dijous, 9 de novembre del 2023

L'església de Santa Maria la Major ( i 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a la Vila de Montblanc vàrem donar un cop d'ull a la creu de terme de Santa Maria, a la façana barroca de l'església de Santa Maria la Major que substituí la gòtica volada durant la Guerra dels Segadors i a l'interior de l'església gòtica d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts, absis pentagonal i coberta de volta de creueria que es començà a construir l'any 1.315 i fou consagrada l'any 1.578. 
Vaig explicar-vos que l'església no es va acabar i per aquest motiu la nau és més curta i el temple no té el campanar projectat. Però a la capella de la Sagrada Família, amb paviment de vidre que ens permet veure les restes de l'església romànica, vàrem anar a l'esquerra on hi ha una escala de caragol... 


Com podeu constatar a la fotografia anterior, mentre enfilem l'escala de gastats graons veurem alguns carreus amb la marca del picapedrer. Si em giro a mitja pujada puc mostrar-vos l'escala de caragol des d'una perspectiva diferent.


Sortim per la petita porta que ens permet accedir a la terrassa que hi ha sobre les capelles laterals de l'absis i dels costats de l'Epístola i de l'Evangeli.


A l'entrada anterior dedicada a l'església de Santa Maria la Major des de la plaça de Santa Maria, alçant la mirada, podíem veure sobre la façana barroca un senzill campanar de cadireta de dos ulls sense campanes, fet de maó amb carreus a les cantonades. On estan les campanes de l'església ?


Les campanes les trobem en un altre campanar de cadireta, de quatre ulls i quatre campanes, ubicat a la terrassa de l'absis entre dos contraforts. Al sortir per la petita porta a la terrassa només cal fer unes passes a l'esquerra per trobar la primera campana.


A les dues properes fotografies podeu observar la resta de campanes del campanar de Santa Maria la Major. A la primera les dues petites i a la segona l'altra campana gran.

A tocar de l'església, per falta de perspectiva no es pot observar aquest campanar, però a la propera fotografia feta al començament del carrer Major, a tocar de l'església de Sant Miquel i a pocs metres del Portal de Sant Francesc, el podeu veure.

 
Només deixar l'absis comencem a passejar per la terrassa sota la que hi ha les capelles laterals del costat de l'Epístola ( el dret des del punt de vista dels fidels mirant a l'altar ). Els arcs oberts als contraforts ens permeten gaudir d'aquest espai. A la propera fotografia podeu constatar que el primer és mig arc apuntat i els dels altres contraforts tots són arcs apuntats.
 
 
La terrassa de la façana sud ens permet gaudir d'unes magnífiques vistes de la Vila de Montblanc. A la fotografia següent podeu observar: l'església de Sant Miquel ( 1 ), el convent de Sant Francesc ( 2 ), la Casa Desclergue ( 3 ) i quatre torres ( T ) del recinte emmurallat.


Mirant cap a la dreta veiem quatre torres ( T ) i diferents panys de muralla ( M ) del recinte emmurallat construït al segle XIV que té un perímetre de mil cinc-cents metres i una trentena de torres.


Baixant la mirada, faig la propera fotografia en la que el protagonisme és per una gàrgola i la plaça de Santa Maria amb el seu curiós paviment fet amb còdols i carreus de pedra.


La gran majoria dels contraforts de l'església de Santa Maria estan coronats amb pinacles decorats amb frondes ( ornamentació típica del gòtic en forma de fulles ) i floró al cim que accentua la verticalitat del pinacle. A l'esquerra del pinacle treu el nas una gàrgola i a la façana sud podeu observar part d'un dels finestrals gòtics.


La fotografia següent de detall ens permet observar, gairebé a tocar, el dosseret que hi ha a la dreta de l'escut de la Vila de Montblanc que corona la façana barroca.

