Per tancar la visita virtual a la fàbrica de llanes, després de mirar i admirar les antigues màquines i eines del taller de manyeria i fusteria, de la sala de preparació de la filatura i de la sala de filadores i telers, entrarem a una petita habitació de la planta baixa que té una doble funció, la confecció dels mitjons de llana i de petita botiga on podeu comprar madeixes, mitjons, mantes, tapaboques... fetes a la fàbrica de la família Isern.
Recordeu que les dues màquines més antigues, les úniques que no funcionen, són del segle XVIII. Parlo de la rentadora de mantes de llana i de la cardadora amb les guies plenes de cardó comú ( Dipsacus fullonum ) coneguda també com perxa. La resta de maquinària és del segle XIX i funciona gràcies a la turbina hidràulica que transmet la força de l'aigua del riu Segre, mitjançant les corretges i politges de l'embarrat, al batuar, l'obridora ( que també té el malnom de diable ), les carda emborradora, la carda repassadora, la carda metxera, la filadora Mule-Jenny i els telers Richard Hatmann. La màquina de fer madeixes funciona manualment, girant la maneta.
A diferència de les altres màquines, de fabricació belga, anglesa, alemanya i americana: la petita teixidora de mitjons de llana està fabricada a Catalunya. Com podeu veure a la propera fotografia de detall a la xapa es pot llegir "Maquinaria para géreros de punto S.A. Olot ( Gerona )".
Per fer les diferents formes del mitjó - la punta i el taló - cal aixecar les agulles que no ha de treballar. A la següent fotografia de detall podeu constatar que hi ha quatre agulles, a la part superior dreta, que estan aixecades.
La màquina per teixir mitjons té un mecanisme que compta les puntades. El podeu veure a la propera fotografia de detall.
La segona petita màquina que hi ha en aquesta habitació és per donar forma als mitjons i planxar-los. Aquesta màquina funciona amb energia elèctrica.
Penjades a la paret de la petita habitació podem observar quatre fotografies antigues de la fàbrica. En tres d'elles podem veure a Pere Isern, segona generació de la nissaga de fabricants de llana i pare de la Neus i l'Àngels que m'han guiat molt gentilment en les meves visites a la fàbrica llanera.
Pere Isern es va casar amb Neus Bonshoms nascuda a Planoles. Les seves filles, Neus i Àngels estimen molt el negoci familiar i a més a més de professores d'institut també treballen a la fàbrica.
A la fotografia anterior de detall podeu veure a Pere Isern treballant amb l'obridora, coneguda també com diable. Darrere seu hi ha el batuar ( a la dreta ) i la rentadora de mantes ( a l'esquerra ).
La família Isern ja eren teixidors l'any 1.695. La fàbrica actual la van construir Miquel Isern i Andreu Isern, besavi i avi de la Neus i l'Àngels entre els últims anys del segle XIX i els primers del segle XX.
Com podeu veure a la propera fotografia, a la dreta de la teixidora de mitjons de llana hi ha una colla de madeixes i algun tapaboques.
A més a més de les madeixes de llana podeu comprar uns bons mitjons fets en aquest petit espai amb la teixidora de mitjons olotina.
No marxeu sense cap producte fabricat per la família Isern-Bonshoms. Podeu triar entre mantes, tapaboques,bufandes, guants, gorres, carteres, madeixes,... teixits al Pont d'Arsèguel amb la llana dels ramats del Baridà i les comarques properes.
Marxo de la fàbrica llanera i, després de creuar el pont de pedra que travessa el riu Segre, construït els primers anys del segle XX per substituir el que s'endugué l'aiguat de 1.872, em giro i faig una última mirada a les naus envoltades per la vegetació del bosc de ribera del riu Segre. Unes naus que conserven en el seu interior un tresor.
Al passar pel Baridà no oblideu deixar una estona la carretera N-260 per dedicar una part del vostre temps a visitar l'antiga fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada