dilluns, 4 de març del 2024

Un cop d'ull a l'Alcassaba de Málaga.

Després de visitar virtualment a l'última entrada dedicada a Málaga el Centro Cultural la Malagueta avui ens enfilarem a l'Alcassaba. Però abans de pujar-hi vull mostrar-vos el Teatre Romà que podeu veure a la propera fotografia, feta al carrer Alcazabilla a tocar de la Pirámide de Cristal. Construït al segle I s'emprà fins al segle III. Nombrosos carreus, columnes i pedres tallades es van emprar per construir l'Alcassaba.
El teatre fou descobert l'any 1.951 en unes obres per fer un espai enjardinat, però durant molts anys estigué mig amagat per l'edifici de la Casa de la Cultura


Aquest edifici fou enderrocat i en les excavacions varen trobar el proescenium ( l'escenari ), restes de l'Orhesta, el lloc reservar als senadors i la càvea ( les graderies ) de trenta-un metres de radi per setze d'alçària, amb tretze grades amb les seves entrades ( vomitorium ). Si aixequem una mica la mirada podrem observar com l'Alcassaba observa atentament al teatre romà...


Com podeu constatar a la fotografia següent la gent fa cua per agafar les entrades i pujar a la fortalesa militar, que posteriorment fou palau. Es construí a la segona meitat del segle XI ( entre els anys 1.051 i 1.063 ) quan el Badis, el rei zirí de Granada, annexionà Málaga a la seva taifa.


Només entrar-hi faig la fotografia en la que podeu veure un dels batents de la primera porta de fusta de cedre totalment recoberta amb planxes de ferro fixades amb claus. La fusta de cedre resisteix l'atac dels fongs i dels insectes gràcies a la seva resina. Aquesta porta és un dels elements originals més antics de la fortalesa. Era molt difícil forçar-la o cremar-la.


Comencem a enfilar la rampa entre panys de muralla i en pocs metres troben la primera de las puertas de recodo, amb un nom que fa referència a la seva bella volta de maó la Puerta de la Bóveda Vaída. Aquest tipus de portes eren un dels elements defensius de l'arquitectura militar almohade. Els assaltants quan hi entraven no veien la sortida i calia fer un gir per continuar fet  que els impedia entrar en tropell. Al girar trobaven una segona porta i quedaven atrapats.


La segona porta que trobem és coneguda amb el nom de Puerta de las columnas, un accés lineal, directe i sense colze. Aquesta és una de les vuit portes ( dos amb colze - puertas de recodo - ) per les que cal passar per arribar a la part més alta, on hi ha els palaus. La fortalesa té tres recintes allargats i emmurallats,  que ressegueixen l'orografia del turó Gibralfaro, un dins de l'altre.


Aquest segon accés es construí a partir d'un prisma travessat per tres arcs de ferradura. Com podeu veure a les fotografies per fer els brancals de la porta van emprar columnes romanes amb els seus capitells corintis que molt probablement foren reutilitzats del teatre romà ubicat a pocs metres.


Abans de continuar faig la propera fotografia de detall en la que podeu observar el capitell corinti del bancal de l'esquerra.


Només passar la porta ens enfilem a una de les torres de la muralla. A la fotografia següent podeu veure restes del teatre romà ( 1 ) i el Cinema Albéniz ( 2 ) construït en estil historicista l'any 1.965 per l'arquitecte i urbanista José González Edo. Aquest és un dels espais protagonistes del Festival de Málaga, que té la seu principal al Teatro Cervantes. També podeu veure, a vista d'ocell, la Puerta de la Bóveda Vaída ( 3 ).

 
Des del mateix indret, si em giro cap a l'esquerra gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos part de l'absis i una de les torres de la Catedral. De les dos torres del frontispici només es va acabar de construir la de l'esquerra, on hi ha el campanar que al seu cos principal acull dotze campanes.