 
La propera fotografia us ajudarà a situar-vos en la nostra passejada per la terrassa de l'església. El dosseret que podeu veure a la fotografia anterior és el que està a l'interior d'una circumferència groga.


A la dreta de l'altre dosseret que flanqueja l'escut de la Vila de Montblanc ( a l'interior de l'el·lipse blava de la fotografia anterior ) hi ha un rellotge de campanar de pesos i pèndola protegit per una estructura de vidre. Fou fabricat per "Manufactures Blasco" de Roquetes i s'instal·là el dia nou de juny de 1.879. L'any 1.983 es retirà per substituir-lo pels nous sistemes de rellotgeria electrònica. Si hi poseu un euro el veureu funcionar una estoneta.
A la dreta de la fotografia següent, a més a més del curiós rellotge, podeu veure part del dosseret que a la fotografia anterior està a l'interior d'una circumferència blava.


Girem cua i tornem a la zona de l'absis per anar a la terrassa que hi ha sobre les capelles del costat de l'Evangeli, l'esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar, però abans de marxar de l'assolellada façana sud donem un cop d'ull a un dels finestrals gòtics amb els seus vitralls.


Quan girem a l'esquerra per accedir al tram de la terrassa que hi ha sobre les capelles de l'absis hem de dir adéu al sol i a la seva lluminositat.


L'ombra i el fred ens acompanyaran en aquesta part de la passejada per la terrassa sota la que hi ha les capelles laterals de la façana nord les del costat de l'Evangeli ). A la propera fotografia podeu veure el llanternó ( L ) i darrere a l'esquerra, coronant el tossal on hi ha el poc que queda del castell de Montblanc, el mirador de Santa Bàrbara ( M ) des d'on vaig mostrar-vos a la primera entrada dedicada a Montblanc l'església de Santa Maria la Major.


La fotografia següent ens permet observar millor el mur del mirador de Santa Bàrbara ( M ) espai en el que, malauradament, poc es conserva del castell documentat per primera vegada l'any 1.161.


Tornem un moment al mirador per recordar la fotografia de l'entrada dedicada al castell de Montblanc en la que podeu observar, a vista d'ocell, la façana nord amb els seus contraforts i pinacles, el campanar de cadireta sense campanes de la façana sud i la façana oest amb una austera rosassa amb vitralls.


Baixem de la terrassa i sortim de Santa Maria la Major per apropar-nos a la propera entrada dedicada a la Vila de Montblanc al Casal del Josa ( una construcció que té el seu origen a mitjans del segle XII i que actualment acull el Museu Comarcal de la Conca de Barberà ) i a la Casa Cartanyà.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 5 de novembre del 2023

A la partida Les Tallades ( i 2 ).

Continuem passejant per la partida Les Tallades d'Aspa, concretament pel camí vell de Puigverd de Lleida, on a l'entrada anterior vàrem observar detalladament dues cabanes de pedra seca de planta circular i coberta de falsa cúpula ( A -fitxa 5.610- i B -fitxa 5.561- al proper mapa de la Wikipedra ) i una, C, de planta rectangular amb un petit tancat adossat a l'esquerra i amb coberta a una aigua d'uralita que no està catalogada a la Wikipedra.
 
 
Després de donar un cop d'ull a la cabana C tornarem al camí vell de Puigverd, al punt X del mapa anterior, on continuem avui la passejada per la partida Les Tallades. A uns quatre-cents metres trobem una sendera a l'esquerra, que no agafem, i uns minuts després trobem a la dreta del camí la cabana que a la Wikipedra té la fitxa 5.383.


Es tracta d'una construcció aèria adossada al marge de planta rectangular, orientada a l'est i amb coberta de volta de canó. 
Al desembre de l'any 2.008, Cossetània Edicions publicà "Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent" de Ramon Queralt i fotografies d'Oriol Cornudella. Tota una joia per als enamorats de la pedra seca.


A la taula 2 de la pàgina 38 fa referència les cabanes de volta en municipis de les Garrigues i nou municipis del Segrià. En total hi ha 1.181 cabanes, 0,96 per quilòmetre quadrat. D'aquestes cabanes, 28 estan ubicades al municipi d'Arpa ( 2,78 cabanes de volta per quilòmetre quadrat ).

A la fotografia anterior podeu veure el sostre amb la terra compactada, que es va emprar per construir la volta, i la vegetació que impermeabilitza la cabana. 
Per construir la cabana primer s'aixecaven les parets laterals fins al començament de la volta ( més o menys d'una alçària ). S'omplia l'espai amb terra que tenia la funció de motlle de la cabana sobre el que es construïa la volta. Després de fer la volta es construïen els estreps que compensen l'empenta lateral de la volta. Es buidava la terra de l'interior de la cabana i es col·locava al sostre molt premuda. Després es construïa, si calia, la paret posterior ( penseu que moltes cabanes estan recolzades sobre la roca. Per acabar feien la paret davantera i la porta.

 
A la fotografia anterior podeu veure la paret davantera de la cabana amb la volta, la llinda, els muntants de la porta i els estreps. La fumera de la dreta és molt posterior. La propera fotografia ens permet observar la paret nord de la cabana.
 
 
Anant una mica a l'esquerra puc mostrar-vos a la fotografia següent una perspectiva diferent dels murs nord i oest
 
 
Giro cua per tornar a la façana principal d'aquesta cabana amb porta de llinda plana. Però abans d'entrar-hi vull mostrar-vos a la fotografia de detall de la llinda en la que hi podem llegir la paraula AÑO, però no queda clar a quin any es construí.
 
 
Les protagonistes de la propera fotografia són la volta de canó de la cabana i la paret oest, en la que podeu veure a la part inferior que s'ha reforçat amb ciment.

 
Només entrar-hi, a dreta i esquerra podem veure els armaris de la cabana. A les construccions de pedra seca podem trobar-hi tres tipus d'armari: alt ( per deixar el menjar ), baix ( per mantenir l'aigua o el vi fresc ) i cocó ( armari fondo arran de terra per deixar les eines llargues ).
 

A la primera de les fotografies anteriors podeu veure l'armari de la paret nord i a la segona el de la paret sud que a la seva dreta té el foc a terra.
Als comentaris de la fitxa Pere Peiró escriu: " Cal Ramiro, situada a Les Tallades ". La fitxa, de l'agost del 2.011, diu que la cabana no està restaurada i presenta una bona conservació. Actualment en alguns espais s'ha emprat ciment.
 

A la pàgina 255 del llibre que Pagès Editors publicà al 2.005 "Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes, murades i aljubs de les terres de Lleida" de Fèlix Martin i Josep Preixens, trobem la fotografia d'aquesta cabana amb el text: "Aspa. Partida Les Tallades. Cabana amb volta de canó. Propietari Josep Peiró. Mides: alt. 2,50, ampl. 3, prof. 4,30 / 12,90 metres quadrats".


Sortint de la cabana de pedra seca i tornant al camp d'oliveres per on hem vingut, veig en la llunyania gràcies al binocles un aflorament rocós en el que hi ha una porta. Malgrat que al mapa de la Wikipedra no assenyala cap cabana en aquell punt, m'hi apropo. A la fotografia anterior està a l'interior de l'el·lipse groga.


Enfilo un marge alt i faig la fotografia anterior i les tres properes en les que podeu observar la curiosa barraca.


Com podeu constatar a les fotografies la barraca està força atrotinada, amb la porta apuntalada i una colla d'esquerdes. Evidentment no és una construcció de pedra seca però pot recordar una terrera encastada.


Una terrera encastada és una cabana que aprofita una cova o un forat a la roca, i a la part frontal es construeix una paret de pedra seca deixant una porta per accedir-hi.
 

Tornem al camí vell de Puigverd de Lleida i al trobar-lo anem uns metres a l'esquerra fins trobar una sendera de la dreta que seguirem uns dos-cents metres. Molt aviat veurem a la nostra esquerra la cabana de pedra seca que a la Wikipedra té la fitxa 5.609 i que al mapa del començament de l'entrada d'avui està indicada amb una lletra E.


Entre la vegetació veiem la part del darrere de la cabana de pedra seca, una construcció aèria aïllada de planta circular.


Al final del camp d'oliveres regat amb el sistema gota a gota ens espera la cabana que, malgrat no estar restaurada, pot presumir d'una conservació perfecta.


Orientada al nord té una curiosa porta amb arc primitiu també anomenat arc d'ametlla. A les Illes Balears aquest arc es coneix amb el nom d'arc de punta de metla.


Ressegueixo perimetralment la petita cabana per fer la fotografia anterior en la que podeu veure la part del darrere. Un petit cimadal de pedres corona la coberta de la cabana.


Tornem a la porta d'arc primitiu per entrar a la cabana i donar un cop d'ull a la coberta de falsa cúpula que podeu observar a la fotografia anterior.
Sortim de la cabana i anem recte uns cent cinquanta metres, passant del camp d'oliveres a un d'ametllers, i aviat veurem la banana que a la Wikipedra té la fitxa 5.608


Els pagesos que van construir aquestes cabanes de pedra seca es quedarien bocabadats al veure el sistema de reg gota a gota que ha canviat radicalment l'agricultura de les terres de secà lleidatanes.


M'apropo per darrere a la cabana, una construcció aèria aïllada de planta trapezoïdal que està perfectament conservada.


Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera la porta és de llinda plana. La cabana està orientada a l'est.


Entrant a la petita construcció de pedra seca i aixecant la mirada veiem que aquesta cabana té la coberta de falsa cúpula, que malgrat no ser el tipus de coberta més freqüent de les cabanes de les terres de Lleida, a la partida Les Tallades en podem trobar. La majoria són de volta de canó.


Deixem la coberta de falsa cúpula per donar un cop d'ull als armaris que hi ha a l'interior de la cabana en els que es deixava el menjar o la beguda.


Sortint de la cabana de pedra seca a pocs metres trobem una sendera que anant cap a l'esquerra en pocs minuts ens deixa al camí vell de Puigverd de Lleida, on hi ha la lletra X al mapa de la Wikipedra del començament de l'entrada. Deixem la partida Les Tallades per continuar gaudint del nostre patrimoni d'arquitectura popular en properes entrades.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 1 de novembre del 2023

Romans a Ponent.

Des del dia catorze de setembre i fins al catorze de gener del 2.024 a l'edifici que acull la Sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida podeu donar un cop d'ull al nostre passat romà.

 
 
Els arqueòlegs Josep Guitart i Xavier Payà són els comissaris de l'exposició "Romans a Ponent. Ilerda, Iesso, Aeso" en la que s'exposen més de cent cinquanta peces prestades per divuit museus i arxius catalans, espanyols i francesos.  L'exposició comença amb un àmbit introductori en el que s'expliquen els precedents de la implantació dels models romans. Després, en diferents àmbits, veiem la romanització plena de Ponent.


A l'entrada d'avui donarem un cop d'ull a algunes de les peces trobades a la nostra ciutat i en entrades posteriors ens aturarem més detalladament en la romanització del territori ilerget. Abans de baixar el tram d'escales que veieu a la dreta de la fotografia anterior vull mostrar-vos un pugio ( punyal romà de ferro ) del segle I a C exposat a les vitrines de la part de dalt de la sala d'exposicions temporals. Els conspiradors que van apunyalar a Juli Cèsar ho van fer amb aquest tipus de punyal. El de la fotografia el van trobar al carrer del Carme. ( Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ).


Només baixar quedareu bocabadats amb les reconstruccions en 3D de les ciutats d'Ilerda ( Lleida ), Iesso ( Guissona ) i Aeso ( Isona ). A la propera fotografia podeu observar la d'Ilerda.


A la part central de la sala trobareu el molí de pedra volcànica del segle III aC trobat a l'Avinguda Francesc Macià. ( Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ).
 
 
A l'exposició organitzada pel Museu de Lleida hi han col·laborat l'Arxiu Arqueològic de Lleida (Ajuntament de Lleida ), el Museu de Guissona Eduard Camps i el Museu de la Conca Dellà d'Isona.
La fotografia següent és de la base de columna dels segles I aC - I dC. ( Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ). Trobada a la plaça de Sant Joan formava part d'un edifici públic del fòrum. A les ciutats romanes el fòrum era el lloc de reunió pública i de representació de l'Imperi. Normalment estava ubicat al centre de la ciutat.
 
 
També trobat a la plaça de Sant Joan és el mosaic d'opus signimun ( mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa ) decorat amb tessel·les blanques. Segles I aC - I dC.
 

A la propera fotografia de detall podeu veure parcialment la reconstrucció en 3D d'Ilerda amb protagonisme absolut del fòrum ( actual plaça de Sant Joan ). El fòrum el centre de la vida de les ciutats romanes.
 
 
A la necròpolis de l'estació del ferrocarril es trobà el pedestal honorífic d'Ilerda ( Museu de Lleida ) que podeu observar a la fotografia següent. És del segle II dC i s'hi pot llegir :
 
A Sempronia Tempestiva,
Marcia Tempestiva,
la seva mare.
 

 De la mateixa necròpolis, i de la mateixa família, trobareu un altre pedestal honorífic d'Ilerda del segle I dC. ( Museu de Lleida ). Per entendre el text us cal saber que el duumvir era un magistrat i el flamen era el sacerdot dedicat al culte d'un déu concret.
 
A Gaius Marcius Masclus
edil, duumvir i flamen.
Marcia Tempestiva
la seva mare.


A pocs metres de l'estació de ferrocarril, concretament al carrer Cardenal Remolins hi havia els banys públics d'Ilerda. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar l'entrada que els hi vaig dedicar al novembre del 2.020.


Si hi passegeu trobareu una tapia coberta amb plafons informatius darrere de la que hi ha les restes catalogades i protegides, però no visitables, dels banys romans. Al solar només s'hi veuen males herbes...
 
 
Al juliol del 2.016 vàrem observar detalladament el mosaic del caldari de les termes públiques d'Ilerda a l'entrada "L'arxiu arqueològic de Lleida ( 3 )". A l'exposició teniu l'oportunitat de veure aquest mosaic del segle II dC ( Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ).
 

 A la propera fotografia de detall del plafó Les termes d'Ilerda: tot un equipament podeu observar la reconstrucció general del complex termal d'Ilerda. A l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat es pot veure el caldarium amb el seu mosaic.


A l'esquerra de la propera fotografia hi ha l'ara domèstica ( petit altar ) en marbre, del segle I dC, trobada al carrer de la Costa de Magdalena.. A la dreta l'herma ( pilar sobre el que es col·locava un bust ) en forma de déu Mercuri, del segle III dC que trobaren a l'Avinguda de Francesc Macià. ( Les dues peces són de l'Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ).
 
 
Molt curiosa és la navalla d'os i ferro amb cap de gall, del segle II dC, trobada a l'antic Portal de la Magdalena. ( Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ).
 
 
Avui només he fet una petita pinzellada de l'exposició que veurem detalladament més endavant al blog en una sèrie d'entrades. Recordeu que fins al dia catorze de gener del 2.024 podeu gaudir d'una passejada per la Lleida de fa dos mil·lennis a l'edifici del Museu de Lleida que acull la Sala d'exposicions temporals.
Atentament.
Senyor i