansar ni dormir...

Fins a la caiguda del sistema soviètic l'any 1.991 el seu nom era Biblioteca Lenin. Una gran escultura de Fiodor Dostoievski ens dóna la benvinguda.

A la fotografia anterior podeu veure la façana del carrer Vozdvizhenka que és igual a la del carrer Mokhovaya. Originariament el fons de la biblioteca fou la col·lecció dels Rumyántsev que van treballar una colla d'anys per desenvolupar un museu i una biblioteca públics.

Als  finestrals hi ha unes grans plafons amb relleus metàl·lics que ens recorden a  personatges imprescindibles de la ciència i la cultura, com el de la fotografia anterior: Charles Darwin.

El 3 de gener de 1.828 Sergéi Petróvih Rumyántsev rebé una carta del tsar Nicolau I que deia: "Comte Serguei Petróvich! Amb el plaer especial m'he assabentat que, seguint els impulsos del seu diligència cap al bé general, vostè té intenció de lliurar el Muzeum que li pertany i que és conegut per les seves col·leccions precioses al Govern per fer-lo accessible a tots i contribuir d'aquesta manera als èxits de la instrucció pública. Li expresso benevolència i el meu agraïment per aquest do a les ciències i la Pàtria concedit per vostè i, desitjant conservar la memòria dels fundadors d'aquest establiment útil, he ordenat que li diguin el Muzeum de Rumyantsev ".

Un dels plafons ens recorda a Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov, científic i erudit, fundador l'any 1.755 de la Universitat Estatal de Moscou, la primera universitat russa. L'Emperadriu Elizaveta Petrovna, filla de Pere I el Gran signà el decret.
Però deixem de mirar i admirar l'edifici i preparem-nos per entrar-hi...
Atentament.
Senyor i