Després de visitar la Fundació Privada Guillem Viladot Lo Pardal a l'última entrada dedicada a la vila d'Agramunt, avui ens apropem passejant només un parell de minuts a l'Espai Guinovart ubicat a la Plaça del Mercat. A la fotografia podeu observar en primer terme l'escultura de Josep Guinovart i Bertrán d'una gegantina i equilibrada balança amb un sac ben lligat de blat al balançó de la dreta i sis tauletes rodones de torró d'Agramunt apilades al balançó de l'esquerra.
Darrere podeu veure alguns dels arcs metàl·lics repartits per la plaça
que Guinovart va crear per substituir els que hi havia a la façana de
l'antic mercat municipal. Els podeu veure millor a la propera fotografia
de detall.
L'edifici de l'Espai Guinovart fins als anys vuitanta del segle passat fou el mercat municipal. Regiones Devastadas encarregà als anys quaranta a l'arquitecte Pere Domènech Torres ( nét de Lluís Domènech i Montaner ) la construcció del mercat.
La fotografia de detall del plafó informatiu que trobareu a la Plaça del Mercat és del 1.948 i s'hi pot veure una delegació de Regiones Devastadas durant la visita de control de les obres de construcció del mercat. Les arcades de la façana són les que es van eliminar al dissenyar l'Espai Guinovart.
Font fotografia: Arxiu Revista Sió.
Al solar on s'edificà el mercat municipal antigament hi havia un convent mercedari que posteriorment fou una escola que s'enderrocà l'any 1.930.
L'any 1.990 van començar les obres de rehabilitació per transformar l'antic mercat en l'Espai Guinovart, obres que van acabar al 1.994, any en que s'inaugurà la seu de la Fundació Privada Espai Guinovart.
Quan entrem a l'Espai Guinovart trobem tres elements centrals: el mural de les quatre estacions, la cabana i l'era.
A la fotografia anterior podeu veure el mural de les quatre estacions, que mesura 7,5 X 5,5 metres, una obra atmosfèrica en la que podem observar els canvis que durant l'any hi ha en el paisatge de secà. A la propera fotografia de detall ens permet veure l'esclat de la primavera.
Josep Guinovart i Bertran va néixer a Barcelona el 20 de març de 1.927. La família del seu pare és d'origen tarragoní i la de la seva mare agramuntí, orígens que es veuen en la seva obra amb els blaus de la mediterrània i els ocres de la comarca de l'Urgell.
A la part inferior esquerra del mural podeu observar com la calor de l'estiu ha deixat gairebé seca la bassa, però enmig del fang i la poca aigua que hi queda treu el nas una granota. Però aquesta bassa es tornarà a omplir d'aigua amb els ruixats del setembre i octubre...
Durant el pas de les estacions tots els anys veiem el cicle vital del naixement, desenvolupament, maduresa i senectut.
A la propera fotografia de detall el protagonisme és per l'alzina que hi ha sobre la bassa seca. L'arbre ens dóna ombra durant el dia i a la nit acull els mussols dels qui podeu veure els ulls.
El fred de l'hivern està representat a la part inferior dreta on a la bassa plena d'aigua però gelada es veuen reflectits les bèsties amb les que el pagès treballa i els ocells.
Si deixem d'observar el mural de les quatre estacions i ens girem, veurem els altres dos elements centrals de l'Espai Guinovart. En primer terme, la cabana i darrere l'àmbit aeri de l'era.
Ens apropem a la cabana i abans d'entrar-hi observem detalladament l'obra pictòrica de la que destaca la reproducció de la portalada romànica de l'església de Santa Maria. A les parets de fang de la cabana hi ha moltes incisions i empremtes que veurem en altres llocs de l'Espai Guinovart.
Al costat esquerre de la portalada podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall la fornícula en forma de ferradura amb un tramat de fusta i un càntir trencat i una de circular més a l'esquerra que ens recorda una roda de carro.
Si girem cua, tornem a la portalada romànica i continuem resseguint perimetralment la cabana per la dreta veurem a les parets de fang una colla de fornícules circulars, rectangulars i quadrades en les que hi ha diferents objectes ( esquella, fulla de dalla, una forca de quatre pollegons ... ).
A la propera fotografia podeu veure, a l'interior de les circumferències grogues que hi he dibuixat, la xifra 1994 any en el que s'obrí l'Espai Guinovart ( 1 ) i un cistell ( 2 ).
Josep Guinovart visqué els anys 1.937 i 1.938, en plena Guerra Civil, a Agramunt el poble de la seva mare. Després del primer bombardeig de la vila va fugir amb la seva família cap al camp on visqueren plegats en una cabana..
A la propera entrada dedicada a la vila d'Agramunt entrarem a l'interior de la cabana i després observarem detalladament l'era.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada