Després de visitar l'edifici principal de la finca, una casa d'indians construïda entre els segles XVIII i XX, arrebossada, pintada de blanc i catalogada com Bé Cultural d'Interès Nacional, tornem al jardí. A l'esquerra del mas hi ha la capella, contigua a l'entrada de carruatges. És una petita construcció neogòtica construïda l'any 1.916 a la que es pot accedir directament des del mas a través del cor. La porta exterior, a pocs metres de la glorieta, es construí perquè els pagesos dels voltants hi poguessin accedir.
Prop de la capella hi ha el taller. A la fotografia anterior podeu constatar la proximitat amb el mur que "protegeix" Mas Miró de l'autovia A-7, l'AVE i l'autopista AP-7... On ha quedat la tranquil·litat que buscava Joan Miró al seu mas de Mont-roig?
Només entrar-hi queda molt clar que és un espai ple de llum natural. Per no quedar enlluernats, les persianes dels grans finestrals estan abaixades.
El taller és un petit edifici amb planta baixa i altell rematat amb voltes catalanes fetes amb maons col·locats per la part plana. Es conserven alguns instruments del pintor, una taula de menjador, un petit llit, roba...
Miró dissenyà el seu taller amb la voluntat de poder-hi fer escultures. Es construí entre 1.943 i 1.948. Les dificultats econòmiques de la guerra civil aturaren l'obra durant el conflicte bèl·lic.
Als anys 40 Miró va fer una colla d'escrits on explica moltes de les seves idees i el desig de treballar noves tècniques i materials. A la segona meitat dels anys 40 i principis dels 50 començà a col·laborar amb el ceramista i crític d'art Josep Llorens Artigas ( 1.944 - 1.946 ), va fer les primeres escultures de bronze i viatjà per primera vegada a New York ( 1.947 ).
A la part central-superior de la fotografia anterior hi ha una rèplica del calendari de l'últim any en que Joan Miró estiuejà al mas de Mont-roig. Correspon al mes de setembre de 1.976. Tot es conserva com ho deixà l'artista polifacètic aquell últim estiueig.
Miró volia un espai molt auster per crear les seves obres, amb uns grans finestrals que li permetessin veure el paisatge mentre treballava, en el que la llum entrés per tots els angles i li donés la sensació d'estar dissenyant les escultures al mig del camp.
A la fotografia anterior podeu veure la bella senzillesa de l'altell, també ple de llum natural. Si ens apropem a la barana de fusta podrem observar el taller a vista d'ocell.
La bata de la cadira, que encara conserva restes de pintura, els pots amb els diferents colors i els pinzells sembla que esperin l'entrada de Joan Miró al taller...
Marxant de Mas Miró us recomano que reserveu una part del vostre temps lliure per viatjar fins a Mont-roig per gaudir de la rehabilitació i museïtzació de la finca que fou tan important per Miró.
Atentament.
Senyor i
A la fotografia anterior podeu veure la bella senzillesa de l'altell, també ple de llum natural. Si ens apropem a la barana de fusta podrem observar el taller a vista d'ocell.
La bata de la cadira, que encara conserva restes de pintura, els pots amb els diferents colors i els pinzells sembla que esperin l'entrada de Joan Miró al taller...
Marxant de Mas Miró us recomano que reserveu una part del vostre temps lliure per viatjar fins a Mont-roig per gaudir de la rehabilitació i museïtzació de la finca que fou tan important per Miró.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada