dimecres, 28 d’agost de 2019

Restauració de la imatge de Santa Maria d'Almatà.

Deixem el poc que queda de l'església romànica de Santa Maria d'Almatà, del segle XIII. Recordeu que la façana oest, la portalada i la rosassa formen part actualment de la façana de ponent del santuari. Entrant al santuari del Sant Crist de Balaguer ràpidament descobrim que el protagonisme es per la imatge, molt venerada popularment, que presideix la nau central.


Ens dirigim al presbiteri, al fons de la nau central, on a la dreta - a la capella del cor baix de les Monges Clarisses- es venera la imatge de Santa Maria d'Almatà.


La imatge original estava molt deteriorada pel corc de la fusta i era imprescindible restaurar-la. L'any 1.991 fou retirada del culte i substituïda per una reproducció. Després d'una magnífica feina del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, al 2.014 la talla de fusta policromada de finals del segle XIII-principis del XIV tornà al seu lloc de culte original protegida per una urna de seguretat.


La talla, atribuïda al taller del mestre d'Anglesola, fou entregada pel Comte d'Urgell a l'abadessa Margarita de Montcada. Amb la restauració s'ha consolidat la fusta de la talla, molt afectada per l'atac del cors de la fusta, i en la neteja de la policromia.


La Mare de Déu d'Almatà fou la patrona de l'església fins al canvi d'advocació del segle XVI a favor del Sant Crist. Diu la tradició que la talla, d'uns vint-i-cinc centímetres, la portaven els Comtes d'Urgell a les seves batalles.
A la propera imatge podeu veure la part superior de la petita talla abans i després de la restauració. La fotografia és de la web de Catalunya Religió.


Font fotografia: web Catalunya Religió

Les  petites dimensions de la talla i la tija de ferro que conserva clavada a la base podrien confirmar que acompanyava als Comtes d'Urgell...
Sortim de la capella del cor baix i pugem per les escales que hi ha a la dreta per accedir al cambril on veurem la imatge del Sant Crist des de ben a prop.


El Sant Crist original, una escultura gòtica del segle XIV, fou cremada al  juliol de 1.936. La còpia actual s'encarregà l'any 1.944 a l'escultor barceloní Joaquim Ros i Bofarull.


L'obra de Joaquim Ros conserva el peu dret de la imatge gòtica. Un fil d'or separa el peu del Sant Crist antic del treball escultòric de Ros i Bofarull.


Diu la tradició que la imatge fou esculpida per Nicodem - personatge bíblic documentat en l'evangeli de Joan- ( recordeu que és una imatge gòtica del segle XIV ), però que no podia fer-li la cara. Mentre dormia els àngels van esculpir el rostre. La imatge va ser molt venerada a Jerusalem, però es traslladà a Beirut per protegir-la de les persecucions que patien els cristians. Els àrabs  van envair Beirut i la imatge la llançaren al riu Adonis. Des del riu va arribar al Mediterrani, el creuà i contra corrent enfilà el riu Segre fina arribar a Balaguer. Les monges del monestir d'Almatà van anar a buscar-la al riu i la mare abadessa pujà la imatge fins a l'església...


Marxem del santuari i baixam tranquil·lament fins al cor de la ciutat de Balaguer on ens esperen noves descobertes. Només iniciar el descens ens esperen les restes del Castell Formós, fundat per Lubb b Ahmat al-Qasi els anys 897 - 898.


Al segle XI fou suda, palau del governador andalusí de Lleida. Al 1.105 Balaguer i el seu castell foren conquerits pel Comte d'Urgell. Malauradament al 1.413 el castell va ser destruït.


A la fotografia anterior, del plafó informatiu, podeu veure la representació idealitzada del Castell Formós al segle XI.
Al Museu de la Noguera podeu veure diferents peces procedents del Castell Formós: guixeries, alicatats, un fragment d'alfabreguer, l'escut d'Urgell, una pugesa ( moneda ), i la més espectacular, dues arcades del castell.


Acabem de baixar el turó, creuem el riu Segre, i anem al nostre proper objectiu: l'antic convent de sant Domènec que visitarem aviat en una propera entrada del blog.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari