Continuem el nostre periple pels pobles del Segrià per donar un cop d'ull al patrimoni preindustrial i industrial relacionat amb la força de l'aigua del Canal de Pinyana. Ja hem visitat virtualment la Colònia tèxtil d'Alkanís ( Rosselló ), la Colònia industrial de la Mata de Pinyana ( Alguaire ), la Colònia tèxtil d'Andaní, l'antiga fàbrica de filatures Viladés i el molí ja documentat al 1.152 ( Alfarràs ). Deixem Alfarràs i baixem per la carretera N-230 fins arribar a la rotonda anterior a Rosselló.
Un cop a la rotonda agafem la tercera sortida, la que té el senyal de Vilanova de Segrià. Primer trobarem la Sèquia del Secà i mig quilòmetre després la Sèquia de Baix de Pinyana. Aparquem abans de creuar-la, en l'espai que veieu a la dreta de la fotografia anterior. A tocar de la barana aprofito per fer la fotografia següent.
Però abans de creuar la sèquia continuo uns metres al costat del partidor per mostrar-vos el salt d'aigua que podeu veure a la propera fotografia. Al fons podeu observar al protagonista d'avui, el molí de Vilanova de Segrià conegut com el Molinot.
M'ha costat força trobar informació sobre aquest antic molí. Després de demanar-la a l'Ajuntament de Vilanova de Segrià i a la biblioteca de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, sense trobar res, vaig apropar-me a l'edifici de la Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana al Passeig de l'Onze de Setembre número seixanta...
Molt gentilment la Comunitat General de Regants m'ha deixat una colla de llibres per documentar-me àmpliament.
Editat l'any 1.974 per Artis Estudios Gráficos. Lérida , "Historia de un canal 1.147 - 1.974" de Roman Sol Clot i M.Carmen Torres Graell, és un llibre imprescindible per conèixer a fons el canal lleidatà.
Molt més fàcil de trobar perquè fou editat l'any 2.017 per Pagès Editors, és el llibre d'Enric Vicedo Rius "Aigua, pagesia i institucions. El Canal de Pinyana".
La consulta d'aquests llibres em permet poder explicar-vos la història del molí de Vilanova de Segrià del que podeu veure dues façanes a la propera fotografia.
Al capítol IX del llibre "Historia de un Canal 1.147 - 1.974" està dedicat a "El aprovechamiento de las aguas para la producción de fuerza motriz". A les pàgines 282 a 310 els autors expliquen "La actual industria de Pinyana" ( penseu que és un llibre del 1.974, per això explica com era aquesta indústria fa gairebé cinquanta anys .
Creuo la Sèquia de Baix de Pinyana i faig la propera fotografia de detall d'una de les finestres en la que podeu veure els carreus de pedra.
A la pàgina 297 parla de Industrial Electroquímica S.A Fábrica de lejías. Salto del Molinot. Término de Vilanova de Segrià.
Expliquen Roman Sol i M.Carmen Torres que aquest molí fariner amb el pas del temps va ser fàbrica de filats, central elèctrica i fàbrica de lleixiu.
L'antic molí fariner era propietat de les Religioses de Sant Joan de Jerusalem d'Alguaire. A la pàgina 298 podem llegir: ... " Objeto de desamortización podía disponer " de las aguas que el molino necesitaba para las tres muelas de que se componía", según anuncio de subasta que tuvo lugar en 20 de enero de 1.841, fecha en que el Estado enajeró el artefacto u que fue adquirido por don Ramón Falcó, en cuya propiedad permaneció hasta 1.886"...
Només creuar la sèquia, la carretera gira i baixa a l'esquerra. Quan comença a baixar faig la fotografia següent de la façana principal del Molinot.
De l'antic edifici medieval aquell mateix any 1.886 Manuel Armengol Serra sol·licità al seu favor emprar les aigües sobrants del molí per instal·lar una fàbrica de teixits. Aquesta autorització li fou concedida provisionalment per la Junta el dia 27 d'octubre de 1.886 i definitivament el 5 de novembre del mateix any.
El titular del molí, Ramón Falcó va recórrer aquesta resolució perquè considerava que el perjudicava, però posteriorment va vendre el molí amb tots els seus drets i pertinences a Manuel Armengol.
Acabo de baixar la corba i faig la propera fotografia en la que podeu veure dues de les façanes del molí i a la seva dreta una figuera espectacular.
Però Manuel Armengol continuà explotant el molí fariner sense construir la fàbrica de filats. La seva vídua Josefa Calvera vengué el molí i els seus drets a Benjamín Twose el dia 26 d'abril de 1.896. El britànic Benjamín Twose constituí la Sociedad J.Thomas y Cia i transformà el vell molí en una fàbrica de filats. En una acta de la Junta del 13 de juny de 1.896 s'explica que la potència del aprofitament era de noranta cavalls de força, i el cànon assignat de set pessetes per cavall.
A la fotografia anterior de detall podeu veure la porta adovellada d'arc rebaixat d'accés al molí. El dia 16 d'abril de 1.898 la Junta va accedir a ampliar la concessió i autoritzà a Benjamín Twose a utilitzar el petit salt de la Sèquia Major que hi ha a dos quilòmetres d'Alguaire.
L'any 1.921 la fàbrica de filats la compra el barceloní Ricardo Ferrer en nom de Industrias Mixtas S.A., que també és titular de la fàbrica tèxtil de Rosselló.
La fotografia de detall següent és d'una de les finestres del primer pis de la façana principal en la que podeu veure un finestró una mica atrotinat.
El 25 de setembre de 1.925 Industrias Mixtas S.A. torna a canviar de propietari. Carlos Vallés deixa les filatures per transformar el Molinot en una central d'energias elèctrica. En una acta de la junta de maig del 1.926 es multa a Carlos Vallés perquè en una inspecció van veure que sense l'autorització de la Junta havia transformat el molí en central elèctrica. Posteriorment la Junta reconegué i autoritzà el nou ús. La central funcionà fins al 1.936.
La propera fotografia és de la façana que trobem a l'esquerra de la principal. A la part inferior podeu veure les obertures que permeten el pas de l'aigua del Canal de Pinyana.
Després de la Guerra Civil el nou propietari, Carlos Mur Aventín, transformà el vell molí en una fàbrica de lleixiu. A las pàgina 299 Roman Sol i M.Carmen Torres escriuen ... " Ya en nuestros días, en 1.970, se constituyó la sociedad "Industrial Electroquímica S.A..... Dicha razón social es la actual propietaria del mismo, si bien el aprovechamiento se halla en período de lánguida explotación".
A la fotografia de detall podeu observar les tres obertures inferiors del Molinot per on passava l'aigua del Canal de Pinyana.
Al llibre d'Enric Vicedo Riu "Aigua, pagesia i institucuions. El Canal de Pinyana", al capítol IV "L'aprofitament industrial de les sèquies de Pinyana i Fontanet" en diferents quadres trobem informació del Molinot. A la pàgina 277 al quadre 37 Aprofitaments industrials al Canal de Pinyana, 1.906, segons Josep Bayer i Bosch podem llegir que al terme de Vilanova de Segrià hi ha el salt amb fàbrica de farina al Molinot amb una potència total de 200 cv.
Deixem el Molinot i la seva agitada història plena de canvis per continuar la recerca del nostre patrimoni més proper.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada