dilluns, 8 d’agost de 2022

La fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel ( 5 ).

Abans de marxar de la sala de preparació de la filatura li donem un últim cop d'ull. En primer terme podeu veure la carda metxera, màquina amb la que acaba el procés d'obtenció de les metxes de llana. A la part superior hi ha l'embarrat que fa moure totes les màquines de la fàbrica llanera gràcies a la força de l'aigua del riu Segre.


A la dreta de la porta d'accés a la nau hi ha una colla d'engranatges i corretges de recanvi que permeten el manteniment de les antigues màquines del segle XIX.


Tornem al taller de manyeria i fusteria des d'on pujarem novament a la planta baixa de la fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel.


Mentre pugem tornem a donar un cop d'ull a les balances romanes per pesar la llana. A la fotografia de detall podeu veure la que mesura el per en arroves ( uns deu quilograms i mig ).


Després d'enfilar l'escala, a la dreta ens espera la porta d'accés a la sala de filadores i telers, on hi ha el gran tresor de la fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel.Una fàbrica en la que en el seu millor moment hi treballaven vint persones.


Si a l'entrar a la nau dirigim la mirada a l'esquerra, quedem bocabadats amb la filadora de quinze metres de llargada Mule-Jenny de l'any 1.850.


Aquesta espectacular filadora és l'única que es conserva en funcionament a Catalunya. Penseu que la seva llargària determinà la longitud de la nau.


La gran sala de filadores i telers fou construïda els primers anys del segle XX pensant en que tenia que acollir la Mule-Jenny. Un edifici fet a mida de la gran filadora.


El teixidor, fuster i inventor anglès James Hargreaves va fer la filadora Spinning Jenny, la primera màquina manual que podia filar diversos fils alhora.


A la fotografia anterior, a la dreta de la Mule-Jenny podeu veure una antiga màquina de fer madeixes que s'encarregava de crear troques a partir del fil de llana.
Samuel Crompton millorà la Spinning Jenny creant la Mule-Jenny, amb un carril de trenat que separava les troques de filatura de llana, la tensionava i la recollia en bobines de fil de llana de diferents gruixos. La nova màquina ja no era manual sinó hidràulica.

Si aixequem la mirada, al sostre de fusta podem observar les correteges i politges de l'embarrat que fa moure totes les màquines de la fàbrica de llanes.
 
 
La filadora Mule-Jenny de la fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel la va fabricar l'any 1.850 E.Leach & Sons a Rockdale, una ciutat de Pennsilvània amb una important industria tèxtil que fou molt important en la primera revolució industrial dels Estats Units.


Aquesta filadora amb tres-centes pues, pot filar tres-cents fils a la vegada. Està clar que la Mule-Jenny va deixar sense feina a moltes treballadores.


A Catalunya aquesta antiga màquina de filar es coneguda amb el nom de selfactina. Fou introduïda al nostre país l'any 1.844, fou la primera màquina de filar mecanitzada controlada per un sol treballador.


L'any 1.854, durant la Revolució Industrial de Catalunya, es produí a Barcelona el conflicte de les selfactines contra la mecanització de la filatura que estalviava molta mà d'obra als empresaris tèxtils.


El dia 14 de Juliol de 1.854 un gran nombre d'obreres i obrers filadors van provocar incendis en diverses fàbriques en les que hi havia les Mule-Jenny ( selfactines ).


Al mig de la nau hi ha una antiga màquina de fer madeixes que s'encarregava de desenrotllar el fil de llana dels cons o les bobines per  fer les madeixes.


Aquesta màquina no està connectada a l'embarrat perquè és manual. Només cal girar la maneta i, com podeu veure a la propera fotografia de detall, la peça dentada té un sistema que només permet girar en un sentit, per això és impossible embolicar la troca.


Ara, per acabar el procés de fabricació de les mantes o els tapaboques, ens cal el teler. En el cas de la fàbrica de llanes del Pont d'Arsèguel és el teler de Jacquard.


El francès Joseph Marie Jacquard inventà l'any 1.801 un teler que facilitava la reproducció de dibuixos en els teixits mitjançant targetes perforades. El teler que podeu veure a la fotografia anterior i a les properes, una evolució del Jacquard, fou fabricat per l'empresa alemanya Sächsischer Maschinenfabrik zu Chemnitz vormals Richard Hatmann. A la fotografia anterior podeu veure la targeta perforada que determina el dibuix.


A la fotografia següent podeu veure diferents plaques ( targetes perforades ) amb les que triarem el dibuix de la manta o el tapaboques.


L'empresa Sächisischer Maschinenfabrik de Chemnitz fou una de les més importants de Saxònia de la segona meitat del segle XIX i les dues primeres dècades del segle XX.


Els dies que vaig visitar la fàbrica llanera les encarregades de la visita i les explicacions foren les germanes Àngels i Neus Isern, tercera generació de fabricants de teixits de llana d'Arsèguel. A la propera fotografia podeu veure com ens ensenya una de les plaques de programació del teler.


Programat el dibuix a les targetes perforades, ja podem començar a teixir la manta o el tapaboques. La llançadora, la peça de fusta en forma de barca amb les puntes afusades de ferro que podeu veure al centre de la fotografia següent, porta al seu interior una bitlla o un cop amb el fil de llana que deixa cada vegada que passa per la calada de l'ordit.


A la propera fotografia de detall podeu observar dues velles llançadores, una mica atrotinades, de l'antiga teixidora alemanya.


Deixem la sala de filadores i telers però abans de marxar veurem, a la propera i última entrada dedicada a la fàbrica de llanes del Pont d'Arsèguel, una petita habitació amb una doble funció. És una botiga de madeixes de llana, mitjons, mantes, tapaboques,... fets a la fàbrica, i les màquines amb les que es fan els mitjons de llana.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada