Un cop d'ull a la planoteca ( 10 a ).

A l'entrada d'avui i a la propera dedicada a la planoteca observarem detalladament els dos últims classificadors de l'Arxiu Morera custodiats al calaix H del moble arxivador horitzontal de la biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Lleida. Els dos classificadors estan dedicats a la casa, projectada l'any 1.931 per Francesc de Paula Morera i Gatell, que mira permanentment al mar des del Balcó del Mediterrani...

A l'etiqueta del classificador podem llegir: " Arxiu Morera 26/48 Rosell Fortuny, Antoni. Projecte de casa Tarragona. Rambla sant Joan 2. 1 plànol a la planoteca".

Morera i Gatell, responsable de la majoria dels edificis modernistes de la ciutat de Lleida - de la que fou arquitecte municipal durant trenta-cinc anys- va néixer a Tarragona l'any 1.869. Al número dos de la Rambla Nova de Tarragona s'alça  majestuosa  la Casa Rosell, un monumental edifici noucentista catalogat com Bé Culrural d'Interès Local des del 2.013.
Protagonista de l'inici de la Rambla Nova, l'eix central de l'Eixample tarragoní, observa majestuosa el Mediterrani. A la dreta podeu veure el monument a Roger de Llúria de l'escultor Feliu Ferrer Galzeran i l'arquitecte Ramon Salas Ricomà. La primera pedra es col·locà l'agost de 1.889.

A la part superior esquerra del plànol podem veure que l'arquitecte encara no havia escrit el nom de l'edifici que li encarregà Antoni Rosell Fortuny.

L'edifici amb planta baixa, tres pisos i una torre cilíndrica coronada amb una cúpula brunellescciana recoberta ceràmica vidrada de color pissarra amb amplis nervis de pedra, ens regala dues façanes orientades a la Rambla Nova i a la Baixada del Toro amb magnífiques tribunes i balconades. La torre cilíndrica cantonera observa atentament en tot moment l'horitzó del Mare Nostrum.

A la propera fotografia de detall podeu veure la torre cilíndrica cantonera amb la seva cúpula i mirador que domina el Balcó del Mediterrani. 

La pedra, les grans balustrades del primer pis i del coronament i el treball de ferro forjat dels balcons són els protagonistes de les façanes de la Casa Rosell.

La propera fotografia de detall  us permetrà comparar la fotografia anterior, també de detall, del plànol  de Francesc de Paula Morera i Gatell amb l'edifici.

El zoom de la càmera fotogràfica ens permet gaudir del perfecte treball arquitectònic del cos cilíndric de la cantonada de la Baixada del Toro i la Rambla Nova.

Per salvar el desnivell de la Baixada del Toro la façana d'aquest carrer té tres cossos amb sotobanc, baixos, entreplanta i quatre pisos - com podeu veure a la propera fotografia de detall-. Aquesta façana és més llarga que la de la Rambla Nova que només té un cos.

Curiosament al buscar informació sobre la Casa Rosell he trobat que es tracta d'un projecte del 1.929 acabat al 1.930 però sembla el plànol no confirma aquestes dades. A la fotografia següent de detall de la part baixa del xamfrà on es veuen els primers trams d'escala de la Baixada del Toro podem llegir: "Francisco de P. Morera- Arqto. 1.931"

És indiscutible que l'edifici noucentista monumentalista de l'arquitecte nascut a Tarragona però profundament lleidatà és un element esencial del Balcó del Mediterrani.

La fotografia anterior de detall del plànol és de la façana de la Baixada del Toro, façana que podeu veure a la fotografia següent.

Deixem el classificador de l'Arxiu Morera 26/48 per agafar el que duu l'etiqueta Arxiu Morera 0/0 amb el plànol de la façana de la Rambla Nova que observarem detalladament a la propera entrada dedicada a la planoteca.

Atentament.

Senyor i

Al cor de Solsona ( 1 ).

Després d'enfilar e carrer Vall Fred entrem al nucli antic de Solsona pel Portal del Castell, un dels dos portals que queden dels nou que tingué l'antiga muralla. A l'altre costat del portal de vuit metres de llargària construït al segle XIV i reconstruït al 1.740, comença el carrer del Castell pel que passejarem tranquil·lament gaudint de la colla d'edificis singulars que ens regala un dels carrers més bells de la capital del Solsonès. Un carrer que va del portal del Castell a la Plaça Major i del que el conjunt de les seves façanes formen part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de Solsona amb una catalogació de Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ).

Començarem amb Cal Roset, al número 42 del carrer del Castell, gairebé a tocar de l'antic portal del Castell. Gràcies a la gentilesa de Jaume Tarrés Pujol, historiador, cartòfil i investigador solsoní, puc explicar-vos l’agitada història d’aquest edifici. Cal Roset era la casa del metge Joan Santmiquel i després, fins al 1.880, del seu fill Joan Santmiquel Capella. A partir del desembre de 1.883 s’escripturà en part a nom d’Eulàlia Santmiquel, mare de Joan Ros Santmiquel, que al 1.896 ja era propietari de Cal Roset. Joan Ros Santmiquel fou el primer a establir un estudi fotogràfic a Solsona  l’any 1.884. En Joan va refer la casa pairal construint finestrals per aprofitar al màxim la llum del sol. A l’interior de l’estudi de pintor va condicionar una galeria fotogràfica. Amb el canvi de segle col·locà l’escultura de Sant Miquel que podeu veure a la fornícula de la cantonada. L'escultura de sant Miquel  no està signada però podria ser de Josep Colell, escultor solsoní amic de Santmiquel. Sembla que la fornícula és obra d'un altre escultor. Al 1.905 Joan Ros Santmiquel ja havia marxat amb la seva familia a Navarra, concretament a Lizarra ( Estella ) i al 1.918 s’establí a Bilbao on va morir al febrer de 1.930. Un mes abans la seva casa s’havia escripturat a nom de Josep M. Roure Torres que ants després la llegà al seu nebot. Roset era el pare dels actuals propietaris. No està clar perquè li deien Roset i no Roure. M’explica el Jaume Tarrés que quan ell era petit el nom de la casa era la Rourera perquè era el nom que el Roset havia posat al bar instal·lat als baixos de la casa. A l’antic bar la filla del Roset hi té una òptica.

L'escultura, catalogada com BIPCC, durant la Guerra Civil la tragueren de la façana i l'amagaren en un hort. Posteriorment, ja al 1.976, la van retornar al seu lloc original, però el cap del dimoni es va trencar. Manel Casserras i Boix, pare del Manelet, va fer-li un nou cap..
En Jaume Tarrés m'adjuntà en un correu electrònic la targeta postal de Solsona número 52 de la casa Zerkowitz editada l'any 1.956 en la que podeu constatar que l'escultura de Sant Miquel no hi és, i els finestrals de la segona  planta ( a la dreta de la fornícula ) encara no estaven construïts.

En un espai molt petit trobarem al número vint l'Ajuntament, edifici del segle XVI conegut com Cal Puigdepons, i al número dinou la Casa Morató- Cal Molins- on Carles Morató establí el seu taller i fou la casa de la nissaga d'escultors del segle XVIII, Actualment l'edifici és la Biblioteca Pública Carles Morató. Al número setze hi ha Cal Santantoni casa natal del pintor Francesc Ribalta precursor del tremendisme barroc i també al número setze la Torre de les Hores, datada abans del 1.500. Una mica atrotinat però encara elegant Cal Metge Solé ( número quinze ) amb els seus esgrafiats barrocs es resisteix a la decadència. És un edifici del segle XV reformat posteriorment i en el que es cru que hi havia als baixos la Farmàcia Pallarés.

Però anem a poc a poc perquè, mentre avancem tranquil·lament per aquest impressionant carrer, la Torre de les Hores ens observa atentament. A la part superior esquerra de la propera fotografia podeu veure l'escultura de Sant Miquel.

Quan trobem el carrer de sant Pau, el carrer del Castell guanya una mica d'amplària i ens permet gaudir millor de dos edificis espectaculars: la Casa Morató ( a la dreta de la Torre de les Hores ) i  la Casa de la Ciutat ( a l'esquerra ).

L'edifici de Cal Morató, avui biblioteca  pública, el comprà Carles Morató a Maria Àngels Fórnols i Claret. La gran casa de dues plantes fou ampliada dos anys després amb una nova planta i unes golfes. La combinació de pedra tallada dels baixos i de maó fosc és  únic a Solsona.

Des de que es va fer aquesta ampliació al 1.756, els caps de biga, com el que podeu veure a la propera fotografia, observen atentament a la gent que passa pels carrers del Castell i  de Mirabalda...

La Casa de la Ciutat forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. És un edifici de pedra picada del primer quart del segle XVI amb baixos i tres plantes. Construïda pel mercader "misser" Puigdepons, els baixos eren el magatzem de mercaderies. Al 1.528 la va vendre a un altre mercader, Joan Comes, i l'any 1.677 es transformà en Casa de la Ciutat quan la compraren en subhasta pública.

El gran edifici té tres façanes orientades als carrers del Castell ( la principal ), de sant Pau i de la Regata. Abans de continuar la passejada solsonina traiem el nas als baixos de la Casa de la Ciutat, l'antic magatzem del mercader Puigdepons...

Només girar a l'esquerra per baixar pel carrer de la Regata, darrere d'una porta de l'Ajuntament ens miren sense perdre detall tres gegantons idèntics al gegant vell...

A pocs metres d'aquesta curiosa porta, concretament al número dos del carrer de la Regata trobem un element arquitectònic molt curiós situat una mica per sobre de la petita finestra que hi ha damunt de la porta, gairebé a tocar dels cables.

És un curiós escopidor de pedra tallada que està catalogat com Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ). Continuo baixant pel carrer de la Regata fins arribar a la plaça de sant Joan. Quan hi arribo al girar-me puc veure el desnivell  entre el carrer del Castell i la plaça. A la propera fotografia podeu observar la Biblioteca Carles Morató al fons.

A la propera entrada dedicada a Solsona gaudirem de la tranquil·litat i els edificis singulars de la plaça sant Joan per tornar posteriorment al carrer del Castell.
Atentament.
Senyor i

La farmàcia del monestir ( i 2 ).

Continuem la visita virtual al nou espai museístic "Santa Maria de Vallbona: el monaquisme femení", que ocupa l'antic dormitori comú de les monges, per acabar de donar un cop d'ull a la farmàcia del monestir. L'abadessa era la responsable de la farmàcia i li calia vetllar pel seu equipament i bon funcionament. A més a més, a partir del segle XVII, li calia contractar apotecaris reconeguts pels gremis i col·legis professionals. Hi ha historiadors que afirmen que abans de la creació de Vallbona de les Monges l'any 1.573, ja hi havia una casa adossada a les muralles pel metge o apotecari.

A la dreta del moble cordialer, que vàrem observar atentament a l'entrada anterior dedicada a l'antiga farmàcia, protegits per una urna us sorprendran els motlles de fusta i terrissa amb els que les monges feien diferents tipus de pastilles.

A l'horta i jardí del monestir les monges endemés dels cultius per alimentar-se s'encarregaven de la recol·lecció de plantes remeieres per emprar-les a la farmàcia. 

Es conserven cinc motlles múltiples de fusta i nou de terrissa amb els que les monges feien les seves pastilles. Les més famoses del monestir eren les d'arrel de malví que s'empraven per calmar la tos.

Els motlles estan afectats pel corc de la fusta, especialment el que podeu veure a la propera fotografia. Però malgrat tot encara mostren la decoració, generalment inspirada en la natura, que "transmetien" a les pastilles. En alguns motlles hi ha decoració amb signes cristians o fent referència a alguna festivitat.

Dels nou motlles de terrissa individuals cinc són rodons ( en un podem veure una petxina amb una creu ), i quatre tenen representacions vegetals. Sembla que a més de l'ús farmacològic, aquestes pastilles també eren una llaminadura amb la que les monges obsequiaven a la gent que les visitava.

A la dreta de l'urna amb els motlles per fer pastilles veureu instruments de mesura imprescindibles per dosificar correctament dels diferents substàncies que formen el medicament. Parlo, evidentment de les balances. A la propera fotografia podeu veure tres balances de mides diferents que s'empraven segons la quantitat de substància que calia ( gran, mitjana o petita ). La balança gran és de ferro forjat amb plats de coure.

La fotografia següent de detall és dels curiosos pesos de bronze de la balança gran. Cada pes és un cilindre que es transforma a la part superior en un con que acaba en una esfera amb una anella per agafar-lo. A la base hi ha un repeu.

Penseu que el Sistema Mètric Decimal s'implatà legalment per primera vegada a França l'any 1.799. Anteriorment cada país tenia les seves mesures.A Espanya la reina Isabel II sancionà el 19 de juliol de 1.849 la Ley de Pesos y Medidas introduint a tot el regne el Sistema Mètric Decimal. Amb anterioritat les unitats emprades en les formulacions dels remeis eren: grans ( 0,058 g ), unces ( 33,33 g ), escrúpols ( 1,198 g ), lliures medicinals ( 355 g ) o dracmes ( 3,594 g ).

Us deixaran bocabadats els curiosos sifons exposats. La beguda amb gas s'emprava com sedant i tranquil·litzant de l'estómac. Ajudava a una bona absorció dels medicaments. Acostumats a la forma cilíndrica, els sifons de la farmàcia de Vallbona - amb "cintura" i protegits per una malla- són tot un regal visual.

Deixem l'antic dormitori comú de les monges per, abans de marxar, fer una visita imprescindible si esteu enamorats de la bellesa ,el claustre de forma trapezoïdal que ens regala quatre naus: del segle XII ( sud ), XIII ( llevant ), XIV ( nord ) i XV ( ponent ). El silenci i el Sol d'hivern us acaronaran mentre en gaudiu...

Deixem el monestir per tornar a passejar al costat de la riera de Maldanell, un curs d'aigua intermitent a tocar de la muralla del municipi de Vallbona de les Monges. Malauradament en alguns punts a la muralla li han afegit tàpies de terra pastada o, encara pitjor, de maons...
Atentament.
Senyor i

L'església del Salvador sobre la Sang Vessada ( i 3 ).

En les esglésies cristianes de ritus bizantí de tradició ortodoxa  la paret d'icones i pintures religioses que separa la nau del presbiteri s'anomena iconòstasi. A la propera fotografia podeu veure el de l'església del Salvador sobre la Sang Vessada.

Construït en marbre rosa i decorat amb plata, bronze, pedres precioses i semiprecioses, segur que no us deixarà indiferents. La porta central dels iconòstasis, de dues fulles, s'anomena porta santa i només hi poden passar clergues. La podeu veure detalladament a la fotografia següent.

Anem de l'est a l'oest del temple i, aixecant la mirada, ens tornen a impressionar els mosaics que omplen els murs i les voltes. A la part superior de la propera fotografia podeu observar el pantocràtor de la cúpula, al centre l'entrada de Jesús a Jerusalem muntat sobre un ruc i, a la part de baix. s'intueix una decoració en la que predominen els daurats.

Ens cal anar fins a la capella amb una gran cúpula daurada, coneguda com capella d'Alexandre II, que ens recorda el lloc on el tsar Alexandre II de Rússia va patir un atemptat el 13 de març de 1.881. De la primera bomba en resultà il·lès però a conseqüència de les gres ferides a les cames de la segona bomba, va morir poques hores després al Palau d'Hivern. 

Quatre àngels a les petxines i la creu al centre estan envoltades de milers de tessel·les daurades, protagonistes de la decoració de fons de la capella.

Com la resta del temple la capella està summament decorada. Si deixem de centrar-nos en la cúpula i anem baixant la mirada trobem la part superior del baldaquí on s'honora i recorda al tsar Alexandre II de Rússia.

El baldaquí, que podeu veure a la propera fotografia, està fet amb quatre columnes gris-violeta de jaspi. Sobre els seus capitells hi ha quatre petites columnes rectangulars que sostenen l'entaulament. En aquestes petites columnes hi ha imatges de sant Isaac de Dalmàcia, patró de la família Romànov.

A les quatre cantonades de l'entaulament hi ha uns petit gerros de jaspi- El baldaquí té una coberta de pedra tallada que està coronada per una creu ortodoxa.

A la capella trobem una petita explicació que afortunadament, a més a més d'estar escrita en rus, en un altre faristol també ho explica en anglès, francès, alemany i castellà. Diu textualment: " Techo. El techo por encima del lugar de la herida mortal del Emperador Alejandro II simboliza la santidad del dicho lugau memorable. El tallado en piedra fue ejecutado por maestros de las fábricas de Kolivan y Ekaterinburgo, así como por los de la fábrica de Peterhof utilizando piedras de los Urales y el Altay rodonita, jaspe y serpentina ".

A la fotografia anterior de detall podeu observar part del paviment i el terraplè del canal tacat de sang del tsar Alexandre II de Rússia.

Abans de sortir del temple faig una última mirada a l'espectacular decoració que omple murs, voltes, pilars,cúpules... més de set mil metres quadrats de mosaics!

Deixem l'església del Salvador sobre la Sang Vessada per passejar tranquil·lament per San Petersburg fins a la catedral de Sant Isaac.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a la planoteca ( 9 ).

Quan a la Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Lleida la bibliotecària ens obre el calaix amb els plànols de Francesc de Paula Morera i Gatell en el moble H, un dels grans mobles arxivadors horitzontals que guarden i classifiquen plànols, gravats, dibuixos..., trobem un senzill llistat amb els projectes que conté.  Al final del llistat podem llegir. "Projectes diversos sense descripció ( 4 projectes )". Després d'observar atentament la documentació, crec que puc afirmar que un d'aquests projectes sense descripció és el plànol de la casa Xam-mar.

L'estat de conservació del plànol no és gaire bo i el coronament de la part dreta de l'edifici no fa pensar en l'edifici construït l'any 1.920 seguint el projecte de Francesc de Paula Morera i Gatell, que inicialment tenia planta baixa i dos pisos però l'any 1.950 s'afegiren dues plantes més. Aquesta ampliació la va fer l'arquitecte Mariano Gomà.

Si observem atentament les properes fotografies de detall del plànol i les comparem amb les de la casa Xam-mar podreu constatar, exceptuant la coberta - que no sé si es va fer com la projectà Morera i Gatell - , la resta del plànol sembla que correspon a la casa Xam-mar.

Comencem per la tribuna vidrada que dóna a l'avinguda de Blondel - recordeu que la casa Xam-mar té dues façanes: a les avingudes de Blondel i de Madrid- amb la seva forma ondulada a la part superior.

Si ens fixem en els petits detalls, concretament en el medalló central de la part baixa de la tribuna, al plànol hi podem llegir les inicials F i X...

El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar molt detalladament el medalló que projecta Morera i Gatell. Els trobeu molt diferents ?

Anem ara a la part dreta de la casa Xam-mar i centrem la nostra mirada al plànol d'alçat de la façana en els balcons de la primera i la segona planta.

Tornem a comparar el plànol amb la casa Xam-mar i constatem que,exceptuant l'alarma que hi ha a la dreta del balcó del primer pis, la resta coincideixen plenament.

El que evidenment confon al donar el primer cop d'ull al plànol, és el coronament de l'edifici. No he trobat cap fotografia antiga que aclareixi si la casa Xam-mar es coronà com estava projectat al plànol i posteriorment, l'any 1.950,  s'enderrocà per pujar dues plantes més o si no es va construir mai...

Centrem-nos ara en la porta principal de l'edifici, a la dreta. Al 1.920 a la part esquerra hi havia una gran entrada de carruatges que, malauradament, ja no existeix.

El plànol del projecte sense descripció i l'edifici de la casa Xam-mar tornen a coincidir d'una manera molt evident...

La casa Xam-mar ha protagonitzat diverses entrades del blog, fins i tot gràcies a la gentilesa del doctor Francesc Xam-mar i Alonso vàrem poder visitar la seva consulta. A la titulada " Tan a prop, però tan lluny..." us mostrava com. desgraciadament, la que fou entrada de carruatges es transformà en una cafeteria restaurant.

Però malgrat l'atemptat arquitectònic, si observeu atentament la part superior de la fotografia anterior podreu veure el que queda de les tres columnes amb els seus respectius capitells. La propera fotografia de detall del plànol de  la porta de carruatges projectada per Morera i Gatell torna  a fonamentar la meva teoria.

Torno el plànol catalogat com projecte sense descripció, al calaix del moble arxivador horitzontal i agafo els dos classificadors amb l'etiqueta Arxiu Morera 26/48 i Arxiu Morera 0/0 . Cada classificador conserva un plànol d'una casa a la Rambla de Sant Joan número dos de Tarragona, un edifici singular que Francesc de Paula Morera i Gatell va construir a la ciutat en la que va néixer l'any 1.869. Veurem detalladament aquests plànols en les dues properes entrades dedicades a la planoteca del Col·legi d'Arquitectes de Lleida.
Atentament.
Senyor i