dilluns, 5 d’agost de 2019

Cases singulars de Lleida ( 39 b ).

A la primera entrada dedicada al convent dels franciscans del carrer Vila Antònia de Lleida, us explicava com la sorpresa de trobar el plànol d'alçat de la façana de Francesc de Paula Morera i Gatell a la biblioteca del Col·legi d'Arquitectes, em "portà" fins a l'antic convent - avui residència d'avis -. El franciscà Joaquim Quinocho Recasens m'explicà la història del convent i em convidà a visitar-lo. Avui hi entrem de la seva mà començant pel Santuari.


Ja vaig explicar-vos que el 13 de juny del 1.950 el bisbe de Lleida Aurelio del Pino Gómez inaugurà i dedicà el temple, però le3s obres encara no estaven acabades. Els primers dies del maig de 1.953 es rematà la pavimentació del cambril de Sant Antoni amb mosaics de la casa Escofet de Barcelona, la mateixa que fabricà les rajoles de la nau central. L'altar i el cambril són de l'empresa Alabastros Miguel de Sarral. Deixem el santuari i anem a la petita biblioteca dels franciscans on ens espera una sorpresa...


En Joaquim m'ensenya unes fotografies antigues del convent i el llibre del 1.959 "Historia de la Seráfica Provincia de Cataluña" de l'historiador i pare franciscà Pere Sanahuja i Vallverdú, de l'editorial Seráfica de Barcelona. Les pàgines 741, 742 i 743 estan dedicades al Convento de San Antonio de Lérida. 1908. La informació per escriure aquesta entrada és, evidentment, d'aquest llibre.


La fotografia anterior és del Santuari. A la seva esquerra podeu veure un petit fragment de la façana dissenyada per Morera i Gatell, però només amb planta baixa i primer pis. Recordeu que a la primera entrada dedicada a l'antic convent us explicava que la segona planta s'edificà els primers anys de la dècada dels seixanta. La porta que hi ha a l'esquerra, actualment és una finestra i al coronament no es veuen les creus que l'arquitecte dibuixà al plànol.
A la propera fotografia podeu observar part de la façana del convent. Mireu la part superior on es veu una miqueta del coronament.


Tot un luxe poder admirar part del claustre de maó de cara vista amb les seves columnes i arcs del que malauradament només queden alguns arcs gairebé amagats en l'estructura de l'edifici actual.


Del desaparegut claustre els pares franciscans en conserven algunes fotografies més com la que podeu veure a continuació que ens mostra molts dels arcs tapiats.


Si no fos perquè en Joaquim m'ho ha ensenyat potser no m'hauria fixat en alguns arcs del claustre de l'antic convent que actualment estan incorporats a l'estructura de la residència d'avis. Com podeu veure a la propera fotografia, sota l'arc hi ha el bastiment d'una porta.


Els pares franciscans van arribar a Lleida al juliol del 1.908. Inicialment es van instal·lar al carrer la Palma 27 per anar uns mesos després al carrer Cavallers 13 a la casa Pastoret. A mitjans del 1.910 ja estaven a la rambla de Ferran, al primer pis del número 31, on al desembre d'aquell any van obrir al culte l'oratori dedicat a Sant Antoni de Pàdua. Hi van viure fins al 1.920 quan al mes d'agost es traslladaren al convent obra de Francesc de Paula Morera i Gatell. L'any 1.936 la comunitat estava fundada per sis frarets i dos germans llecs ( profés que no fa vots solemnes i es dedica a les feines domèstiques de la comunitat ). Quatre frarets i un llec foren assassinats...


El convent durant la Guerra Civil va ser club de la CNT, hospital de Sang de la Creu Roja i posteriorment hospital. Quan les tropes franquistes van entrar a Lleida l'edifici es transformà en Centro de Sanidad Militar.
A les fotografies anterior i següent podeu contemplar la sala de la planta baixa que dóna al carrer de Vila Antònia decorada amb murals dels anys seixanta de Víctor Pérez Pallarés. Sis de les set finestres regalem llum natural al gran espai.


Víctor Pérez Pallarés, mort el 4 de juliol passat, formava part del Grup Cogul amb Ernest Ibáñez, Albert Vives, Àngel Jové, Jaume Minguell i Albert Coma Estadella.


El mural més gran de la sala és l'últim que pintà l'any 1.967 pel convent. Víctor Pérez Pallarés, un dels principals representants de la pintura avantguardista de la postguerra, estava especialitzat en conjunts pictòrics murals i tècniques de gravat.
Torno a donat les gràcies al Joaquim i marxo de la residència d'avis amb l'alegria de descobrir un petit secret de la nostra estimada ciutat.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari