Després de gaudir de l'Alcazaba a l'entrada anterior dedicada a la ciutat de Málaga, baixem virtualment del turó Gibralfaro per anar a l'Avinguda Reding fins trobar l'Avinguda Pries. Al número un ens espera el cementiri cristià no catòlic més antic de l'Espanya peninsular.
A la fotografia anterior, i a la propera de detall, podeu veure el plafó informatiu que hi ha a la reixa de l'esquerra de la porta d'accés al cementiri. El plafó ens explica que aquest cementiri forma part de la xarxa Association of significant cemeteries in Europe. La xarxa inclou les organitzacions públiques i privades que tenen cura dels cementiris considerats d'importància històrica o artística.
Fins al 1.831, any en que es construí el cementiri, la mort d'un protestant era un problema important perquè els cementiris estaven santificats a la fe catòlica i no s'hi podia enterrar una persona que no ho fos.
A la fotografia anterior podeu veure parcialment la Gatehours, una construcció neogòtica que durant més d'un segle fou l'habitatge del guarda del cementiri. Durant molts anys els encarregats d'aquesta feina foren la família Alcaida i força membres hi estan enterrats en el bancal catòlic.
El cementiri s'enfila i a mitja pujada em giro per fer la fotografia anterior en la que podeu constatar que moltes de les tombes estan en un jardí.
A Málaga les autoritats locals només autoritzaven portar els cadàvers dels protestants a la platja. De nit i a la llum de les torxes eren enterrats drets a la sorra deixant-los a la mercè de les onades i dels gossos...
Mr. William Mark fou testimoni d'aquests enterraments i al 1.824, quan va ser nomenat cònsol britànic, començà a buscar un terrenys on poder enterrar dignament als membres de la seva comunitat. L'any 1.829 les autoritats malaguenyes li van cedir un terreny despoblat als afores de la ciutat.
Pujant una mica més i abans d'arribar al cementiri primitiu, anant a l'esquerra trobem la tomba del poeta de la Generació del 27 JORGE GUILLEN que podeu veure al centre de la fotografia anterior i a les dues properes de detall. Segur que trobareu la tomba perquè quan compreu l'entrada us deixaran un mapa del cementiri.
El poeta val·lisoletà demanà ser enterrat en aquest espai fascinat pel nexe d'unió entre cultures, religions i ritus funeraris. A la part superior de la senzilla làpida hi podem llegir:
JORGE GUILLEN
VALLADOLID 18 - 1 - 1.893
MÁLAGA 6 - 2 - 1.984
A la part inferior el text fa referència a la seva dona a la que havia conegut a Florència al 1.958 i amb la que es va casar a Bogotá l'any 1.961. Hi podem llegir:
IRENE DE GUILLEN
MOCHI-SISMONDI
ROMA 9 -2 - 1.910
MÁLAGA 25 - 9 - 2.004
Tornem a la sendera central i, a quatre passes, ja trobem el cementiri primitiu del que podeu veure part del mur que el tanca perimetralment a l'esquerra de la propera fotografia.
Fins al 1.903 el cementiri fou administrat pels successius cònsols britànics. Però la petita aportació econòmica del govern britànic fou retirada i el manteniment del cementiri i els seus jardins va decaure gradualment. A finals del segle XX l'estat estat d'abandó era vergonyós.
Quan entrem al recinte primitiu trobem una placa que fa referència a la restauració que l'any 2.004 van fer els alumnes de la Universitat de Málaga dels graus d'Història i Història de l'Art coordinats per Alicia Marchant Rivera.
Aquest és el recinte construït per Mr.William Mark l'any 1.831. Com podeu constatar a les fotografies les tombes estan construïdes amb bases de maó cuit amb petxines, que a Málaga anomenen corruco ( Acanthocardia tuberculata ) , cobrint la part superior.
Les tombes més petites, que podeu veure a la propera fotografia, corresponen a nens que van morir per diferents epidèmies de mitjans del segle XIX. El paviment està fet amb còdols.
El cementiri, concebut com jardí botànic disposat en bancals mirant al mar, fou declarat l'any 2.012 Bé d'Interès Cultural. Inicialment l'espai estava dividit en necròpoli ( el que actualment és el recinte primitiu ) i jardí, però aviat es quedà petit i les tombes començaren a ocupar part del jardí.
A la fotografia anterior podeu veure la part del mur que tanca perimetralment el recinte primitiu on hi ha la porta d'accés d'arc rebaixat sobre la que hi ha una senzilla creu.
Sortint del recinte primitiu i començant a baixar per la sendera central, si anem a l'esquerra trobarem la tomba dels morts de les forces armades aliades de la Segona Guerra Mundial.
Els seus cadàvers es van recuperar del mar a prop de Marbella i quan s'acabà el conflicte bèl·lic foren enterrats al Cementiri Anglès el dia 2 d'abril del 1.946.
Marxem del cementiri i tornem al centre històric on, en una propera entrada recordarem el Café Chinitas, a tocar de la Plaza de la Constitución i la calle Larios.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada