Avui ens desplacem virtualment a la capital de la Noguera per gaudir d'un dels racons poc coneguts de Balaguer. Concretament ens enfilarem fins al santuari del Sant Crist, situat en un altiplà sobre un meandre del riu Segre, el Pla d'Almatà, des d'on observar atentament la ciutat de Balaguer. Em direu que el santuari no és un racó desconegut, i tindreu raó, però el nostre objectiu no és aquest conjunt arquitectònic sinó el que es conserva d'una antiga església romànica...
Quan al segle VIII les tropes àrabs i berbers van arribar a Balaguer, es probable que instal·lessin el seu campament militar al Pla d'Almatà, campament que amb el pas dels anys formà un barri de la Madina Balaguer. Així s'originà la ciutat de Balaguer. La primera edificació sobre la que tenim referències és l'antiga mesquita que a finals del segle XII i primera meitat del XIII fou enderrocada per construir l'església de Santa Maria d'Almatà.
Era una església amb planta de creu llatina, amb la façana orientada a l'oest i el presbiteri a l'est. Amb el pas dels segles la petita església ha quedat incorporada al santuari del Sant Crist. Quan hi entrem, a l'esquerra, està exposat el projecte de restauració de la façana romànica de l'església d'Almatà. Sortim i anem a la dreta on ens espera el poc que queda d'aquesta antiga església.
Al proper fotomuntage, que forma part del projecte exposat, podeu veure on estava l'antiga església de Santa Maria d'Almatà. La façana, la portalada i la rosassa formen part de la façana de ponent de l'actual santuari.
Santa Maria d'Almatà esdevingué, al segle XIV, església conventual de les monges Clarisses. A partir d'aquell moment va perdre les funcions de parròquia. Les monges crearen diverses dependències i infraestructures adossades a l'església romànica.
Les imatges d' alarcón & matosas arquitectura i disseny ens permeten observar perfectament el projecte d'adequació de l'entorn de la façana.
Algunes d'aquestes estructures d'edificacions s'han trobat en la primera fase de la restauració de l'antiga església. S'ha arranjat la teulada i una part del pati del convent de les Clarisses que ara és un espai públic. Durant les obres s'han trobat 116 enterraments del cementiri parroquial que probablement es va usar des de principis del segle XII fins a mitjans del XIV. També s'han descobert cinc enterraments del període andalusí.
Si us apropeu a la portalada, al mur de la dreta encara s'aprecien els impactes de projectils que no són de la Guerra Civil sinó de la Guerra dels Carlins.
La rosassa actualment llueix la seva bellesa, però abans de la restauració la part interior estava tapada per l'estructura del sistema de calefacció del santuari del Sant Crist.
La costosa restauració de la façana s'ha pogut fer gràcies a la col·laboració del Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya, al testament de la senyora Maria Mata, als donatius d'alguns balaguerins i a les facilitats de l'Ajuntament de Balaguer.
Al butlletí del Santuari del Sant Crist de Balaguer, Des del Santuari, número 85 del maig-juny del 2.018, podem veure una fotografia de la façana romànica a principis del segle XX. La rosassa i la portalada estan tapades i el camí d'entrada a l'hort de les monges cobreix bona part de la porta d'entrada. El butlletí no especifica qui fou l'autor de la fotografia.
Al segle XVII l'església s'amplià cap al nord i la façana nova mirava al sud. Es començava a conèixer com a Santuari del Sant Crist. Al segle XVIII es dinamità la volta per fer-ne una de més alta. L'increment de visitants implicà la construcció d'un cambril dedicat al Sant Crist.
Deixem la façana romànica restaurada per anar al Santuari, al que el papa Francesc concedí el títol de basílica menor el dia 9 de novembre del 2.016. A tocar de la portalada d'accés, un punt informatiu ens dóna una petita lliçó d'història.
El text ens explica: " Originalment era la mesquita-aljama de la ciutat andalusí. Amb la conquesta feudal de 1.105 fou convertida en parròquia de santa Maria d'Almatà. La fundació del convent annex de les monges de santa Clara al segle XIV inicià el culte a la imatge miraculosa del sant Crist".
Entrem al santuari on podrem veure aviat al blog la imatge del segle XIV restaurada de la Mare de Déu d'Almatà.
Atentament.
Senyor i
Al butlletí del Santuari del Sant Crist de Balaguer, Des del Santuari, número 85 del maig-juny del 2.018, podem veure una fotografia de la façana romànica a principis del segle XX. La rosassa i la portalada estan tapades i el camí d'entrada a l'hort de les monges cobreix bona part de la porta d'entrada. El butlletí no especifica qui fou l'autor de la fotografia.
Font fotografia: Des del Santuari.
Si aixequem una mica més la mirada, a la dreta de la rosassa veurem el campanar del Santuari del Sant Crist de Balaguer. La façana actual del Santuari, d'estil neoclàssic, dissenyada per l'arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí, fou edificada entre 1.912 i 1.930.
Deixem la façana romànica restaurada per anar al Santuari, al que el papa Francesc concedí el títol de basílica menor el dia 9 de novembre del 2.016. A tocar de la portalada d'accés, un punt informatiu ens dóna una petita lliçó d'història.
El text ens explica: " Originalment era la mesquita-aljama de la ciutat andalusí. Amb la conquesta feudal de 1.105 fou convertida en parròquia de santa Maria d'Almatà. La fundació del convent annex de les monges de santa Clara al segle XIV inicià el culte a la imatge miraculosa del sant Crist".
Entrem al santuari on podrem veure aviat al blog la imatge del segle XIV restaurada de la Mare de Déu d'Almatà.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada