Passejant per les terrasses de la Catedral ( i 3 ).

Per tancar la trilogia d'entrades dedicades a la passejada per es terrasses de la Catedral , avui deixarem de mirar i admirar l'arquitectura de la Seu mallorquina per dedicar-nos a observar a vista d'ocell part de la ciutat de Palma des de la terrassa que hi ha sobre la coberta de la nau de l'Evangeli i la petita terrassa situada sobre la coberta de la Capella Reial. 

A la fotografia anterior, gairebé a tocar del contrafort de la dreta, podeu veure part de l'església de Santa Eulàlia, construïda sobre una mesquita. Documentada per primera vegada l'any 1.236, çes una església gòtica amb façana neogòtica. El campanar es construí a mitjans del segle XIX. L'altar major és d'estil barroc. En aquesta església fou coronat el rei Jaume II ( fill de Jaume I ), l'any 1.276.

A l'esquerra de la fotografia següent podeu veure novament part de la façana i el campanar de l'església de Santa Eulàlia i, a la seva dreta, l'església basílica de Sant Francesc un conjunt arquitectònic format per l'església franciscana medieval ( edificada entre 1.281 i 1.317, amb façana barroca ) i un claustre gòtic.

La passada diada de Sant Jordi aquesta església basílica fou la protagonista de l'entrada " Sant Jordi a Palma" amb la que vàrem començar el petit periple per l'illa de Mallorca.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica la podeu veure millor a la propera fotografia. A la seva dreta treu el nas el campanar octogonal de quaranta-set metres d'alçària de l'església barroca de Nuestra Señora del Socorro, un temple de l'any 1.669.

A la propera fotografia podeu veure els campanars de les esglésies dels convents de Monti-sion ( a l'esquerra ) i de Santa Clara ( a la dreta ).

El convent jesuïta de Monti-sion s'edificà en el  solar on hi havia la Sinagoga Major de Palma. Les obres de l'església van començar l'any 1.571.

La primera referència al convent de Santa Clara és del segle XIII. El convent s'ha anat reformant i ampliant. Al lateral esquerre de la façana hi ha el campanar de tres cossos.

Sobre les teulades de la fotografia següent podeu observar els campanars anteriors. L'edifici a tocar de la Seu, és el Museu Diocesà de Mallorca, també anomenat Museu d'Art Sacre de Mallorca. És un edifici d'esils gòtic i barroc.

Si giro cap a la dreta puc fer la propera fotografia en la que podeu veure el Parc del Mar, un dels més coneguts de la ciutat, situat entre la muralla i l'autopista Ma-19. L'aigua del gran llac és salada per recordar que abans de construir l'autopista el mar arribava a la muralla.

A la part superior dreta de la fotografia anterior podeu veure un mural ceràmic fet per Lluís Castaldo sobre l'obra "Per a David Fernández Miró" l'any 1.983. El mural ceràmic s'inspira en una pintura a l'oli sobre llenç deu 40 X 240 centímetres que Joan Miró va pintar l'any 1.965 dedicada al seu nét.

Lluís Castaldo, nascut a Sóller l'any 1.936, va ser amic personal i deixeble de Joan Miró. Ell fou un dels membres que crearen la Fundació Joan Miró de Palma.

A la part inferior esquerra del mural ceràmic, concretament a la segona rajola de la segona filera hi podem llegir Miró Castaldo 83.

Deixem el Parc del Mar i la petita terrassa situada sobre la coberta de la Capella Reial i pel petit passadís que hi ha a l'interior contrafort anem a l'esquerra per tornar a la terrassa més gran que està sobre la coberta de la nau de l'Evangeli. Apropant-nos al frontispici continuem observant, a vista d'ocell part de la ciutat de Palma.

A la propera fotografia podeu observar el Palau March, un projecte de l'arquitecte madrileny Luis Gutiérrez Soto i el financer mallorquí Joan March Ordinas. Es començà a construir l'any 1.939 i fou inaugurat l'any 1.945. La direcció d'obres la va fer l'arquitecte mallorquí Gabriel Alomar i Esteve. Aquest palau va ser residència dels March a Palma. Actualment és la seu del museu d'art que acull la Fundació Bartolomé March. A la fotografia podeu veure part dels esgrafiats. 

A la fotografia anterior i a la propera de detall, darrere del Palau March a la dreta, podeu veure el campanar de l'església de Sant Nicolau, un temple construït entre els anys 1.309 i 1.349. Al segle XV es reconstruí perquè s'enfondrà la nau i al 1.681 es reformà canviant l'absis, la coberta i la decoració. El campanar és de planta hexagonal.

Si giro la càmera fotogràfica a l'esquerra puc fer la fotografia següent  en la que podeu veure al centre l'església de Santa Creu de Palma, originaria del segle XIV d'estil gòtic català. Al seu interior hi ha retaules gòtics i barrocs. És la segona parròquia més important de Palma i fou construïda sobre una església de la que es conserva la cripta de Sant Llorenç ( de finals del segle XIII i principis del XIV ).  L'església es començà a reconstruir a mitjans del segle XV. 

El zoom de la càmera fotogràfica ens permet apreciar molt millor l'església amb els seus espectaculars contraforts, cinc d'ells absidals.

Girant-me més a l'esquerra el protagonisme és pel Palau Reial de l'Almudaina, que fou la residència dels reis de Mallorca. A partir del segle XVI va ser audiència, residència del virrei i del capità general.

A les fotografies anterior i propera podeu observar la torre més alta del Palau Reial de l'Almudaina, anomenada la Torre de l'Àngel. Arnau de Campredon va fer al segle XIV, l'àngel penell que la corona. A la dreta de la torre podeu veure la Llotja de Palma, que visitarem en una propera entrada.

 

 

Si em giro una mica més a l'esquerra puc mostrar-vos el Castell de Bellver, d'estil gòtic de principis del segle XIV ubicat a tres quilòmetres del centre de la ciutat.

 

 

El zoom de la càmera fotogràfica ens permet veure a la dreta la torre mestra o torre major que protegia l'entrada del castell i estava aïllada de la resta de la fortalesa circular. Durant molts anys fou una presó.

 

Abans de tornar al campanar de la Catedral de Mallorca per baixar de les terrasses donem una última mirada als impressionants arcbotants. Tot un luxe tenir-los a tocar!

A la propera entrada dedicada a Palma ens aproparem al millor edifici del gòtic civil de Mallorca, la Llotja dels Mercaders, una joia del segle XV.

Atentament.

Senyor i

Gaudir de Guillermo Lorca García-Huidobro.

Passejar pel carrer de Montcada de Barcelona és fascinant. La família Montcada va obrir aquest carrer al segle XII per comunicar els barris de la Bòria i Vilanova de Mar. El carrer acull el nucli d'arquitectura civil medieval més important de la ciutat. En poca metres trobem el Museu Picasso ( que ocupa cinc grans casals o palaus ), el Museu Etnològic i de Cultures del Món ( a les cases Nadal i del Marquès de Llió ) i el MOCO Museum Barcelona ( al Palau dels Cervelló ) que obrí les seves portes al públic el dia 16 d'octubre del 2.021. Avui entrarem virtualment al MOCO Museum Barcelona per gaudir del pintor xilè Guillermo Lorca García-Huidobro.

Pugem per l'escala de pedra del Palau dels Cervelló construït durant el segle XVI aprofitant una antiga construcció del segle XV. Els Cervelló hi van viure fins al segle XVIII i llavors passà a la família Giudice, una nissaga de comerciants genovesos.

En una entrada posterior visitarem tot el museu però a la d'avui ens centrarem en les dues sales de la primera planta que acullen l'exposició Esplendor de la Noche que podeu visitar fins al proper mes de novembre.

Els grans quadres del pintor xilè, nascut a Santiago el març del 1.984, us deixaran bocabadats. Alguns crític el consideren realista, fins i tot hiperrealista. Aquesta és la primera mostra individual europea de Guillermo Lorca García-Huidobro.

A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure l'oli sobre llenç del 2.021 ( 197 X 390 centímetres ) The Little Gardens. El quadre mostra una escena en la que diferents felins ataquen altres animals mentre al mig del caos una nena juga amb la sang i una altra nena amb ales de papallona vola somrient sobre el perill.

Als quadres del pintor xilè és impactant el contrast de la bellesa i ingenuïtat de la infància amb la mirada salvatge dels animals i la sang. Una mena de malson en el que es barregen de manera inquietant la innocència i l'horror.

A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar l'oli sobre llenç del 2.020 ( 180 X 300 centímetres ) The Healer protagonitzat per una jove victoriana que té cura de les ferides d'un goril·la esquena platejada ( un goril·la mascle adult ). El goril·la té els canins llargs, propis de la madures, i una taca de pèl platejat a l'esquena. Els personatges centrals estan flanquejats per dos grans gossos i tres gats. A la catifa hi ha trossos de pastís. Aquest somni de Guillermo Lorca és un record de la bella i la bèstia.

Guillermo Lorca s'inspira en un llibre de contes de fades, que li van regalar quan era petit,  il·lustrat pel pintor romàntic Gustave Doré per crear el seu món inquietant.

Les fotografies anterior i propera són de l'oli sobre llenç del 2.019 ( 300 X 180 centímetres ) Bird of Paradise en el que tres inquietants gats gegants baixen per l'escala en la que gateja un nadó. Del cos del diabòlic gat negre amb ulls grocs goteja lava. Dues noies, flanquejades pels seus gossos es mostren indiferents als gats que s'apropen. Darrere de la noia asseguda hi ha una cigonya gegantina.

Del 2.018 és l'oli sobre llenç, de 210 X 150 centímetres, The Big Bear en el que tres nenes petites neden en una manta de pèl mentre les vigila un gos que no sabem si és un company fidel o una bèstia ferotge...

Després d'estudiar un any a la Universidad Católica va anar a Noruega on fou aprenent del pintor figuratiu Odd Nerdum. Guillermo Lorca és un pintor autodidacta amb una clara influència dels pintors del barroc.

A la fotografia anterior podeu veure l'oli sobre llenç del 2.020 ( 300 X 480 centímetres )  The Empress, una celebració del naixement i de l'evolució. L'emperadriu és la mare còsmica que governa la terra i el cel.

The Encounter, fotografia anterior i propera de detall, és un oli en acrílic sobre llenç dels anys 2.018 - 2.019 ( 210 X 230 centímetres ) protagonitzat per Javiera Gaeta que era la parella i musa de Guillermo Lorca. La fotografia de detall ens permet constatar que Javiera camina sobre dos caps. Un és el de Guillermo Lorca. L'escena ens recorda l'episodi bíblic de Judit amb el cap d'Holofernes.

 

Acabem la visita virtual a l'exposició temporal Esplendor de la Noche amb l'oli sobre llenç del 2.019 ( 140 X 110 centímetres The Landing . Explica Guillermo Lorca que els cabells d'éssers humans d'altres terres tenen colors antinaturals. La nens de cabells de color blau cel dorm envoltada de llençols i oques.

Abans de sortir de les dues sales que acullen l'exposició temporal faig la propera fotografia perquè us feu una idea clara de la mida dels quadres del pintor xilè.

Deixem l'exposició temporal Esplendor de la Noche però no el MOCO Museum Barcelona al que donarem un cop d'ull en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i

A l'antic carrer de la Pilota...

A l'entrada "La trista història de l'església de Sant Joan ( 2a )" vàrem observar el plànol de planta del projecte de la nova església custodiat a l'Arxiu Municipal de Lleida. El plànol no està signat per cap arquitecte i possiblement és una còpia del projecte original de Juli de Sarazíbar feta per Celestí Campmany. Sarazíbar fou nomenat arquitecte municipal de Bilbao i Campmany es va fer càrrec de la direcció de l'obra.

A la part inferior de la fotografia anterior podem llegiu Calle de la Pelota. Aquest plànol fou signat pel President accidental de l'Ajuntament de Lleida el dia 11 de setembre de 1.879.

A la pàgina 376 del llibre de Josep Lladonosa "Els carrers i places de Lleida a través de la història" hi ha un plànol de la Costa de Sant. El Canyeret en el que encara existien el carrer de la Pilota i el carrer Estoreria. Josep Lladonosa ens explica al seu llibre que en una escriptura de l'any 1.634 apareix documentat el carrer de la Pilota,

Com podeu veure a la fotografia anterior, entre els dos carrers hi havia cases que foren enderrocades després de la Guerra Civil perquè el carrer Estoreria va resultar molt malmès pels bombardejos. Diu en Josep Lladonosa al seu llibre Els carrers i places de Lleida a través de la història: "... que tota l'alineació de les cases del costat del Segre va ser demolida i fins i tot alguns edificis de la part immediata del carrer de la Pilota...".

A la fotografia anterior podeu observar el dibuix que vaig trobar a la Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Lleida, concretament a l'Arxiu Domènech. A la part superior esquerra podem llegir: "Reconstrucción zona Estereria. Perspectiva de conjunto". 

A la fotografia següent podeu veure com estan construint el nou edifici al carrer Sant Joan cantonada amb el carrer Paer Rufes ( a la part central dreta ), i els blocs del carrer de Santa Marta dissenyats per Clavera i Reguart ( a la part inferior dreta ).

Font fotografia: Josep Gómez Vidal. Laboratorio Fotográfico Montserratino.

Si voleu recordar perquè tinc la fotografia anterior, cliqueu sobre el proper enllaç: "La trista història de l'església de Sant Joan ( 1 )".

Després d'aquests canvis van desaparèixer el carrer de la pilota i el carrer Estoreria. Actualment la plaça de Sant Joan i la plaça de la Sal estan unides pel carrer Sant Joan.

Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Antic. Postals.

 

El Servei d'Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de l' I.E.I. custodia el nostre patrimoni fotogràfic. Vaig pujar a la Partida de la Caparrella per cercar fotografies en les que encara hi hagués el carrer de la Pilota.

A la part superior de la fotografia anterior podem llegir A.T.V. - 757 · Lérida, Iglesia de San Juan Bautista . A.T.V. són les inicials d'Àngel Toldrà Viazo, que fou un important editor de postals.

A les fotografies anterior i propera podeu veure d'esquerra a dreta: l'església de Sant Joan, el carrer de la Pilota, la casa Guiu ( que fou enderrocada per Regiones Devastadas ), i el carrer Estoreria ( on avui hi ha els blocs projectats per Clavera i Reguart. 

A la pàgina 129 del llibre "Sant Joan, dos temples parroquials. Miscel·lània dels aniversaris 2.018 - 2.020" hi podem llegir: ..." Cal recordar que fins a l'enderrocament de la casa Guiu. després de la guerra civil, la visió d'aquesta porta lateral era de poca perspectiva"...

A l'esquerra de la propera fotografia podeu veure l'edifici anterior al del Banc Vitalici, construït l'any 1.956 per Lluís Bonet i Garí, que pertany al monumentalisme academicista. La postal també ens permet observar el mercat que es celebrava a la plaça Sant Joan.

Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Antic. Postals.

 

A les properes fotografies podeu constatar que a la part central d'aquesta banda de la plaça de Sant Joan, poc queda dels antics edificis. Els relleus escultòrics de l'edifici del Banc Vitalici, que podeu veure millor a la segona fotografia, són d'Enric Monjó.

A la fotografia següent, també anterior a la Guerra Civil, podeu veure el timpà de la portalada neogòtica en el que Sant Joan Baptista està batejant a Jesús al riu Jordà. El timpà, i bona part de l'església, foren destruïts durant la Guerra Civil. A la dreta de la fotografia, l'estret carrer de la Pilota.

Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Antic. Monuments.

 

A la propera fotografia ja es veuen les conseqüències de l'incendi de l'església i dels bombardejos. A l'esquerra, la portalada neogòtica ja està malmès, sense timpà. A la dreta podeu apreciar la destrucció de la part del carrer Estoreria.

Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Porta. Fons Antic.

 

A la part superior de la propera fotografia podeu constatar que a la dreta de l'església de Sant Joan Regiones Devastadas ja ha enderrocar la casa Guiu.

Els operaris estan arreglant la plaça i a la meitat esquerra de la foto podeu veure les grans lloses de pedra que foren el paviment de la plaça durant una colla d'anys.

Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Porta. Fons Antic.

 

Deixem la plaça de Sant Joan per apropar-nos al carrer Sant Joan ( antic carrer de la Pilota ) i aturar-nos davant de la portalada neoromànica. Aquesta portalada segueix el model de la Porta dels Fillols de la Seu Vella.

Pujo els quatre graons per fer la fotografia dels capitells de l'esquerra. Podeu constatar a la fotografia que els capitells i les arquivoltes imiten perfectament el romànic tardà de la Seu Vella, però hi ha iconografies modernes...

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos el capitell en el que es veuen tres nens jugant a pilota. Una clara referència al nom de l'antic carrer.

Deixem el carrer Sant Joan per tornar a la plaça de Sant Joan i situar-nos davant de la portalada neogòtica que observarem detalladament en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i

Passejant per les terrasses de la Catedral ( 2 ).

El passat dia vint passejant per la terrassa que hi ha sobre la coberta de la nau de l'Evangeli  vàrem observar atentament diferents elements arquitectònics de la Seu mallorquina ( campanar, arcbotants, pinacles, contraforts, gàrgoles i vitralls ). Al final de l'entrada vaig explicar-vos que continuaríem la descoberta mirant i admirant la rosassa major, coneguda com l'ull del gòtic.

 

 

Al fons de la terrassa, a l'extrem oposat a la façana principal de la Catedral, passarem per un petit passadís que hi a a l'interior d'un dels contraforts per girar a la dreta. Allí ens espera tot un espectacle arquitectònic.

Si em giro puc fer la propera fotografia en la que podeu veure algunes de les cobertes de la Seu i una petita part de la ciutat de Palma, a vista d'ocell.

A sota de la rosassa major hi ha el gran arc de la Capella Reial, capella en la que es van fer les exèquies del rei Jaume II ( 1.311 ) i les coronacions dels reis Sanç ( 1.311 ), Jaume III ( 1.324 ) i Pere el Cerimoniós ( 1.343 ). L'ull del gòtic, una de les joies de l'arquitectura gòtica, està a uns trenta-dos metres del sòl.

 

Com podeu observar a la fotografia següent la rosassa major està flanquejada per dues rosasses més petites situades a les capelles del Corpus Christi ( esquerra ) i del Santíssim ( dreta ).

A la fotografia anterior podeu constatar que, a més a més de les rosasses que flanquegen a l'ull del gòtic al fons de la capella hi ha una tercera rosassa, dissenyada per Antoni Gaudí i dedicada a la Reina dels Àngels.

Però tornem a les terrasses de la Seu per gaudir de la rosassa major de la Catedral que tenim gairebé a tocar...

Jaume Mates la construí a la segona meitat del segle XIV, durant el bisbat d'Antoni de Galiana que ocupà la càtedra episcopal entre 1.363 i 1.375 ). L'any 1.599 la rosassa es tancà amb vidres de colors.

Però dels vidres col·locats l'any 1.599 ja no en queden. Els més antics van de mitjans del segle XIX fins al segle XX. Fiol, vidrieria artística des de 1.964, una empresa de Palma especialitzada en la fabricació i restauració de vitralls emplomats, s'encarregà entre el mes de gener i el de maig del 2.009 de restaurar la rosassa major.

Ja vaig explicar-vos a l'entrada anterior dedicada al passeig per les terrasses de la Catedral que la mateixa vitralleria s'encarregà entre els anys 1.991 i 1.996 de la restauració i muntatge del vidre de seguretat de trenta-dos vitralls de la Seu mallorquina.

La traceria de la rosassa està feta amb marès, una roca sedimentària detrítica formada per grans de sorra. Una traceria que mesura 11,31 metres de diàmetre, que si hi afegim l'anell circular que la tanca, el diàmetre mesura 11,85 metres.

La superfície de cent metres quadrats fa que sigui una de les rosasses gòtiques més gran del món. L'ull del gòtic està dividida en vint-i-quatre triangles. Dotze d'aquests triangles són equilàters i formen una estrella de David. Fiol a la seva pàgina web explica que durant la restauració de la rosassa major es van salvar 580 vidres, en canviaren 403 i en van afegir 132 de nous en els espais buits que estaven tapats.

En el lloc on conflueixen els triangles hi ha dinou flors grogues, exceptuant la central que és de color vermell. El centre dels triangles el protagonitzen tres petites flors vermelles.

Fiol ha netejat, sanejat els cantons i protegit amb perfil de plom cada vidre. La restauració suposà la col·locació de 390 vidres vermells, 311 verds, 216 blaus i 198 grocs. Es van emprar un total de 850 metres de perfil de plom i 50 metres quadrats de vidre.

Si sou seguidors del blog potser recordeu l'entrada del mes d'octubre del 2.019 " Vitrallers del segle XXI " en la que vàrem visitar virtualment, a Vallbona de les Monges, el petit taller de vitralleria de Gerard Balcells i Carles Ahumada, els dos últims vitrallers de la província de Lleida.

Deixem l'ull del gòtic, la gran rosassa de la Seu. A la tercera i última entrada dedicada a les terrasses de la Catedral ens dedicarem a observar Palma a vista d'ocell.

Atentament.

Senyor i