Al Tossal de Sant Eloi ( 1 ).

Avui us proposo enfilar el tossal que domina la ciutat de Tàrrega passejant pel Parc de Sant Eloi que té els seus orígens a principis del segle XX. L'any 1.913 es creà l'Associació d'Amics de l'Arbre amb l'objectiu d'omplir d'arbres, fonts i places el turó erm coronat per una antiga ermita.

 

 

Poc queda de l'antiga ermita gòtica construïda l'any 1.248 per la voluntat de l'argenter targarí Simó Canet que en el seu testament ordenava fer una capella en honor a Sant Eloi, patró dels orfebres. Pujar fins a l'ermita ens regala una magnífica vista de la ciutat.

Però abans de pujar l'últim tram d'escales per apropar-nos-hi anem un moment a la dreta per donar un cop d'ull a la creu de terme del segle XVI que abans estava al camí Vell de Balaguer i era coneguda com Creu de Morlans. Fou traslladada al Parc de Sant Eloi als anys cinquanta del segle passat. Baixant quatre passes per la sendera i fent mitja volta li puc fer la propera fotografia.

La creu té un fust vuitavat coronat per un capitell decorat amb quatre escuts. A la creu per un costat hi ha la Crucifixió ( fotografia següent de detall ) i per l'altre la Verge Maria portant al Nen Jesús. Als extrems de la creu hi ha medallons tetralobulats.

 

 

Baixant una mica per aquesta sendera, anomenada camí de les Ginestes, faig la fotografia en la que podeu veure un dels tres torricons ( concretament el sud-oest ). De forma cilíndrica, estan construïts amb pedra sorrenca i lligats amb morter de calç. Interiorment està dividit en dues alçades i a cada alçada hi ha una línia d'espitlleres. Darrere del torricó treu el nas el campanar de l'ermita de Sant Eloi. 

Girem cua per tornar al tram d'escales que pujarem per anar fins a l'ermita. En el plafó informatiu "Torricons de la fortificació de sant Eloi" hi ha una fotografia de la primera dècada del segle XX en la que es veuen els tres torricons, l'antiga ermita i la poquíssima vegetació que hi havia al tossal. L'Associació d'Amics de l'Arbre ha transformat radicalment aquell tossal erm.

L'ermita fou reformada entre 1.728 i 1.731. L'any 1.872 durant la tercera guerra carlina va ser fortificada construint una muralla amb tres torricons que actualment tenen funció de mirador. Restaurada al 1.876 del 1.964 al 1.971 l'ermita es reformà íntegrament afegint-hi el campanar i canviant l'orientació de la nau. On ara hi ha el presbiteri de l'antiga ermita abans hi havia la porta d'accés.

 

 L'ermita té set finestres, dues al frontispici ( amb vitralls ), tres al mur sud ( on hi ha el campanar ) i dos a l'absis pentagonal.

Anem a la dreta per accedir al torricó sud-est passant a tocar del campanar. Pujant al torricó i fent mitja volta puc mostrar-vos una perspectiva diferent de l'ermita en la que podeu observar l'absis pentagonal, l'antic campanar de cadireta d'un ull i una campana que estava al frontispici abans de la reforma feta entre 1.964 i 1.971. El frontispici ha canviat d'orientació però el petit campanar de cadireta està al mateix lloc.

Fent mitja volta el regal visual de la ciutat  és espectacular. Mirant cap a la dreta faig la propera fotografia en la que podeu veure d'esquerra a dreta: la Fàbrica Trepat ( 1 ) actualment Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat, l'empresa Borges Agricultural & Industrial Edivle Oils ( 2 ) i el poble de Vilagrassa ( 3 ).

Dirigint la mirada una mica a l'esquerra el protagonisme és per a la Farinera Balcells. Construïda l'any 1.921 i ampliada al 1.929 s'hi van fer diverses reformes fins al 1.947. L'any 1.961 deixà de funcionar afectada per un incendi.

El conjunt d'edificis combina l'estil noucentista amb elements modernistes i es considera un bon exemple d'arquitectura modernista industrial. Està declarada Bé Cultural d'Interès Local.

Girant una mica més a l'esquerra faig la fotografia següent en la que d'esquerra a dreta hi ha: l'estació de ferrocarril (1) inaugurada l'any 1.860, la casa Maimó (2) un edifici modernista amb elements ornamentals neogòtics i una esvelta torreta a la cantonada amb coberta piramidal de ceràmica vidrada, l'edifici amb elements ornamentals eclèctics inspirats en el repertori clàssic i barroc (3). El centre de la façana està coronat per un gran cercle ornamental en el que hi podem llegir l'any de la seva construcció 1.901. A la dreta, al fons,  l'església de Santa Maria de l'Alba ( 4 ) d'estil renaixentista que es construí als segles XVI i XVII sobre la primera església romànica dels segles XII i XIII que fou ampliada al segle XIV..

Per acabar, dirigint la mirada una mica més a l'esquerra, a la propera fotografia es veuen les obres de la nova estació d'autobusos ( nea ) que estan edificant davant de l'estació ferroviària.

A la propera entrada dedicada a Tàrrega entrarem a l'ermita de Sant Eloi en la que ens esperen les pintures murals que l'any 2.020 hi va pintar el targarí Josep Minguell i Cardenyes.

Atentament.

Senyor i

Mas de Colom ( 1 ).

Comencem a l'entrada d'avui la descoberta del Mas de Colom al terme municipal de Tàrrega. Passejant pel carrer Amics de l'Arbre de la capital de l'Urgell, als peus del parc de Sant Eloi, veureu que quan s'acaba la part urbanitzada trobem un plafó informatiu del Camí de Sant Jaume de Tàrrega a Alfarràs.

Caminant tres quilòmetres i mig arribarem al nostre objectiu, un indret amb una llarga història en la que ha tingut funcions de corral medieval, abadia cistercenca i hospital militar.

Quan arribem al mas trobem una antiga màquina dalladora Trepat, que estava tirada per un sol animal. Aquesta era una adaptació de la màquina dalladora Mc Cormick. Si cliqueu sobre el proper enllaç, Cal Trepat, podreu recordar la colla d'entrades que vaig dedicar-li al blog.

 

A la fotografia següent, que vaig fer a Cal Trepat, podeu veure i comparar les dues dalladores. A la dreta l'americana i a l'esquerra la lleidatana.

 

 

A pocs metres de la dalladora Trepat hi ha una garita que ens recorda la funció d'hospital militar republicà que tingué Mas de Colom a la Guerra Civil i la de caserna de l'exèrcit nacional l'any 1.939.

 

 

Un plafó informatiu ens explica les característiques de l'Espai d'Interés Natural Anglesola-Vilagrasa, un dels secans de Lleida on nidifiquen l'esparver cendrós i el sisó. També hi podem veure el gaig blau, la calàndria, la terrerola vulgar i el xoriguer petit. El plafó també ens explica una mica la història del Mas de Colom.

 

 

Entrem a la finca recuperada per Borges International Group. Les activitats de les que podeu gaudir a Mas de Colom són gratuïtes, només cal triar prèviament entre i fer la reserva. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior les podeu veure. Poder anar a Mas de Colom de dilluns a dijous de les 10 a 17 i els divendres i caps de setmana de 10 a 18.

 

 

La finca de Mas de Colom té 67,1 hectàrees dedicades principalment a la producció de pistatxos i ametlles. El 47 % de la finca és de regadiu, amb instal·lacions de reg gota a gota.

El Grup Borges ha rehabilitat la masia del segle XIV ( propera fotografia ) i l'antic monestir en el que encara falta molta feina per fer a l'interior. 

A la part superior esquerra de la fotografia anterior podeu veure una petita part de la teulada del cobert, que és el protagonista de la fotografia següent.

 

 

Deixem el cobert i anem, a l'entrada d'avui, a resseguir perimetralment els edificis de la masia i el monestir. En entrades posteriors hi accedirem.

 

 

El Grup Borges invertirà cinc milions d'euros en la rehabilitació de la masia, el monestir i l'àrea agrícola. A la propera fotografia podeu veure la porta d'accés a l'antiga masia.

 

Però com us he explicat abans, avui no hi entrarem. Anem a l'esquerra i a tocar de la masia trobem la façana sud del convent amb elements arquitectònics eclèctics que combinen l'estil renaixentista amb el neogòtic.

Aquest edifici de planta rectangular acull en el seu interior una gran església de tres naus d'estil neogòtic. Sobre les naus laterals es van construir una trentena de cel·les que acollien a monjos i novicis. 

 

A la fotografia anterior podeu veure tota la façana sud del monestir i a la propera la porta per la que sortirem de l'edifici després de visitar-lo i que a la fotografia anterior està a la dreta a la zona mig tapada per l'ombra.

 

 

A partir d'aquestes portes, i d'esquerra a dreta, podem observar set finestres eclèctiques dins d'arcs rebaixats. Cada finestra conté dos arcs bessons. A les dues fotografies següents de detall podeu observar les que tenen dos arcs de mig punt i dos arcs apuntats.

 

A la dreta de la finestra amb els dos arcs apuntats hi ha la que té dos arcs trilobats i a la seva dreta la dels arcs apuntats dentats. Les podeu veure a les dues properes fotografies de detall.

Respectant la simetria del conjunt de la façana les finestres que segueixen d'esquerra a dreta a l'anterior són les que tenen els arcs trilobats, apuntats i de mig punt.

A la segona planta, destinada a les cel·les dels monjos i novicis, les obertures són més petites i estan coronades d'un ràfec voladís semicircular. Totes les finestres de les façanes estan tapiades.

 

L'any 1.868 van establir-s'hi tres monjos cistercencs exclaustrats que venien de l'abadia de Fonfreda, a catorze quilòmetres de Narbona. L'abadia francesa fou fundada al segle XI com a benedictina i posteriorment fou cistercenca al segle XII. Aquests monjos van fundar l'ordre de Nostra Senyora del Sufragi.

Al final de la façana sud girem a l'esquerra i trobem la façana principal del monestir, la façana est, que com podeu veure a les fotografies anterior i propera està flanquejada per dues torres poligonals i coronada al centre per un campanar de cadireta de dos ulls. Aprofitant ell desnivell del terreny es construí una planta soterrani. Una part d'aquesta planta fou mausoleu.

Aquests grans finestrals amb els seus vitralls omplen de llum natural la nau central de l'església del monestir cistercenc.

 

 

No puc continuar resseguint perimetralment el monestir perquè no tinc accés a la façana nord ni a la de ponent. A la fotografia següent, que ens permet veure una petita part de la façana nord, podeu constatar que un mur ens barra el pas.

 

 

A la fotografia de detall del plafó informatiu que hem vist abans d'entrar a Mas de Colom  he encerclat  campanar de cadireta que hi ha a la façana de ponent.

Si amplio la primera fotografia de l'entrada d'avui podem veure els dos campanars de cadireta del monestir. A l'esquerra el de la façana de ponent ( 1 ), d'un sol ull, i a la dreta el de la façana est ( 2 ) amb dos ulls.

Donem mitja volta i tornem a l'entrada de la masia, de la que hi ha referències notarials des del segle XIV, per accedir-hi en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i

La Colònia Industrial de la Mata de Pinyana ( i 3 ).

El passat mes de març a les entrades "La Colònia Industrial de la Mata de Pinyana ( 1 )" i "La Colònia industrial de la Mata de Pinyana ( 2 )" vàrem visitar virtualment les cases dels treballadors de la colònia tèxtil cotonera i resseguírem perimetralment el recinte de l'antiga fàbrica.

Vaig explicar-vos que els propietaris actuals no en permeten l'accés i que, malgrat el projecte/treball de final de carrera a la UOC "Rehabilitació de la fàbrica de la Colònia industrial de la Mata de Pinyana, Alguaire (Lleida)" de l'arquitecte Eduard Antorn Monseny, l'antiga fàbrica va deteriorant-se lentament...

Però al final de la segona entrada us informava que a la tercera us convidaria a entrar-hi fotogràficament, no per gentilesa dels propietaris sinó per la Roser de l'Ajuntament d'Alguaire i del blog del bomber i fotògraf Andre Joose.

Els seguidors del blog sabeu que gairebé totes les fotografies són meves i que quan no ho són evidentment cito la font. La d'avui fotogràficament serà una entrada estranya perquè només les tres primeres fotografies i la de l'embarrat de Cal Trepat de Tàrrega les he fet jo, totes les altres me les va enviar la Roser de l'Ajuntament d'Alguaire, a que agraeixo la seva gentilesa.

La primera de les fotografies de l'Ajuntament d'Alguaire és dels primers anys de la dècada dels setanta del segle passat. Al centre, amb americana clara i les ulleres a la punta del nas, podeu veure al propietari de la fàbrica, el senyor Mata. El de les ulleres de col és José Aparicio Calvo-Rubio que fou Governador Civil de Lleida entre 1.970 i 1.974.

Font fotografia: Ajuntament d'Alguaire.

 

Les tres fotografies següents són de l'exterior de la fàbrica però estan fetes des de l'interior del tancament perimetral  de maó que no permet apropar-s'hi. La primera, de la façana principal, la van fer només entrar per la porta d'accés.

  Font fotografia: Ajuntament d'Alguaire.

 

A la propera fotografia podeu veure part de l'edifici de l'escola de la Colònia  Industrial de la Mata de Pinyana, un edifici amb planta enforma de lletra C del que veiem la façana principal des del centre del gran pati que separa la fàbrica del tancament perimetral del recinte.

 

Font fotografia: Ajuntament d'Alguaire. 

 

La tercera fotografia de l'exterior del recinte no tinc clar si està feta des de la casa del director o des de la planta superior de la nau central.

 

 

Font fotografia: Ajuntament d'Alguaire.

 

Però deixem l'exterior, que malgrat les dificultats hem vist a les dues entrades anteriors, per accedir al recinte de la fàbrica. La propera fotografia és de la sala on s'emmagatzemava la roba i el fil.

Font fotografia: Ajuntament d'Alguaire.

 

A les dues fotografies següents podeu veure la sala dels telers, un gran espai en el que encara podeu veure restes de l'antiga maquinària.

Font fotografies: Ajuntament d'Alguaire.

 

Si mireu la part central de la propera fotografia podeu observar part de  les corretges i politges que feien funcionar l'embarrat. En aquesta gran sala hi havia el retort, on es doblava el fil.

Font fotografia: Ajuntament d'Alguaire.

 

Faig un salt en el temps per anar a l'entrada del desembre del 2.016 "Un cop d'ull a Cal Trepat ( 5 )". Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar l'espectacular embarrat de la fàbrica targarina i veure com funciona.

Tornem a Alguaire per observar a la fotografia següent les corretges i politges de transmissió del volant dels embarrats de la turbina de la fàbrica.

 Font fotografia: Ajuntament d'Alguaire.

 

Al fons de la sala dels batans antics, màquines destinades a continuar la neteja i disgregació dels flocs de fibra, podeu veure les escales per pujar o baixar a les altres plantes de la nau central.

Font fotografia: Ajuntament d'Alguaire.

 

A més a més de les fotografies de l'Ajuntament d'Alguaire si cliqueu el proper enlaç, "La fàbrica de teixits de la Mata de Pinyana", quedareu bocabadats amb les fotografies del blog del bomber i fotògraf Andree Joosse, dels Països Baixos. En aquest impressionant blog també podeu observar l'interior de la farinera de Gualda i de la fàbrica de ciment de Xerallo. Penseu que de tot l'estat espanyol Andre Joosse només ha fotografiat catorze llocs abandonats i oblidats, tres a les terres de Lleida.

Deixem definitivament Alguaire i la seva colònia tèxtil cotonera per continuar pujant per la carretera N-230 fins a Andaní, un antic poble del municipi d'Alfarràs on ens espera, impacient, l'antiga fàbrica de filatures Casals.

Atentament.

Senyor i.