Un cop d'ull a ARCO 40+1

Del vint-i-dos al vint-i-sis d'aquest mes de febrer es celebrarà als pavellons set i nou d'Ifema Madrid la quaranta-dosena edició d'ARCO, amb la Mediterrània com a projecte central. A l'entrada d'aviu, a pocs dies de la nova edició, us convido a donar un ràpid cop d'ull a la de l'any passat batejada com ARCO 40+1 perquè l'any 2.021 com a conseqüència de la pandèmia ARCO tingué una edició més reduïda i sòbria al mes de juliol. Aquest fet no va permetre celebrar com cal el quarantè aniversari de la fira d'art.

ARCOmadrid, la Fira Internacional d'Art Contemporani d'Espanya, és una de les plataformes principals del mercat de l'art. A ARCO 40+1 hi van participar 185 galeries de 30 països.

Només puc mostrar-vos, evidentment, algunes de les obres exposades. Començaré amb l'artista tèxtil i visual colombiana Olga de Amaral, nascuda a Bogotá l'any 1.932.

Les seves obres abstractes estan fetes amb fibres i recobertes amb fulles d'or i/o de plata. A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure "Imagen Perdida nº 14" del 1.972, un acrílic, plata i pa d'or sobre lli de 70 X 183 centímetres. Exposada a l'estand la Richard Saltoun Gallery de Londres.

Caja abierta c. 1978, de 23 X 28 X 22 centímetres, és una construcció en xapa d'acer pintada de gris que es podeu veure a l'estand de la Galería José de Mano de Madrid. Aquesta obra de l'escultor guipuscoà Jorge Oteiza ( Orio 1.908 - Donostia 2.003 ) és la protagonista de la fotografia següent. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar totes les entrades que li he dedicat al blog.

L'estand de la Galeria Mayoral de Barcelona acollia diverses obres d'un altre guipuscoà genial, Eduardo Chillida. Clicant sobre l'enllaç anterior podreu tornar a veure les entrades que li he dedicat al blog. La propera fotografia és de l'obra "Óxido 13" del 1.978, una peça de 24,5 X 26 X 3,5 centímetres feta amb terra xamota i òxid de coure. La xamota és un material granulat que s'obté amb la pols de maons, pedres refractàries o altres productes ceràmics cuits. El resultat és un material on hi ha molt sílice i alúmina.

En una propera entrada us mostraré altres obres d'Eduardo Chillida que es podien veure als estands de diferents galeries ( Mayoral, Cayón, Elvira González ).

A l'estand de la Galerie Lelong & Co de París es podia gaudir de l'escultura del 2.021 de Jaume Plensa feta amb pòrfir ( una roca magmàtica ) "Hortènsia " de 163 X 45 X 75 centímetres i 544 quilograms de pes

A l'estand de la Galeria MPA ( Moisés Péres Albéniz ) de Madrid ens sorprenia amb l'obra "Balancí"de l'any 1.973de l'artista multidisciplinari de Terrassa Antoni Miralda. 

 

Cal mirar-lo molt bé perquè, com podeu constatar a la fotografia de detall, una acumulació de soldats de poliestirè omplen aquesta peça de 107 X 62 X 86 centímetres. Balancí és un dels seus assemblatges antimilitaristes coneguts com Soldats Soldés.

A l'estand de la Galería Elvira González de Madrid hi havia una de les inquietants figures de Juan Muñoz que somriu mentre es mira al mirall. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu veure totes les entrades que li he dedicat al blog. La fotografia de detall és de l'obra  del 1.999 "Chino mirándose en espejo redondo" feta amb mirall i resina de poliester. La figura mesura 142 X 48 X 43 centímetres i el mirall té 90 centímetres de diàmetre.

Per acabar aquest petit cop d'ull a ARCO 40+1 ( penseu que a l'entrada d'avui només veurem  algunes de les peces exposades a set de les cent vuitanta-cinc galeries ) ens aturarem a l'estand de la Galería Rolf Art de Buenos Aires que obtingué el Premio Lexus al mejor stand y contenido artístico en ARCO 2.022.

L'estand mostrava els treballs dels artistes argentins Marcelo Brodsky, Sara Facio i Andrés Denegri. El projecte és una instal·lació fílmica de gran format en la que una complexa maquinària projecta diferents imatges de el Archivo Nacional feta per Andrés Denegri. Al costat hi ha la sèrie de fotografies de Sara Facio "Perón 1.972 - 1.974" que mostra esdeveniments socials relacionats amb el peronisme durant els primers anys de la dècada dels setanta del segle passat.

Completa el projecte la sèrie d'imatges de Marcelo Brodsky "1.968 El Fuego de la Ideas" que mostren diferents manifestacions polítiques públiques d'arreu del món.

Recordeu que del 22 al 26 d'aquest mes de febrer a Ifema Madrid us espera la quaranta-dosena edició de la Fira Internacional d'Art d'Espanya.

Atentament.

Senyor i

Mas de Colom ( 2 ).

Després de resseguir perimetralment la masia i les façanes sud i est ( les façanes nord i oest no són accessibles ) del monestir cistercenc a la primera entrada dedicada a Mas de Colom, avui accedirem a l'interior de la masia.

 

 

Deixem el monestir i tornem a la masia, ja documentada en referències notarials del segle XIV. L'austera porta, que podeu veure a la fotografia anterior, ens convida a entrar. Abans de pujar a la primera planta, com podeu observar a la propera fotografia, a esquerra i dreta de l'escala hi ha dues petites plaques informatives.

A l'esquerra hi ha la Sala Immersiva Orígen on veureu una multiprojecció que ens envolta per mostrar-nos el pas de les estacions a Mas de Colom.

A la dreta de l'escala, baixant al soterrani, accedirem al celler històric amb volta de pedra ( fotografia anterior ) on veurem una projecció que ens explica la història de Mas de Colom. Quan acaba la projecció pugem les escales del celler i per l'escala principal accedim a la primera planta de la masia on ens espera la primera gran sala expositiva

A l'esquerra de la fotografia anterior i a la propera fotografia podeu veure un gran plafó amb fotografies i pantalles que ens expliquen la història de Mas de Colom.

Ja vaig explicar-vos a l'entrada anterior dedicada a Mas de Colom que el Grup Borges invertirà cinc milions d'euros en la rehabilitació de la masia, el monestir i l'àrea agrícola. La fotografia següent de detall del plafó anterior podeu observar les bastides que hi havia a la façana sud del monestir i a l'antiga masia.

Després de conèixer l'origen de l'empresa familiar Borges, que amb el seu esforç constant s'ha transformat en Borges International Grup, a la resta de la sala podem donar un cop d'ull als diferents productes que elaboren.

Hi ha diferents espais que ens expliquen l'oli d'oliva, l'oli de llavors comestibles, la fruita seca i el vinagre de Mòdena. A la fotografia anterior l'espai dedicat al vinagre de Mòdena i a la propera el de l'oli d'oliva.

Al final d'aquesta primera gran sala, a l'esquerra, podem veure la cuina econòmica de ferro col·lat de la masia. És de la Fábrica de Fumistería Moderna de Barcelona, fundada l'any 1.903 per José Mingrat.

Pugem a la segona planta on ens espera una nova gran sala que podeu veure a fotografia següent, en la que l'empresa Borges explica l'esforç de producció sostenible i la introducció de nous cultius. La gran superfície negra de l'esquerra es va il·luminant per mostrar-nos algunes projeccions i productes.

 

 

Al fons de la sala, a la dreta, podeu observar uns antics cremalls, els estris de ferro que servien per sostenir penjant sobre el foc les olles i els calders. La fotografia de detall ens permet apreciar-ho millor.

Continuem el recorregut per la planta noble de la masia sortint d'aquesta gran sala, i abans de pujar l'últim tram d'escales, una multiprojecció ens mostra la internacionalització del Grup Borges.

 

L'últim tram d'escales ens permet accedir a una gran sala polivalent amb un espectacular mirador que té capacitat per acollir cent cinquanta-vuit persones. 

 

La nova coberta i el mirador als quatre punts cardinals, que omple de llum natural tot aquest gran espai, són espectaculars.

La rehabilitació de la masia s'ha centrat bàsicament en la consolidació estructural de les teulades, el reforç de les arcades i la rehabilitació de les escales.

 

 

Resseguint el mirador de les quatre façanes de la sala polivalent gaudirem de la plana que envolta el Mas de Colom. A la fotografia següent podeu veure part de la façana sud del monestir cistercenc i el campanar de cadireta de dos ulls de la façana est.

A la fotografia següent podeu observar en primer terme el cobert que vàrem veure a la primera entrada dedicada a Mas de Colom i, darrere, el mirador Anglesola Vilagrassa.

La visita a l'antiga masia finalitza amb un tast d'olis i fruits secs ( diferents tipus d'ametlles, pistatxos i nous ). Escolteu bé les explicacions, oloreu, tanqueu els ulls, assaboriu i gaudiu de l'experiència.

Després de treballar els sentits continuem la visita baixant per una escala diferent a la que hem accedit a la sala polivalent. Molt aviat quedarem bocabadats al veure, a vista d'ocell, l'interior de l'església neogòtica de tres naus del monestir cistercenc. Amb la visita virtual al monestir acabarem en una propera entrada la descoberta de Mas de Colom.

Atentament.

Senyor i

Els secrets de l'església de Sant Joan ...

Avui tornem a l'església de Sant Joan de Lleida a la que he dedicat una colla d'entrades al blog que podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior. Gràcies a mossèn Jaume Pons i Bosch puc ensenyar-vos alguns secrets d'aqueta església projectada per l'arquitecte basc Julio de Saracíbar, projecte que l'arquitecte lleidatà Celestí Campmany amplià, modificà i en dirigí les obres.

A la fotografia anterior podeu veure el frontispici de l'església que fou consagrada pel bisbe Meseguer l'octubre de 1.895. Façana que podeu comparar amb el plànol d'alçat de la fotografia següent custodiat a l'Arxiu Municipal de Lleida. Possiblement aquest plànol, no signat per cap arquitecte, és una còpia del projecte original de Julio de Saracíbar feta per Celestí Campmany.

Comparant la primera fotografia i la del plànol queda clar que al projecte la façana estava flanquejada per dues torres campanar coronades per cuculles i que al creuer hi havia una cúpula, però aquesta part del projecte no es va construir per dificultats econòmiques.

El llibre "Sant Joan, dos temples parroquials. Miscel·lània dels aniversaris 2.018 - 2.020" editat el juny del 2.021, és un recull d'articles de diferents autors i nombroses col·laboracions. A l'article d'Anna Maria Gaya i Fuertes La construcció del temple nou de Sant Joan podem hi llegir a la pàgina noranta-cinc ..." L'any 1.902 es va donar per acabat el temple. Renunciant ja a les torres campanar, els darrers donatius es van orientar a la construcció de la tribuna del cor i al cancell de la porta lateral"...

 

Quan passegeu per la plaça Sant Joan, si s'escau, podeu escoltar el repic de les campanes de la Seu Vella i les de l'església de Sant Joan. Però on són el campanar i les campanes d'aquesta església neogòtica? Entrem a Sant Joan i ho descobrirem...

 

A la fotografia anterior podeu veure la porta que hi ha al fons de la nau de l'Evangeli ( des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, la que està al costat esquerre ).

Mossèn Jaume agafa la clau, obre la porta i comencem a pujar per la senzilla escala que podeu observar a la fotografia anterior. 

Tornant al llibre "Sant Joan, dos temples parroquials. Miscel·lània dels aniversaris 2.018 - 2.020" a l'article La restauració de Sant Joan per Regiones Devastadas d'Alexa Trilla i Josep Barahona, a la pàgina cent dos hi ha un estudi dels danys que patí l'església. De la trista llista de destruccions transcric ... "Destrucció total d'altars, orgue, mobiliari i escala d'accés al campanar"...  I a la pàgina cent set quan el projecte de reconstrucció fa referència als materials del ram de paleta diu ...Graons de pedra artificial a l'escala del campanar, sagristia i capella.... Com podeu constatar a la fotografia anterior aquest primer tram d'escala d'accés al campanar no fou destruït per l'incendi del 1.936. Els graons de pedra artificial els trobem més amunt.

La primera porta que trobem pujant per l'escala del campanar ens permet accedir al cor de l'església, que actualment té funció de magatzem.

A la fotografia següent, feta des de la nau central, podeu veure dues de les portes que trobem pujant per l'escala. La del nombre un és la del cor, la del nombre dos ens permet accedir a un espai molt més reduït a tocar dels finestrals amb vitralls -amb una barana poc segura-. Amb el nombre tres..

Sortim amb el mossèn al cor per fer diferents fotografies des d'aquest espai privilegiat. A la propera podeu veure la nau central a vista d'ocell.

 

 

Si em giro faig la fotografia següent amb angle contrapicat en la que podeu observar els finestrals i la rosassa amb els seus vitralls. Constatareu el poc espai que hi ha si sortim per la porta número dos i la poca seguretat que ens ofereix la barana.

 

A la fotografia següent que vaig fer abans de pujar al campanar des del fons del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) podeu constatar el poc espai i el perill que suposa sortir per la porta número dos.

 

 

Aixecant la mirada des de la nau central faig la propera fotografia en la que, a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, hi ha un dels secrets de l'església de Sant Joan...

 

Abans de tornar a l'escala que puja al cor faig la tercera fotografia en la que podeu veure el capitell de la cadena, un dels que es salvà parcialment l'any 1.936 de l'incendi de l'església.

Aquest capitell és molt difícil de veure des de la nau central perquè és un dels que coronen el pilar i les semicolumnes adossades al mur superior de la nau central. Com podeu constatar a la fotografia anterior, els nervis de la volta es recolzen sobre ells. Si porteu uns binocles cal buscar-lo entrant a Sant Joan per la portalada neogòtica del frontispici, a l'esquerra, a la primera columna central adossada al mur superior de la nau central.

Pujant un nou tram d'escala es pot accedir al petit espai a tocar del vitralls. La propera fotografia de detall ens permet veure millor aquest capitell que esculpí l'any 1.879 Josep Magrinyà. Ell s'encarregà de l'obra escultòrica del temple esculpint capitells, frisos, finestrals, portalades, cartel·les... Les baules de la cadena no tenen fissures. Abans de l'incendi n'hi havia set i actualment en queden quatre. És un dels capitells més valuós, i difícil de veure, de Sant Joan.

Tornem a l'escala per acabar de pujar al campanar. A l'enfilar els últims trams ja veiem l'estructura de fusta on hi ha les campanes.

A l'últim tram d'escala la barana deixa de ser d'obra per transformar-se en una senzilla estructura de fusta. Quan hi arribem el primer que veiem són dues campanes. A la fotografia següent podeu veure els vells batalls lligats amb una corda, i els nous - al centre de color negre- que estan programats per tocar.

Si abans d'acabar de pujar l'escala, em giro, veig les altres dues campanes i la part superior de la finestra ogival de la façana principal.

A la propera fotografia de part del frontispici de  l'església de Sant Joan podeu veure assenyalat el lloc on hi ha el campanar. Entre l'església i els edificis de la plaça treu el nas el campanar octogonal de la Seu Vella de seixanta metres d'alçària, construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV.

L'Anna Maria Gaya i Fuertes m'explicà molt gentilment que s'adaptà com a campanar la torre de l'esquerra i s'hi van posar les campanes del temple antic que eren del segle XVIII. Creu que una d'elles és del 1.780. A l'esquerra de la campana de la fotografia següent hi ha una creu a la panxa i un text al cap.

A la propera fotografia el protagonisme és per la campana que hi ha a l'esquerra de la finestra ogival. A la part dreta de la fotografia es pot veure una creu i l'any 1.78? ( fotografia de detall ).

Quan comencem a baixar del campanar mossèn Jaume s'atura un moment davant d'una porta tancada perquè s'adona que algú s'ha descuidat el llum obert. Agafa la clau, obre la porta i quedo bocabadat...

L'Anna Maria Gaya m'explicà que aquests locals parroquials es van fer quan era rector mossèn Ramon Macarulla i Font. Aquí hi havia l'escola parroquial de Sant Joan, anomenada Sant Nicolau de Bari.

 

Mossèn Joan Mora i Pedra habilità aquest espai l'any 2.011 com allotjament nocturn Jericó i donà aquest servei fins que al carrer de la Tallada 33 obrí l'Hostal Jericó que atén a persones desprotegides de la ciutat de Lleida, sense cap ànim de lucre. Gràcies Anna Maria per les teves explicacions.

Agraeixo a mossèn Jaume la seva gentilesa i surto de l'església de Sant Joan per continuar gaudint del nostre patrimoni.

Atentament.

Senyor i