 
Si en lloc de mirar a l'esquerra mirem a la dreta el protagonisme és per les torres de l'Alcassaba. Penseu que en els tres recintes emmurallats n'hi ha cent deu de grans i altres més petites.


Continuem pujant i entrem al recinte mitjà per la Puerta de Cristo obert a la torre del mateix nom. Aquesta és la segona puerta de recodo que trobaven els assaltants. A la fotografia següent en podeu veure part de la volta de maó.


Reconstruïda al segle XIV encara en queden restes del segle XI als bancals de l'arc interior. Aquesta porta era l'entrada al barri que s'anà formant quan s'hi refugiaren els malaguenys després del terratrèmol del 1.680 i d'un bombardeig francès del 1.693.


El nom d'aquesta torre i porta fa referència al Crist que hi havia a la fornícula que podeu observar a la fotografia anterior, conegut com El Cristo de los tres huevos. Expliquen que un comerciant li demanà a Crist èxit en els seus viatges i li prometé que si el tenia li portaria un regal especial. Li dugué tres ous d'estruç, uns ous que en aquella època eren desconeguts a Málaga.


Muhammad II, el segon sultà del Regne Nassarita de Granada, prengué la ciutat de Málaga que estava en mans dels almohades. Durant dos segle Málaga formà part del regne granadí i el seu port fou el principal port nassarita.
Amb la conquesta de la ciutat l'any 1.487, coneguda com la toma de Málaga, s'acabà el govern musulmà i començà una nova etapa cristiana.


Sota el domini nassarita, dels aproximadament 14.000 metres quadrats del recinte de l'Alcassaba, uns 7.000 estaven ocupats per construccions militars ( 3.516 ) i civils ( 3.478 ). La resta eren jardins, fonts, masmorres i sitges per emmagatzemar cereals com la que podeu veure a la fotografia anterior. Aquesta és una de les tres sitges que hi ha al recinte, construïdes a la roca, sense esquerdes, per protegir-les de  la humitat.
A pocs metres de la Puerta de Cristo trobem la Plaza de Armas, que fou enjardinada amb un bonic hispanoàrab per l'arquitecte Fernando Guerrero- Strachan basant-se en gravats del segle XVI.


La font de pedra rosàcia que podeu veure a la fotografia anterior té una tassa que recorda una flor de quatre pètals amb un elegant balustre que sustenta una petita tassa lobulada. Els francesos la van instal·lar al 1.812 al convent dels frares filipistes, que actualment és l'Institut Gaona. Als anys quaranta la van desmuntar i traslladar a la seva ubicació actual.


Des d'aquesta plaça podem gaudir d'unes vistes espectaculars. Al centre de la fotografia anterior podeu veure La Farola, tot un símbol de la ciutat, obra de l'enginyer Joaquín María Pery y Guzman que s'acabà de construir l'any 1.817 .En primer terme hi ha la torre de l'Antigua Casa de Correos y Telégrafos, que actualment acull el Rectorat de la Universitat de Màlaga. La torre està coberta amb teula àrab de ceràmica vidrada.
La fotografia següent, feta des del Passeig de la Farola,  del que vàrem gaudir a la primera entrada dedicada a Málaga, podeu observar l'Alcassaba enfilada al turó Gibralfaro.
 

Tornant a la Plaza de Armas i, des del mateix indret on he fotografiat la Farola però mirant a l'esquerra, faig la propera fotografia en la que podeu donar un cop d'ull d'esquerra a dreta a la Plaza de Toros de la Malagueta ( 1 ), l'edifici de l'Ajuntament ( 2 ) i l'edifici del Banc d'Espanya ( 3 ).


Quan es va fer la restauració i enjardinament de la Plaza de Armas hi van trobar una sèrie d'estructures que sembla que eren de la primitiva mesquita emiral del segle VIII, i una sitja per emmagatzemar cereals.


Per accedir al recinte superior de l'Alcassaba hem de passar per la Puerta de los Cuartos de Granada. Quan entrem al recinte on hi ha els palaus Taifa i Nassarita es succeeixen cinc patis: de la Mazmorra, de los Surtidores, de los Naranjos i del Aljibe.
El primer que trobem és el Palau Taifa, construït al segle XI,del que es conserven algunes estances molt reconstruïdes. La triple arcada de ferradura suportada per columnes, alb la seva decoració d'ataurique ( arabesc ) us recordarà al que vaig mostrar-vos al juliol del 2.006 a l'entrada "Madinat al-Zahra (2)". Podeu compara-les a les dues properes fotografies, la primera de l'Alcassaba de Màlaga i la segona de Medina Azahara ( Córdoba ). 



El relleu d'ataurique ( arabesc ), fet normalment en guix o estuc, consisteix en una decoració vegetal estilitzada inspirada en fulles d'acant. Les tiges a partir d'un punt es ramifiquen i es distribueixen generalment per la superfície de forma simètrica. A la fotografia de detall podeu apreciar millor aquest tipus de decoració essencial  en l'art islàmic. Podeu constatar que l'ataurique també decora l'intradós ( superfície interior còncava ) dels arcs de ferradura.


A la dreta del Palau Taifa hi ha el Pabellón de Arcos Lobulados. Aquests arcs són decoratius, no estructurals. Aquest espai es construí entre els anys 1.026 i 1.057. El pati central d'aquet palau s'anomena Patio de los Surtidores.


Continuem passejant pel recinte superior i anem al Palau Nassarita format per dos habitatges. El més petit, que s'organitza al voltant del Patio de los Naranjos, té dues piques d'aigua davant de cada pòrtic. A l'habitatge més gran hi ha el Patio de la Alberca, que podeu veure a la propera fotografia,, amb un allargat estany que recorda l'Alhambra.

 
Gràcies a la Biblioteca Virtual de la Provincia de Málaga, dependent de la Diputación però gestionada per la Biblioteca Cánovas, puc mostrar-vos la gran feinada que suposà la restauració de l'Alcassaba.
La propera fotografia la va fer Miguel Castañeda l'any 1.900. Fachada oeste de la Alcazaba: casas adosadas y paza de la Aduana [ 2394 ]. Els edificis de l'antic barri no ens deixen veure l'Alcassaba !


Font Fotografia: Biblioteca Virtual de la Provincia de Málaga.
 
A les quatre fotografies següents podem fer un tastet de la restauració duta a terme entre als anys trenta fins a finals dels seixanta del segle passat. Penseu que als inicis del segle XX l'Alcassaba estava molt deteriorada i la part superior era un barri marginal.
La propera fotografia la va fer Leopoldo Torre Balbás l'any 1.935. Arco Central de la Triple arqueria de herradura con alfiz, siglo XI al fondo, arqueria original de la torre de Maldonado [ 2625A ].


Font Fotografia: Biblioteca Virtual de la Provincia de Málaga.
 
La fotografia següent, del 1.938, és de Juan Temboury. Puerta de salida del "Túnel" de la Alcazaba de Málaga. [472D ].


Font Fotografia: Biblioteca Virtual de la Provincia de Málaga.
 
La del 1.934 el fotògraf  Aguilera, la va fer quan van descobrir el tresor amagat a la paret de la casa... Triple arqueria de herradura con alfiz, del siglo XI: al ser descubierta [ 2616B ].
 

 Font Fotografia: Biblioteca Virtual de la Provincia de Málaga.
 
Per acabar, la fotografia del 1.944 de Pérez Bermúdez. Vista Palacio de la Alcazaba de Málaga [ 2672B].
 

 Font Fotografia: Biblioteca Virtual de la Provincia de Málaga.
 
Deixem la Alcassaba, baixem del turó Gibralfaro i tornem a l'Avinguda Reding on passejarem, a la propera entrada dedicada a Málaga, fins trobar l'Avinguda Pries, Al número u ens està esperant el Cementerio Inglés.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada