Només baixar les escales de la sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida fem un gran salt en el temps i gràcies a les recreacions de les quatre properes fotografies podem veure com eren Ilerda, Iesso i Aeso en l'època imperial.
El petit tram d'escala ens ha portat al segle I aC quan està a punt de començar l'època imperial, quan un seguit de guerres suposà la desaparició de la República i l'inici de l'Imperi.
Les restitucions 3D Ilerda, Iesso, Aeso estan fetes per 3D STOA Recreación en 3D de ciudades históricas/Patrimonio y Tecnología S.L. A la fotografia anterior podeu veure la d'Ilerda i a la propera la d'Aeso. Clicant sobre l'enllaç anterior podreu gaudir de restitucions fetes des de diferents perspectives de cascuna de les ciutats romanes lleidatanes.
Els arqueòlegs molt poques vegades desenterren completament una ciutat, però les restes trobades els hi permeten fer-ne una projecció. La protagonista de la tercera restitució és Iesso.
El plafó Hic et nunc ( Aquí i ara ) permetia ubicar les ciutats Ilerda, Iesso i Aeso en els plànols actuals de Lleida, Guissona i Isona. A la propers fotografia cada ciutat romana està a l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat.
Em giro i faig la propera fotografia en la que podeu observar algunes de les peces exposades al centre de la sala. D'esquerra a dreta hi ha: una columna de marbre ( 1 ) segles I - II dC de la Vil·la dels Vilassos de Tarroja de Segarra, el brocal motllurat d'un pou ( 2 ) de la primera meitat del segle I dC del Pla de les Forques ( Juneda ),el mosaic del caldari de les termes públiques d'Ilerda ( 3 ) del segle II dC trobat al carrer Cardenal Remolins de Lleida, un molí de pedra volcànica ( 4 ) del segle III aC que estava a l'Avinguda Francesc Macià de Lleida i la base de columna ( 5 ) dels segles I aC - I dC de la plaça Sant Joan de Lleida.
Deixem la part central per anar a l'espai dedicat a l'àmbit "Entre la República i l'Imperi", una època de guerres i revoltes que finalitzà amb l'assassinat de Juli Cèsar i l'esfondrament de la República. El nou sistema de govern fou l'Imperi Romà dirigit per August.
L'any 49 aC Juli Cèsar es rebel·là contra el Senat, començant una nova guerra civil. Decidí anar amb les seves sis legions a la Península Ibèrica per lluitar contra els generals pompeians.
La propera fotografia és d'una reproducció en marbre del bust de Juli Cèsar trobar al riu Roine al seu pas per Arle ( França ), segle I aC - Musée Departemental Arles Antique.
Els generals pompeians Afrani i Petreu s'atrinxeraren a Ilerda, que era una ciutat molt ben fortificada, i els seus voltants. El mateix Juli Cèsar explica el desenvolupament de la batalla i descriu els tres turons de Lleida: el turó de la Seu Vella, el turó de Gardeny i el Puig Bordell ( on hi ha el col·legi Episcopal ).
L'any 44 aC Juli Cèsar fou assassinat i el sistema polític de la República començà a esfondrar-se. Després de la mort de Cèsar i del segon triumvirat, August s'erigí en vencedor de les guerres civils. Creà un nou sistema, l'Imperi Romà, que suposà una reforma política, legislativa, econòmica i militar. També canvià la divisió administrativa del territori i la Península Ibèrica va passar de dues províncies ( Citerior i Ulterior ) a tres ( Tarraconense, Bètica i Lusitània ). Cada província estava dividida en conventus. Iesso i Aeso formaven part del Conventus Tarraconensis i Ilerda del Conventus Caesaraugustanus.
El cap d'August, del segle I dC és el protagonista de la propera fotografia. Està custodiat al Musée Saint-Raymond, Musée d'Archéologie de Toulouse.
Anem a l'àmbit "El fòrum, l'ànima de la ciutat" on s'explica que en una ciutat romana el fòrum era la gran plaça en la que hi havia el temple i els edificis públics i on confluïen els carrers importants.
El capitell corinti que veieu a la part inferior del plafó informatiu anterior era del temple del fòrum d'Ilerda. A l'exposició només hi havia la fotografia però anant a la Planta 1 de l'edifici principal del Museu de Lleida us deixarà bocabadats.
A més a més del temple i els edificis públics, enmig del fòrum hi havia una gran esplanada envoltada d'una porxada amb les tabernae o botigues.
Del fòrum d'Ilerda, a més a més del capitell corinti del temple, a l'exposició hi havia la base d'una columna i un mosaic.
La base de columna dels segles I aC - I dC que podeu observar a la propera fotografia, trobada a la plaça Sant Joan de Lleida, formava part d'un edifici del fòrum.
El mosaic d'opus signinum ( mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa ) decorat amb tessel·les del segles I aC - I dC, el van trobar a la plaça de Sant Joan l'any 1.880 durant la construcció de la nova església de Sant Joan.
Un dels plafons ens ajuda a imaginar els fòrums d'Ilerda ( actual plaça de Sant Joan ), Iesso ( entre el Raval del Coma i l'Avinguda de la Generalitat ) i Aeso ( als voltants de la plaça del Bisbe Badia ).
A la fotografia anterior podeu veure la restitució feta per 3 D STOA del fòrum d'Ilerda i a la següent la restitució del fòrum d'Iesso.
Per acabar aquest cop d'ull als fòrums de les tres ciutats romanes de Ponent a la fotografia següent podeu observar el d'Aeso.
Com que el fòrum era el centre de la vida pública, les famílies més importants de les ciutats hi construïen monuments dedicats als seus membres més destacats amb estàtues plantades sobre un pedestal on hi havia una inscripcions.
A la propera fotografia podeu veure, d'esquerra a dreta, dos pedestals honorífics d'Aesso i un d'Ilerda. Els tres són del segle II aC.
La propera entrada dedicada a l'exposició "Romans a Ponent. Ilerda, Iesso, Aeso" la començarem donant un cop d'ull a l'àmbit "Aigua, vida i higiene a les ciutats".
Atentament.
Senyor i
