dissabte, 25 de juny de 2022

La farinera de Gualda ( 3 ).

A la primera entrada dedicada a la farinera de Gualda vàrem resseguir perimetralment l'antiga fàbrica de farines per observar l'edifici del molí, les sitges, les oficines i laboratori, els magatzems i la que fou casa dels propietaris.
Gràcies a la gentilesa d'una familiar de Josep Ramoneda Más ( que construí la farinera després de la Guerra Civil ) a la segona entrada vam accedir a l'interior de la farinera de Gualda.
Com que tenia molt poca documentació sobre la farinera vaig fer un correu a l'Arxiu Municipal de Lleida. L'endemà la Iolanda m'envià un correu electrònic amb un document adjunt en el que hi havia el llistat de tota la documentació referent a la farinera que hi ha a l'arxiu. Però aquesta documentació no està a l'edifici de la Paeria sinó al Dipòsit de Gardeny, al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Agafo el cotxe i m'enfilo al turó de Gardeny...


Aquest parc acull empreses i institucions relacionades principalment amb la tecnologia, la recerca i el desenvolupament científic amb l'objectiu de transformar-se en una de les principals plataformes científiques i tecnològiques de tot l'estat espanyol en el sector agroalimentari.
Els edificis H, dels que podeu veure parcialment l'exterior d'un d'ells a la fotografia anterior i l'interior dels H2 i H3 a les properes fotografies.
picharquitects.PICH-AGUILERA s'encarregà del projecte arquitectònic amb la que es van rehabilitar i ampliar amb obra nova, els tres edificis H que eren les antigues casernes d'artilleria de la ciutat de Lleida. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu donar un cop d'ull al projecte.


Aquests edificis, exemple d'arquitectura bioclimàtica, tenen una colla de premis. Al turó de Gardeny on abans hi havia militars actualment hi ha seixanta-cinc empreses i mil professionals i investigadors.


Els sorprenents edificis de les H acullen el Dipòsit de l'Arxiu Municipal de Lleida. Només accedir-hi, la sorpresa és veure que encara es conserva el sostre de guix del que fou el menjador d'artilleria, avui arxiu.


M'explica la Iolanda que l'Arxiu Municipal disposa des de l'any 2.000 del que fou menjador de la caserna d'artilleria. La documentació en paper ocupa 3,6 quilòmetres de prestatges...


La documentació en paper està formada per llicències urbanístiques, industries i activitats, Contractació, Urbanisme, Serveis Socials ...


A més a més hi ha un fons fotogràfic, hemeroteca i diferents fons particulars, comercials i d'associacions.


Com sempre els arxivers ja tenen preparada la documentació sobre la farinera que vaig demanar. Ara cal paciència, llegir els diferents documents, anotar al meu Moleskine, fer fotografies de plànols, memòries d'obres...


En aquesta i a la propera entrada dedicada a la farinera donarem un cop d'ull a tres dossiers. El primer, del 1.936, la sol·licitud de permís i el projecte de construcció dels grans magatzems del molí fariner. Abans de la Guerra Civil el propietari era Antoni Molins. El segon dossier, del 1.942, és la sol·licitud de permís i projecte d'obres de reconstrucció de la farinera per efecte de la guerra. En aquell moment històric el propietari de la farinera era Josep Ramonera Más. Per acabar el projecte del 1.964 per construir les sitges.
Comencem pel dossier 0188/1936 "Sol·licitud de permís d'obres i projecte de construcció d'un magatzem en el terreny del Molí de Gualda a la carretera del Pont de Suert". A la propera fotografia de detall, a l'extracte del document de l'Ajuntament Constitucional de Lleida ANY 1.936 ho podem llegir: "Antoni Molins, sol·licita bastir magatzem en terreny del"Molí de Gualda" sito en carretera Pont de Suert".


Al document de la propera fotografia, signat el dia 26 de juny del 1.936, Antoni Molins sol·licita autorització per construir els grans magatzems de la farinera. Hi podem llegir ..." Que essent propietari dels terrenys coneguts per "Molí de Gualda" .... tracta de bastir-hi un magatzem, els que estaran destinats part a farines i la resta a blat... Al final del document es fa referència a un dels problemes socials del país ... i vulgui autoritzar al que sotasigna l'execució de les obres de referència per tal d'ajudar a conjurar l'atur obrer".


A la memòria descriptiva trobem el document següent signat el 16 de juliol de 1.936, dos dies abans de l'inici de la Guerra Civil, en el que podem llegir: ... " Els materials a emprar en la construcció de dit magatzem seran: cimentació de formigó, parets part de formigó i altres d'obra cuita i cobertes amb cavalls de fusta i Uralita acanalada sistema gran onda, i la resta de cavalls de ferro"..
 
 
Els plànols del Projecte de magatzem a construir al Molí de Gualda per en Antoni Molins, Escala 1:100, de l'arquitecte Ignacio Villalonga Casañes ens deixen clara la grandària dels magatzems. Penseu que les sitges no es van construir fins al 1.964.


Com podeu veure al plànol de planta següent, només la part superior ( a la dreta del molí ) està projectada com Moll de farina, tota la resta del gran edifici fou el Moll de blat.


El  proper plànol, escala 1:1000, és de l'emplaçament del magatzem. Com podeu constatar a la fotografia el projecte de magatzem ocupa gairebé tota la corba de l'antiga carretera de Lleida a Pont de Suert.

A les dues fotografies següents podeu veure com el gran edifici del magatzem, projectat l'any 1.936, domina tota la corba de l'antiga carretera.

A les dues fotografies anteriors podeu observar que les obertures del magatzem són molt petites. A la propera de detall d'una de les finestres podeu veure que a dreta i esquerra hi ha maó i que l'ampit és de rajola de ceràmica vidrada.
 
 
A la fotografia següent podeu observar, a l'esquerra, el plànol d'alçat de la façana del despatx. Si el compareu amb la fotografia actual del mateix espai del molí fariner constatareu que és molt diferent. Penseu que Josep Ramoneda després de la Guerra Civil comprà el molí i el reconstruí. A la documentació quan parla d'aquesta reconstrucció fa referència a ... "los perjuicios ocasinados por la guerra"...  A la dreta del plànol d'alçat de la façana del despatx hi ha un plànol de secció del magatzem.




Per acabar el cop d'ull al projecte, a la propera fotografia podeu veure el plànol d'alçat de la façana d'un dels magatzems, amb el cognom del que en el moment de fer el projecte era el propietari MOLINS. La segona fotografia mostra l'estat actual.



Plego, amb cura, tots els plànols i els guardo al dossier 0188/1936. A la propera entrada dedicada a la farinera de Gualda consultarem els dossiers de restauració de la farinera per efectes de la guerra ( de l'any 1.942 ) i el de construcció de les sitges ( de 1.964 ).
Atentament.
Senyor i.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada