Ja són una colla les cases singulars de Lleida que hem descobert virtualment al blog, però avui comencem una visita especial perquè la protagonista és la casa de tots els lleidatans. Parlo evidentment del Palau de la Paeria, i més concretament del seu soterrani. Entrarem al palau per la plaça de la Paeria gaudint de la seva extraordinària façana d'estil romànic civil tardà.
El palau fou construït a principis del segle XIII pels senyors de Sanaüja. L'any 1.334 va morir Pere de Sanaüja i els seus marmessors van vendre el palau l'any 1.342 per 450 sous als paers de Lleida. Des de 1.383 l'edifici és la seu de l'Ajuntament de Lleida, que els lleidatans anomenem la Paeria. La paraula paer - del llatí paciarium - significa persona de pau. El rei Jaume I, l'any 1.264 donà el privilegi als antics cònsols de la ciutat d'anomenar-se paers. El paer en cap és l'alcalde.
Només entrar al palau, anem a l'esquerra i ens preparem per baixar les escales que ens condueixen al Museu de la Paeria.
El soterrani del palau de la Paeria és tota una lliçó d'arqueologia i d'història. Penseu que a les excavacions arqueològiques dels primers anys 80 del segle passat es van trobar les restes d'un gran edifici romà del que només se'n pot veure una part a més de sis metres sota la plaça de la Paeria. Aquests sis metres marquen la diferència entre el nivell de la ciutat antiga i la d'avui. Abans d'entrar al museu ens girem un moment per observar un raconet del pati del palau de la Paeria.
Al museu es barregen la fonamentació de l'edifici romà del segle I, les restes dels baix imperi dels segles IV i V, banys andalusins, el palau medieval i les construccions modernes. Obriu molt bé els ulls !
Ens donen la benvinguda unes magnífiques arcades gòtiques del palau dels Sanaüja. Però abans d'anar a la dreta per d'endinsar-nos en les diferents estructures del soterrani, ens dirigim al fons on una senzilla exposició ens explica les obres d'excavació i reconstrucció del soterrani mitjançant una sèrie de plafons informatius.
Plànols d'alçat de façana, gravats i antigues fotografies ens ajuden a comprendre la dilatada història del palau de la Paeria.
A la propera fotografia podeu veure el plànol d'alçat de la façana de l'avinguda de Blondel - escala 1 : 50-. El document està signat per l'arquitecte Ramon Argilés el dia 6 de febrer del 1.929. Quan es restaurà l'edifici l'any 1.929 el projecte de Ramon Argilés va afegir el segon i tercer pis.
La planta baixa i el primer pis de la façana que dóna al riu Segre es va construir al 1.867 seguint el projecte en estil neoclàssic de l'arquitecte Agapit Lamarca. També de Ramon Argilés és el plànol d'alçat de la façana de la plaça de la Paeria - escala 1 : 50 - . Podem llegir a la part inferior: " Fachada Plaza de la Paeria. Proyecto de Restauración".
L'antiga postal de la plaça de la Paeria ens mostra la façana del palau abans de la restauració de Ramon Argilés, en la que foren eliminats els finestrals del segon pis, el rellotge que coronava l'edifici, i bona part de la planta baixa. Com podeu veure a la propera fotografia els lleidatans de principis del segle passat no podien seure al banc del si no fos...
Mentre van durar les obres l'ajuntament es traslladà al Dispensari Municipal conegut pels lleidatans com la Gota de la Llet., on actualment hi ha els blocs que acullen l'atrotinada estació d'autobusos. Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu descobrir molts secrets de la Gota de la Llet gràcies al blog Quina la fem?
En un programa de les festes de maig del 1.928 he trobat la propera fotografia amb el text: "Edificio construido para Dispensario y Gota de Leche, actualmente Ayuntamniento".
Us sorprendran les antigues fotografies com la següent en la que podeu veure una tàpia que tapa el palau de la Paeria mentre es fan els treballs d'enderrocament.
La publicitat que lluïa la gran tàpia és molt curiosa: " Anis Morera, ron Manzanillo, ponche Morera - de Barcelona". "Bombones de Chocolate Bubi mejores que todos los extranjeros i a la seva esquerra el de Chocolates Bubi de los mejores, el mejor - de Madrid que feien els seus productes amb els exquisitos cacaos de sus plantaciones en la Guinea Española ( Fernando Poo )". "Joyeria Relojeria S.Gorne. Mayor 3" , aquesta joieria encara existeix al mateix lloc però al número 1 perquè l'edifici que veieu a la dreta de la paeria tapiada es va enderrocar-. " Unión Aseguradora Ibérica" de Barcelona. " Calculadora Brunsviga, mas que sus similares porque los que la usan la recomiendan" , una calculadora mecànica de fabricació alemanya. " Soda Gremial, Real Ponche, Cerveza Moritz" productes de la cooperativa Gremial de Lleida que encara existeix.
A la fotografia anterior podeu veure el plànol d'alçat amb el projecte de restauració de la façana romànica, signat per Ramon Argilés el dia 9 de maig de 1.930 on ja apareix la torre de la dreta. A la propera entrada acabarem de visitar l'exposició que explica les obres d'excavació i reconstrucció del soterrani.
Atentament.
Senyor i.
A la propera fotografia podeu veure el plànol d'alçat de la façana de l'avinguda de Blondel - escala 1 : 50-. El document està signat per l'arquitecte Ramon Argilés el dia 6 de febrer del 1.929. Quan es restaurà l'edifici l'any 1.929 el projecte de Ramon Argilés va afegir el segon i tercer pis.
La planta baixa i el primer pis de la façana que dóna al riu Segre es va construir al 1.867 seguint el projecte en estil neoclàssic de l'arquitecte Agapit Lamarca. També de Ramon Argilés és el plànol d'alçat de la façana de la plaça de la Paeria - escala 1 : 50 - . Podem llegir a la part inferior: " Fachada Plaza de la Paeria. Proyecto de Restauración".
L'antiga postal de la plaça de la Paeria ens mostra la façana del palau abans de la restauració de Ramon Argilés, en la que foren eliminats els finestrals del segon pis, el rellotge que coronava l'edifici, i bona part de la planta baixa. Com podeu veure a la propera fotografia els lleidatans de principis del segle passat no podien seure al banc del si no fos...
Mentre van durar les obres l'ajuntament es traslladà al Dispensari Municipal conegut pels lleidatans com la Gota de la Llet., on actualment hi ha els blocs que acullen l'atrotinada estació d'autobusos. Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu descobrir molts secrets de la Gota de la Llet gràcies al blog Quina la fem?
En un programa de les festes de maig del 1.928 he trobat la propera fotografia amb el text: "Edificio construido para Dispensario y Gota de Leche, actualmente Ayuntamniento".
Us sorprendran les antigues fotografies com la següent en la que podeu veure una tàpia que tapa el palau de la Paeria mentre es fan els treballs d'enderrocament.
La publicitat que lluïa la gran tàpia és molt curiosa: " Anis Morera, ron Manzanillo, ponche Morera - de Barcelona". "Bombones de Chocolate Bubi mejores que todos los extranjeros i a la seva esquerra el de Chocolates Bubi de los mejores, el mejor - de Madrid que feien els seus productes amb els exquisitos cacaos de sus plantaciones en la Guinea Española ( Fernando Poo )". "Joyeria Relojeria S.Gorne. Mayor 3" , aquesta joieria encara existeix al mateix lloc però al número 1 perquè l'edifici que veieu a la dreta de la paeria tapiada es va enderrocar-. " Unión Aseguradora Ibérica" de Barcelona. " Calculadora Brunsviga, mas que sus similares porque los que la usan la recomiendan" , una calculadora mecànica de fabricació alemanya. " Soda Gremial, Real Ponche, Cerveza Moritz" productes de la cooperativa Gremial de Lleida que encara existeix.
A la fotografia anterior podeu veure el plànol d'alçat amb el projecte de restauració de la façana romànica, signat per Ramon Argilés el dia 9 de maig de 1.930 on ja apareix la torre de la dreta. A la propera entrada acabarem de visitar l'exposició que explica les obres d'excavació i reconstrucció del soterrani.
Atentament.
Senyor i.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada