Cal Trepat.

Avui volia recomanar el llibre editat per l'Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l'Urgell : Fàbrica de maquinària agrícola J.Trepat de Tàrrega. El Museu Comarcal de l'Urgell va dur a terme una investigació històrica sobre l'antiga fàbrica de maquinària agrícola. El treball consta d'un llibre que ens explica la història de la fàbrica acompanyada d'un magnífic arxiu fotogràfic; i un documental en DVD amb l'encert de recollir les explicacions de tècnics i antics treballadors. És un petit tresor sobre el patrimoni industrial de les terres lleidatanes.

Cal Trepat va començar a funcionar al 1914. Entre els anys 1930 i 1970 va ser, juntament amb la fàbrica Ajuria de Vitoria , la principal productora de maquinària agrícola a l'Estat Espanyol i una de les principals d'Europa.

La fàbrica Ajuria, fundada al 1847 va ser la primera fàbrica siderúrgica d'Euskadi, conjuntament amb la de Santa Ana de Bolueta de Bilbao. Al 1906 tenia e primer forn elèctric de l'Estat .Va funcionar fins al 1985 i actualment l'Ajuntament d'Asparrena la vol comprar i fer-hi un museu.

Les màquines de Cal Trepat van suposar la mecanització de l'agricultura.Des de principis dels anys 30 al final dels 60, Cal Trepat dominà la maquinària agrícola , sobre tot , la de tracció animal.

Fotografia de la plana 63 del llibre. Nau número 9. Els treballadors de la cadena de muntatge de les màquines segadores d'alfals.Anys 1961-62. Fotografia Calafell. Arxiu de les Indústries J.Trepat.Però l'arribada de la maquinària a motor als anys 70 amb les recol·lectores , les conegudes "cosechadores", van suposar el principi de la fi de Cal trepat. Entre finals dels 70 i principis del 80 la fàbrica es va quedar sense treballadors.
En aquests anys de funcionament 550 persones van fabricar 75.000 màquines, especialment garbelladores.
Des de l'any 2007 Cal Trepat és propietat de l'Ajuntament i aviat es transformarà en museu. La fàbrica s'ha mantingut igual que en els moments de màxima producció. És un exemple únic de fàbrica de maquinària agrícola.
Si cliqueu en els noms de les fàbriques podreu veure les màquines fetes a Cal Trepat i a la fàbrica Ajuria, totes ja són peces de museu.
Atentament.
Senyor i

Escola de pastors. Projecte Grípia.

Amb el clar objectiu de dinamitzar el Sector Primari al Pirineu i seguint el model de l'Escola de Pastors d'Astúries, el Projecte Grípia es planteja garantir la continuïtat d'aquest ofici. Fer d'aprenent de pastor pot ajudar al relleu generacional en aquesta feina que és a punt de desaparèixer.
Els alumnes faran 4 mesos de pràctiques en una explotació ramadera del Pallars Sobirà. El ramader s'encarregarà d'ensenyar l'ofici als aprenents i de la seva manutenció. Els aspirants a pastors es comprometen a completar el periode de pràctiques i aprendre l'ofici.

Quan a un pastor o ramader de la comarca li calgui un pastor, aquest suport li vindrà des de l'escola de pastors.
Per sensibilitzar als joves es crearà un material per als nens dels últims cursos de primària i primers de secundària que parlaran del món del pastoralisme i l'ovella xisqueta.
Atentament.
Senyor i

Fotografies de localització.

Fins al 15 d'abril podem gaudir a la Sala Gòtica Institut d'Estudis Ilerdencs d'una col·lecció de quaranta fotografies de localització fetes per Luis Buñuel.
Mèxic fotografiat per Luis Buñuel ens permet conèixer l'ofici de localitzador d'exteriors per una pel·lícula. Una de les moltes feines que cal fer abans dels rodatges és la de buscar els llocs idonis per a cada escena. El localitzador és l'encarregat de fer-ho.
Podreu veure al costat de cada fotografia el fotograma corresponent a l'escena concreta.

Les fotografies formen part del fons de la Filmoteca Española i corresponen a les localitzacions de les pel.lícules mexicanes d'en Buñuel.
L'exposició forma part de les activitats paral.leles de la 15 Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya.
Si us agraden la fotografia i el cinema dén Luis Buñuel, feu una passejadeta dins a l'IEI.
Atentament.
Senyor i

El Tossal del Deu.

Aquest turonet al costat de la carretera de Balaguer a Camarasa, va canviar de nom a partir del maig del 1.938. El canvi pot resultar còmic, però la realitat va ser tràgica.En plena Guerra Civil hi havia intensos combats en el Front del Segre. Li van dir "El Merengue". El capità republicà Cabrera deia als seus soldats abans de l'atac : "Venga muchachos que esto nos lo comemos como un merengue". L'ofensiva republicana fou un fracàs total

 
Van ser set dies de lluita ferotge, amb moltes baixes als dos bàndols combatents. Molts dels morts republicans eren "biberons" nois de 17 i 18 anys que feia només dos mesos els havien allistat.

Podreu gaudir d'una bona reconstrucció històrica i per una estona imaginar el que sentien els que defensaven el turó o els que el volien conquerir.Les guerres queden sempre molt llunyanes, formen part de les noticies de la tele. La visita és un bon moment per explicar als nens la cruesa i la falta de sentit de totes les guerres.

El Merengue és un dels llocs emblemàtics de la Guerra Civil a les comarques de Lleida. Agafeu la carretera de Balaguer a Camarasa i al Club de tennis gireu a l'esquerra. Seguint els indicadors en uns minuts podreu passejar-hi.
En mig d'un gran silenci, entre trinxeres i nius de metralladores recordeu que al maig del 38 algun dia es va arribar a comptabilitzar 300 morts, molts d'ells nois...
Espais per la memòria.
Atentament.
Senyor i

Han tornat les orenetes!

Nens i nenes avui he vist una oreneta a la vostra escola. La Floreta ha tornat.
Recordeu els nens de segon i tercer que el curs passat vau fer un treball sobre els nius d'oreneta de l'escola per col·laborar amb el Projecte Orenetes?

Dibuix del Projecte Orenetes
Doncs ja podeu veure el resultat de la feina i localitzar les dades dels vostres nius . Cal triar província Lleida, municipi Lleida i adreça Montcada PD22 i veureu els gràfics dels nius de les orenetes de la vostra escola.
Són més de 150 municipis els que participen en el Projecte Orenetes. Voleu tornar a ajudar-los aquest curs?
Atentament.
Senyor i

Barberia

Nens i nenes de cicle inicial avui heu fet una sortida a Tàrrega i he estat espiant la vostra feina. Molt aprop de l'estació del tren els mestres us han explicat que algunes vegades utilitzem símbols que volen dir el mateix que la paraula escrita. La creu, per exemple, vol dir farmàcia. En una de les cases velles de la ciutat us ensenyaven unes ratlles de colors blau, vermell i blanc.Aquest símbol no el coneixeu perquè cada cop en hi ha menys. Però, ja que amb unes quantes pistes dels mestres, heu endevinat que volia dir barberia aquí teniu un petit regal.

El símbol de la barberia de Tàrrega era molt vell i estava una mica esborrat. Ja fa molts anys que aquest negoci va tancar.

He recordat que un dia passejant per Torroella de Montgrí vaig veure una barberia molt antiga, que encara funciona. El barber omplia d'escuma la cara d'un client i desprès, amb molta cura feia la seva feina. Aquí teniu la fotografia del símbol de la seva barberia, encara que als nois de cicle inicial no us cal afaitar-vos a cal barber!

Atentament.

Senyor i

Demà neix "Ànima"

El canal 33 estrena demà Ànima , un programa cultural que de dilluns a divendres ens parlarà de música, literatura, cinema, teatre, còmic, dansa, cultura tradicional, disseny, arquitectura,...
  Fotografia de la web de tv3
Toni Tortajada és el director del magazine.Toni Punti i Bibiana Ballbè faran una bona feina des del plató. Els reporters Sara Loscos, Júlia Bertran i Jofre Font s'endinsaran en mil i una propostes.
De dilluns a divendres de 21.45 a 22.00 ens presentaran l'actualitat cultural diària. Els dilluns i els dijous hi haurà una segona part del programa de 23.00 a 23.30 on hi haurà entrevistes, actuacions, reportatges...
Atentament.
Senyor i

He vist l'home del sac !

Nens i nenes, estava passejant per la zona de l'auditori i encara que sembli estrany he vist a l'home del sac. Com ja us he dit moltes vegades la curiositat és molt important, per això l' he seguit. Ha entrat en un edifici i ha deixat el sac que portava. N'ha agafat un altre i ha marxat.

Li he preguntat a l'encarregat que havia en el sac i m'ha dit :
.- Senyor i, al sac hi ha una història.
.- Una història al sac, com por ser això?Ha obert el sac i he començat a entendre el misteri. Al sac hi havia bobines. M'ha convidat a seguir-lo i m'ha ensenyat com ho fan perquè gaudim de les històries que hi ha en aquestes bobines.

El que està escrit en un llibre, pot passar a un guió i d'aquí a milers d'imatges en un rotlle de pel·lícula cinematogràfica.
Ja ho heu endevinat, he entrat en un cine, concretament al Funatic , i l'encarregat, en Miquel Àngel, m'ha ensenyat les màquines que ens permeten veure les pel·lícules.

Ara cal passar la cinta per una colla d'engranatges i mitjançant un sistema òptic es projecta a la pantalla.
Alguns de vosaltres heu vist pel·lícules en aquesta sala. Ja fa cinc anys que la Generalitat organitza el cicle Cinema Infantil en Català.

Als pares aquest cinema ens permet veure cine no comercial, pel·lícules arriscades. Tot un plaer.
Ens agraden les històries que llegim als llibres però també les que ens expliquen a les fosques en una sala de cinema.
Atentament.
Senyor i

Cartografia lleidatana.

Fins al dia 15 d'abril podeu visitar a la Sala Montsuar de L'Institut d'Estudis Ilerdencs l' exposició
Cartografia. Testimoni visual de les terres de Lleida a través del temps (Segles XIII-XIX).Gaudireu d' una bona colla de mapes i gravats, alguns dels quals es poden veure per primera vegada en públic.

Molts d'aquest materials pertanyen al Servei d'Arxiu i Llegats de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, i amb aquesta exposició es fa una bona difusió de la seva col·lecció cartogràfica.Hi ha també mapes i gravats d'institucions o particulars de Lleida , Catalunya, la resta de l'Estat i fins i tot de França.
Ara la cartografia utilitza materials molt sofisticats:vols fotogramètrics,imatges per satèl·lit, programes informàtics,.. Els que veureu són petites obres d'art.
Si voleu consultar i descarregar mapes l'Institut Cartogràfic de Catalunya és la solució.
Atentament.
Senyor i

Inventar una història animada.

Ahir en Coke Riobóo, guanyador l'any 2007 d'un premi Goya amb el seu curt El viaje de Said, va ensenyar als lleidatans la tècnica d'animació Stop motion. El taller estava organitzat per la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya. Animac.

Vam conèixer aquesta manera de simular moviments. Es col·loquen els personatges o els objectes en diferents posicions i fotografiem cada escena.Un cop fetes les fotografies l'ordinador ens ajuda a crear una sensació de moviment




















 














































Molta feina per uns pocs segons d'animació.
Avui encara esteu a temps de gaudir a les 17:30 al Teatre Principal de Brou 2 que inclou el curt japonés La Maison en petits cubes. Aquest curt dirigit per Kunio Kato ha obtingut fa pocs dies l'Oscar 09 al millor curt d'animació. Si sou seguidors d'en Tintin, teniu una cita al Caixa Forum on podeu veure Tintin "Le Crabe aux pinces d'or" d'en Claude Misonne.
Atentament.
Senyor i

"Carn dels arbres"

En Rodrigo Fresán és un escriptor i periodista argentí que ja fa uns anys viu a Barcelona. La lectura dels seus llibres no us deixarà indiferents. Llegir-lo provoca moltes sensacions , algunes contradictòries, però el que és indiscutible és el seu talent.
El seu llibre Jardines de Kensington ,editat per Mondadori , obtingué l'any 2003 el Premio Lector Independiente.

Volia regalar-vos un petit fragment de la pàgina 39 on en Rodrigo Fresán parla dels llibres.

"Los libros como punto de fuga, como sitio desde el cual descolgar y dejarse caer y salir corriendo para adentrarnos sorpresivamente ágiles y veloces en el bosque. No es casual, pienso, que los libros esten hechos con la carne de los árboles y que las bibliotecas, finalmente, acaben convirtiéndose en bosques petrificados, en ramas y raíces que se hunden en nosotros y florecen en nuestra imaginación".

Atentament.

Senyor i

Inventar lletres.L'ofici de tipògraf (2).

El passat 7 de febrer vaig recomanar l'exposició Crous Vidal i la Grafia Llatina que podeu veure fins al 8 de març al Museu d'Art Jaume Morera. Ens quedava per descobrir un enigmàtic racó de la nostra ciutat: La Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida.
Molts lleidatans desconeixem el petit tresor que tenim a la Partida de la Caparrella. Us proposo anar a la recerca d'aquest tresor.
Podeu visitar aquesta sala de dilluns a divendres de 10 a 14 hores a la Partida de la Caparrella nº 97. Altres dies cal convenir l'horari trucant al 973281986 extensió 15. Totes les visites són guiades i cal concertació prèvia de la visita. L'entrada és gratuïta. En Dionís Gutiérrez us farà entrar en un món màgic. Les seves explicacions són genials i plenes d'entusiasme. És evident que s'estima la feina que fa.

Caixista,, componedor, cicero, tipus movible,minerva, fondre una lletra, aliatge,... en Dionís ens envolta de paraules del món de la tipografia .Veureu funcionar unes màquines que ja són història.

L'any 1984 va entrar en funcionament la tecnologia d'òfset a la Impremta de la Diputació. Calia preservar les màquines tipogràfiques existents. La Sala Temàtica d'Arts Gràfiques ens permet gaudir d' aquestes màquines en un estat de conservació excel·lent.
Un petit tastet. Els nens de l'escola pública de Pardinyes visiten la sala.
 

Atentament.
Senyor i

Dissabte poesia. Desclot, poeta de la traducció

Avui volia recomanar el llibre editat l'any 2004 per Angle Editorial "De tots els vents". Es tracta d'una selecció de versions poètiques, un recull de poesia magnífic que ,com ens indica el títol, és una tria de poesies del món. Miquel Desclot és un dels millors traductors de poesia en llengua catalana.
En el pròleg en Ricard Torrent ens diu: "Si existeix una constel·lació de poetes de la traducció, Marià Manent i Miquel Desclot hi brillen amb una llum semblant per la intensitat i el color.Com Marià Manent en la seva generació, Desclot senyoreja en l'actual fins i tot de manera més completa que el seu antecessor en nombre d'autors i de llengües de partença, de gèneres literaris i de registres d'estil, pel fet que la seva poesia de traducció comprèn, a més de la lírica, on Manent destacà, la dramàtica i la narrativa. Potser és hora de constatar que en el panorama actual de les lletres catalanes hi ha molts traductors de poesia però pocs poetes de la traducció".


Un petit tastet. El Monjo Sagyo,Sato Norikiyo,Saigyo Hoshi (1.118-1.190) fa uns poemes A la tomba de poeta Sanekata Tonohujo. En un d'ells escriu:

El vent escampa
la flor de la cirera
perquè l'estima.
Li fa horror que llangueixi
en aquest món voluble.

Atentament.
Senyor i

Inventar lletres. L'ofici de tipògraf.

Fa uns dies el meu fill Pau va tornar molt content de l'escola, havien creat lletres, un joc realment divertit. Això em va fer pensar en l'exposició de l'Enric Crous Vidal que acabava de visitar en el Museu d'Art Jaume Morera: Crous Vidal i la Grafia Llatina. Podeu gaudir-ne fins al dia 8 de març.

La tipografia és l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus movible. I em preguntareu : Senyor i , què vol dir tipus movible? Doncs, és un prisma rectangular fet generalment amb diferents metalls- aliatge tipogràfic-. Encara que menys comuns també poden ser fe fusta o de material plàstic. Aquest prisma té a la cara superior, en relleu i l'inrevés, la imatge d'una lletra o del dibuix que volem imprimir.
Les investigacions d'en Crous Vidal sobre la grafia el va dur a crear els alfabets Paris, Flash, Champs-Elysées, Île de France i Ilerda.

A l'exposició podreu descobrir les parts d'una lletra, els mobles on es guardaven les lletres de plom , diferents estris tipogràfics, eines estranyes,...

Els dissabtes a les 7 de la tarda i els diumenges a les 12,30 podeu veure en funcionament la "Màquina d'imprimir de tintatge cilíndric Minerva Monopol" del 1932.

 La Minerva Monopol és una de les joies de la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida. Però, sabeu on és aquesta sala?
Si voleu descobrir aquest enigmàtic racó de Lleida, molt aviat el blog de la biblioteca us farà sortir de dubtes.
Atentament.
Senyor i
Recorda, també: tipus-de-lletra

Costa Brava "100 anys" (2)

Avui volia recomanar ,en el marc del Centenari de la Costa Brava, el llibre editat per l'Ajuntament de Palafrugell. Arxiu Municipal, "El far de Sant Sebastià. 150 anys de vida ( 1.857-2007)", escrit per David Moré Aguirre.

Els que estem enamorats d'aquest racó de món, sabem que pujar al far , és omplir-se de colors, olors, imatges,... A més a més, aquest llibre ens descobreix un ofici ja desaparegut. L'ofici de faroner o torrer de far.

El llibre ens explica que són els fars, qui són els faroners, com era la feina dels faroners i quines obligacions tenien. Quines eren les fonts d'energia emprades , com era la vida al far,..
La tecnologia ha arraconat una feina i una forma de vida que ara podem descobrir en aquest llibre.
Hi ha un apartat divertit on podem llegir les cites recollides al llibre de visites del far de Sant Sebastià.
He triat la del governador civil de Girona l'any 1911 Benito de Endara que podeu llegir a la pàgina 108. Aquesta cita ja la destaca Josep Pla al seu llibre Guia de la Costa Brava de l'any 1948 - tercera edició- a la pàgina 176 ens diu:
"Después de una copiosa y excelente cena con que fué obsequiado en la ermita por sus amigos de Palafrugell el señor Benito de Endara, que a la sazón era gobernador civil liberal de la provincia escribió en el álbum: "La primera vez que vine aquí, lo hice como particular. La segunda, vine de catedrático. La tercera vez vengo de gobernador.¿Vendré la próxima de ministro? ¡Quién sabe! Otros más brutos que yo lo han sido".Estas apreciaciones tan optimistas del señor gobernador fueron poco después divulgadas a través de copias fotográficas que la prensa dió a conocer. Se produjo un pequeño delicioso escándalo y toda España habló durante unos dias del señor Benito y del faró de San Sebastià. La carrera política del señor Benito se acabó definitivamente.

Com sempre ,en Pla, genial.
Atentament.
Senyor i

Les cançons tel.lúriques a Lleida

El proper divendres 6 de febrer a les 22.30 en Roger Mas i Eduardo Canimas ens oferiran al Cafè del Teatre un petit concert impossible.
Roger Mas ha obtingut el premi al millor disc en català de l'any 2008 amb el sorprenent disc Les cançons tel·lúriques editat per K.Industria Cultural. El músic de Solsona ha musicat poemes de Jacint Verdaguer i ha versionat de forma màgica músiques tradicionals com els "Goigs de la Mare de Déu del Claustre Solsona" , el "Ball de Gegants de Solsona",o el "Ball de l'Àliga de la Patum de Berga".

Eduard Canimas era l'ànima del grup gironí Zitzània i ara ja ha editat dos discos amb solitari. Les seves lletres no us deixaran indiferents...
Recordeu, divendres el Cafè de Teatre ens regalarà un magnífic concert impossible.
Atentament.
Senyor i

El roc de les esquelles

Passejant per Solsona m'aturo a la Plaça Major i dono un cop d'ull a l'aparador de la Pastisseria Can Massana. Entro i agafo un mica de coca de croissant - no deixeu de fer-ho si hi aneu . Començo a enfilar el carrer del Castell i just quan estic decidit a donar una mossegada a la coca veig una pedra molt estranya. Em diuen que és el roc de les esquelles.

Com sempre us he dit nens i nenes, la curiositat és molt important . Pregunteu, i descobrireu moltes coses. Jo jo he fet i comparteixo amb tots vosaltres els resultats de la meva recerca.
Aquesta pedra formava part de la façana sud de l'església de Santa Maria del Soler ( Timoneda) al municipi de Lladurs. És una església pre-romànica, un temple de transició visigòtica. A l'Arxiu de la Catedral de Solsona hi ha una escriptura de venda de l'any 999. Sembla que la pedra procedia d'un temple anterior i que es va aprofitar en unes obres fetes al segle X ( fa més de mil anys!).
Aquesta pedra era utilitzada com un amulet. La santa era protectora de les dones que anaven de part. També protegia al bestiar malalt. Calia agafar l'esquella i el collar i col·locar-los als espais que hi ha a la pedra. Un cop l'esquella era al forat es demanava a la santa la curació de la bèstia.
La revista Descobrir en fa una petita ressenya aquest gener.
El que no he descobert és com el roc de les esquelles ara forma part del casc antic de Solsona.
Algú pot ajudar-me?
Atentament.
Senyor i

BANG

Avui volia tornar a recomanar-vos la revista editada des de ja fa onze anys per la Fundación José Manuel Lara amb l'objectiu de fomentar els llibres i la lectura. Es tracta de la revista gratuïta Mercurio que podeu demanar en qualsevol llibreria una mica important.
Aquest gener, està dedicada al còmic, un gènere cada cop més valorat i reconegut.

El monogràfic titulat El arte de la viñeta presenta cinc articles : del gran poeta Luis Alberto de Cuenca "Cómic y literaturta", del crític cinematogràfic Jordi Costa "De underground a clásicos", del Premio Nacional de Cómic 2008 Paco Roca "El cómic se está haciendo adulto porque hay autores que hemos conseguido al lector de la literatura", del director de Planeta De Agostini Cómics Antonio Pérez " Del kiosco a las librerías", i per acabar Héctor Márquez ens parla del "Eternos superhéroes".
Un bon cop d'ull a un art emergent.
Atentament.
Senyor i

Capri 1926

Avui volia tornat a la col·lecció Paisajes Narrados de editorial minúscula, per recomanar un llibret sorprenent Capri escrit l'any 1926 per Alberto Savinio ( pseudònim de Andrea de Chirico).
L'obra és una descripció plena de llum, color, sensiblitat, història, humor,... Fins i tot, en algun moment es poden sentir les olors...

La lectura de Capri us farà oblidar aquesta boira que ens inunda des de fa una colla de dies.

El llibret inclou un apòstrofe de Rafaelle La Capria on deixa molt clar que sempre havia pensat que escriure sobre Capri era impossible. No hi havia cap escriptor capaç de captar la màgia que desprèn l'illa. Però la lectura del llibret de l'Andrea de Chirico el porta a escriure: Pero al leer estas páginas sobre Capri escritas por Savinio en 1926, felizmente halladas entre sus papeles, he tenido que cambiar de idea. ¡Qué librito embriagador ha salido de ellas!¡Cómo resplandece de "vibrante fulgor" su estilo, qué "variedad de luz" ilumina cada línea, y cómo rivalizan con los de la isla los colores de las imágenes y de las palabras, hasta alcanzar la misma e irrepetible tranparencia! ....
...En la abundante pero a menudo mediocre literatura sobre Capri, este resplandeciente librito de Alberto Savinio se erige como un monumento dedicado a la numinosidad de la isla.Por una vez, Capri ha encontrado a un escritor a la altura de su mito.

Atentament.

Senyor i

Dissabtes poesia. Blai Bonet

Aquest passat mes de setembre es va presentar a l'Espai Mallorca el reportatge Entre el coral i l'espiga, dirigit per Pere Salom. El reportatge és un recorregut per la vida i l'obra del poeta Blai Bonet Rigo. El jove poeta llargament malalt va arribar al Montseny per curar-se d'una tuberculosi, i de la mà de mossèn Pere Ribot entrà en contacte amb els intel·lectuals de Barcelona.
El reportatge porta el títol del seu segon llibre de poemes publicat per Editorial Moll l'any 1952 dins la col·lecció Biblioteca "Les illes d'or".

Aquesta col·lecció edità obres de Costa i Llobera, Alcover, Dolç, Salvà, Villangómez, Sanchis Guarner,...
Un petit tastet d'un dels poetes insulars de postguerra

Mar adolescent

Hort de llimones i gínjols
i bellveures vora el mar.
Nacre verd amb ulls de plata,
mar saliner de setze anys.

Aquest noi, com se revincla
per veure l'horta i el camp!
Canaris de llimonera
volen els seus dits de sal.

-Deixau-me saltar l'arena.
Tallau-me els penyals d'aram,
i els pins d'or que sempre canten,
remulls de llum, inclinats...!

Pensar que mai no has de veure,
donzell ardent de pits blaus,
el plor morat de la vinya
ni el per gloriós del blat!

Mai! li van dir, i el seu coll
tenia cavells de sang,
i els muscles, obscurs, bromera
de nenúfars grocs i blancs...

Hortolans, deixau la sínia,
portau llimones al mar...!

Blai Bonet 1949

Atentament.
Senyor i