A l'antic orfenat.

El passat mes de febrer a l'entrada "Al costat del Patio de Escuelas", donàrem un cop d'ull a la Librería Anticuaria La Galatea. A pocs metres de la llibreria hi ha les Catedrals de Salamanca, ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. La Catedral Nova es començà a construir l'any 1.513 i es consagrà l'any 1.733. He de confessar-vos que la que em robà el cor fou la Catedral Vella dedicada a Santa María de la Sede, edificada entre els segles XII i XIV. Encara que el nostre objectiu d'avui no és el conjunt catedralici, vull mostrar-vos tres petits detalls de la vella catedral. 

El primer és un fragment de la reixa del sepulcre de Diego de Anaya, a la Capilla de San Bartolomé o de los Anaya. Sorprenent, aquesta filigrana del segle XVI.

El segon detall el trobem als sepulcres gòtics del transsepte, concretament a les pintures murals del de Doña Elena de Castro. Parlo del segle XIII.

Per acabar, el detall de la part superior del retaule major que representa el Judici Final, on Crist camina amenaçant separant els bons ( a la seva dreta ) dels dolents ( a la seva esquerra). Els àngels que l'acompanyen duen diferents objectes de la passió. Fou pintat l'any 1.443 per Nicolás Delli, conegut a Espanya com Nicolás Florentino.

Sortim de la Catedral Vella, i a molt poca distància, al carrer Gibraltar número 2 hi ha el Antiguo Convento de San Ambrosio, seu del conegut Archivo General de la Guerra Civil Española.

L'origen de l'arxiu el trobem en les disposicions que prengué el bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola amb la finalitat de confiscar documents de particulars, institucions i administracions oposades als sublevats que van començar la guerra. El Centro Documental de la Memoria Histórica, l'antic Archivo de la Guerra Civil Española, s'ubica en un antic orfenat construït l'any 1.715 pel Capítol de la Catedral de Salamanca per hospici de nens expòsits. L'edifici és obra de Joaquín Churriguera, d'estil barroc, en la decoració del qual destaca la fornícula amb la imatge de Sant Josep.

L'any 1.855 el prevere Don José Serra Vidal fundà el Colegio de San Ambrosio. Els deu col·legials becats per la fundació ocuparen l'antic orfenat l'any 1.902. Aquest és un dels Colegios Menores de la Universidad de Salamanca. La funció principal d'aquests Colegios Menores, principalment dels seglars, era que els joves sense recursos poguessin estudiar.
A la llinda de la porta podem llegir:

 "Soberano Ioseph. Pves fiel cvstodio

 De Maria i Iesvs fvisteis Propicio

 Sed Tvtelar Patron de aqveste Ospicio

 Niños Expositos

 Ex cre intantium &  lactentium

 per rè cilti laudem &"

El decret del 13 de setembre de 1.936 establia la confiscació de "cuantos bienes muebles, inmuebles, efectos y documnetos pertenecieren a los referidos partido políticos o agrupaciones, así como a cuantas organizaciones han tomado parte en la oposición hecha a las fuerzas que cooperan al movimiento nacional, pasando todo ello a la propiedad del Estado". Basant-se en aquesta documentació es van fer moltes fitxes policials que s'empraren en Consells de Guerra...
La propera fotografia us mostra una de les volutes que flanquegen la porta de l'arxiu.

L'any 2.005 el Govern Espanyol decidí restituir a la Generalitat els documents confiscats i custodiats a l'Arxiu de Salamanca. Els desacords i polèmiques sobre aquesta restitució demostren un baix nivell de la classe política, i un interrogant sobre la suposada transició que alguns diuen que fou modèlica...

L'any 1.940 es dictà la Ley para la represión de la Masoneria y el Comunismo, que permeté la detenció de milers de maçons  i la confiscació dels seus béns personals i objectes que empraven a les reunions. També van confiscar els espais on es reunien, anomenades lògies. Dins de l'arxiu es recreà una lògia que no es mostrà en públic fins a la dècada del 90.

Deixem l'arxiu i tornem al centre de la ciutat per visitar virtualment un palau d'estil gòtic i elements platerescos que actualment acull una biblioteca pública.
Atentament.
Senyor i

Livraria Lello ( 1 ).

Al perfil de Porto destaca la Torre dos Clérigos, un autèntic emblema de la ciutat. Aquest immens campanar de granit, construït entre 1.754 i 1.763 per Nicolau Nasoni, té 73 metres d'alçada i és d'estil barroc.

A pocs metres de la Torre, a la praça de Gomes Teixeira, ens espera la Fonte dos Leões una de les poques fonts de Porto no construïda a Portugal. L'any 1.886 començà a subministrar aigua en aquesta zona de la ciutat. Darrere de la font podeu veure a la propera fotografia l'edifici de la Reitoria da Universidade do Porto. L'edific acull, a més a més del Rectorat, el Museu d'Història Natural i el Museu de la Ciència.

Baixem per la rua das Carmelitas i quan arribem al número 144, les llambordes i les grans peces de granit del pas de vianants ens sorprenen amb una colla de paraules pintades sobre elles...

Cal aturar-se, estem davant de la Livraria Lello considerada una de les més belles del món. La llibreria fou fundada l'any 1.869 amb el nom de Livraria  Internacional de Ernesto Chardron a la rua dos Clérigos número 296-298.

La prematura mort del propietari als 45 anys suposà la venda de la llibreria a Lugan & Genelioux Sucessores. Mathiueux Lugan vengué l'antiga Livraria Chardron a José Lello, que amb el seu germà António li donaren el nom de Sociedade José Pinto Sousa Llello & Irmão, nom que van canviar l'any 1.919 pel de Livraria Lello e Irmão. A la llibreria actual de la rua das Carmelitas podem llegir encara el primer nom de la llibreria en vidre pintat: Livraria Chardron.

Si voleu visitar la llibreria cal saber que s'han de pagar tres euros per entrar. Si compreu un llibre, l'import de l'entrada es descompta del seu preu. Creueu el carrer, i a la taquilla on venen les entrades, un pensatiu Fernando Pessoa sembla no estar d'acord en pagar per entrar en una llibreria... 

L'edifici actual construït per l'enginyer Francisco Xavier Esteves, s'inaugurà l'any 1.906. Esteves introduí a Portugal el ciment armat en les construccions civils. La façana d'estil neogòtic és impressionant, sota les finestres podem llegir el nom de la llibreria Lello & Irmão.

Les tres finestres rectangulars estan flanquejades per dues figures femenines obra del pintor José Bielman. La de l'esquerra simbolitza l'art agafant una escultura.

La figura de la dreta representa la ciència amb un dels símbols de l'antropologia. La ciència mesura un crani emprant un antic compàs de gruixos.

Però deixem de contemplar la façana de la Livraria Lello. Voleu entrar en aquest espai màgic i descobrir els seus racons?

Atentament.

Senyor i

Al turó de la Sabika (1).

Els última dies de gener a l'entrada "Pujant per la Cuesta de Gomérez", enfilarem lentament, envoltats pel bosc, el turó de la Sabika. En la sendera coneguda com la cuesta empedrada ens esperaven, entre altres monuments, l'estàtua dedicada a Washington Irving al que alguns consideren el primer hispanista estranger. Irving s'allotjà l'any 1.829 a la ciutat palatina de l'Alhambra, concretament a las habitaciones de Carlos V, on escrigué el llibre "Contes de l'Alhambra". Al final de l'entrada us convidava a acabar de pujar al turó per visitar l'Alhambra, avui comencem la visita.

A la fotografia anterior, feta des del Mirador de San Niclolás del barri del Albaicín, podeu veure l'Alhambra coronant el turó de la Sabika. Aquest turó de la ciutat de Granada ja fou ocupat al temps dels romans. Muhammad I ( 1.194-1.273) decidí desplaçar el centre de poder del turó del Albaicín al turó de la Sabika.

Arribats a la ciutat palatina andalusí, amb el palau i la fortalesa on vivia el monarca i la cort nassarita del Regne de Granada. ens aturem un moment a la Calle Real, concretament al Museo Ángel Barrios, que ocupa el solar de la casa on visqué el músic i on queden les restes del bany de la mesquita, edificat en època de Muhammad III (1.257-1.314).

La Calle Real ens porta fins a la Puerta del Vino, una de les construccions més antigues de l'Alhambra. Hi ha dues teories sobre el seu nom, una diu que des de 1.556 els veïns de l'Alhambra hi dipositaven el vi que s'hi consumia, vi que no pagava impostos. L'altra diu que el nom de la porta ve d'una confusió entre dues paraules: Bib al-hamra ( porta vermella ) i Bib al-jamra ( porta del vi ).

La porta és una entrada directa, sense colze defensiu, i donava accés a la Calle Real Alta, el cor de la medina.Estem parlant de l'entrada principal a la Medina de l'Alhambra. La porta té al seu interior espai i bancs per a la guàrdia que controlava el pas. De la doble façana de la porta cal destacar els arcs de ferradura apuntats i les dobles finestres del pis superior. La decoració de les dues façanes de la Puerta del Vino correspon a èpoques diferents. Fixeu-vos bé en el centre de la llinda de la porta, a la propera fotografia, veureu la simbòlica clau.

Us he explicat que Muhammad I va desplaçar els centres de poder del turó de l'Albaicín al turó de la Sabika, i hem contemplat a la primera fotografia aquest últim turó vist des del primer. Ara observareu el turó de l'Albaicín amb el Mirador de San Nicolás ple de gent, des del turó de la Sabika...

Tota l'Alhambra estava envoltada per una muralla, fet que la feia inexpugnable. Apropem-nos a la torre del cubo per mirar a dreta i esquerra d'aquesta fortalesa. A la propera fotografia podeu veure en primer terme la torre de Mohamed darrere de la qual hi ha la torre de Comares. A la dreta de la torre de Comares teniu el patio de Machuca amb la verdor dels seus jardins. La construcció de la dreta és el Palacio de Carlos V, i a l'esquerra de la torre de Comares, l'edifici de color blanc és el Palacio del Generalife.

Si mirem a l'esquerra veurem les muralles de l'alcassaba, on residia la guarnició d'elit al servei del soldà, encarregada de vigilar i controlar la ciutat palatina. Al fons, amb les banderes al vent, la torre de la Vela i la ciutat de Granada als seus peus. A la punta del xiprer de l'esquerra hi ha la Catedral.

Penseu que com la majoria de les obres musulmanes, el que realment és atractiu ho trobem en la decoració dels interiors. En el cas de l'Alambra, el interiors es consideren dels millors de l'art islàmic. Els voleu veure?
Atentament.
Senyor i

Un país enrajolat.

Si coneixeu Portugal sabreu que els panells de rajola vidriada són protagonistes en molts espais dels seus pobles i ciutats. Està molt clar que és un patrimoni històric i artístic de valor incalculable amb temes, estils, materials, tècniques i usos molt diversos. Però aquest patrimoni pateix un espoli important, per això al febrer del 2.007 per iniciativa i coordinació del Museu de Polícia Judiciária es creà el Projecto SOS Azulejo per salvaguardar i valoritzar aquest ric patrimoni portuguès. 

Avui vull convidar-vos a passejar per alguns pobles i ciutats per donar un cop d'ull a una petitíssima part d'aquest patrimoni. Fa pocs dies visitàvem la Universitat de Coimbra, tornem-hi un moment per veure alguns dels panells que decoren el seu claustre.

    

Per aquest claustre han passejat quan eren estudiants o professors sis dels nou presidents civils, no militars, de la República Portuguesa, escriptors com José Maria de Eça de Queiroz o músics com José Afonso. Malgrat que la temàtica és variada, el mar és el protagonista de molts dels panells de rajola vidrada.

El material emprat per fer aquests panells en català s'anomena taulell, rajola de València, manisa o rajola vidrada. És una peça de ceràmica poc gruixuda, normalment quadrada i amb una de les cares vidriada després de la cocció de l'esmalt aplicat per decorar-la.

Deixem Coimbra i ens apropem virtualment a l'  Estação Ferroviária de Aveiro ...

La façana està decorada amb panells de rajola vidrada en tons blaus i grocs amb temes que van de les escenes ferroviàries, la natura, les activitats tradicionals i culturals. A la propera fotografia podeu gaudir de la bellesa de la Vindima em Anadia, una petita ciutat que pertany al districte d'Aveiro.

Aquesta  estació, inaugurada l'any 1.864, els primers anys del segle XX resultava insuficient, per això es remodelà l'any 1.916 i seguint la política de la Companhia Real de los Caminhos de Ferro Portugueses, es decorà amb panells de rajola . A l'esquerra de la fotografia següent podeu contemplar el panell "Chegada d'un barco de Pesca ( S. Jacintho)" i a la dreta "Marinhas de sal ( Aveiro)".

Un petit cartell a la part esquerra explica que els panells de rajola d'aquest espai ferroviari estan inventariats per ajudar a la  Polícia Judiciária del Projecto SOS Azulejo i adverteix que en cas de robatori o actes vandàlics, els autors de les fotografies divulgades per internet seran perseguits criminalment.

Licínio Pinto i Francisco Pereira, amb rajoles vidrades de la Fàbrica Fonte Nova foren els encarregats d'enrajolar l'estació. En remodelacions i actuacions posteriors s'afegiren nous panells.  La fotografia ens mostra O Pescador Aveiro.

Abans de marxar de la ciutat universitària d'Aveiro, amb importants salines, pesca i comerç marítim; mirem l'últim panell que ens mostra els canals que la travessen. " Trecho da Cidade. Aveiro" és el títol.

Anem a Porto, la segona ciutat més important de Portugal, en la que hi ha una colla de panells de rajola vidriada fabulosos. Començarem per l' Estação Ferroviária de São Bento inaugurada oficialment l'octubre del 1.916. Cal dir que l'estació provisional s'havia inaugurat l'any 1.896 com podeu veure a la fotografia  Domingos Alvão  ( 1.872-1.946 ), considerat un dels millors fotògrafs portuguesos del segle XX.

Font fotografia: Domingos Alvão 1896

Domingos Alvão, fotògraf de Porto, ens permet veure a l'esquerra de l'antiga fotografia el Mosteiro de São Bento de Avé-Maria sobre el que s'edificà l'estació. El vestíbul principal és tot un espectacle "rejolístic" ...

Poca broma, les rajoles ocupen una superfície d'uns 550 metres quadrats, amb escenes que recorden esdeveniments històrics, la vida rural tradicional i un fris que recorda el desenvolupament del transport a Portugal. A la propera fotografia podeu veure a Egas Moriz, preceptor d'Afonso Henriques presentant-se amb la seva família al rei  Afonso VII de Leão e Castela.

La proposta presentada pel pintor, ceramista i il·lustrador Jorge Colaço ( 1.868-1.942 ) fou la triada en el decret del 1.905 per decorar el vestíbul. Les rajoles són de la Fábrica Cerâmica Lusitânia de Lisboa. Una de les escenes etnogràfiques representades al panells és la collita del blat.

Sortim de l'estació i al costat trobem, enfilant-mos una mica al turó, l'  Igreja de Santo Ildefonso un edifici del segle XVIII d'estil protobarroc. Gairebé 11.000 rajoles cobreixen la façana mostrant escenes de la vida del sant i al·legories de l'eucaristia. Obra també de Jorge Colaço del 1.932.

La llista de panells de rajola vidrada és llarguíssima, nosaltres acabarem la mirada al país enrajolat a la rua Formosa 279 de Porto on ens espera una botiga molt especial del 1.917.

A Pérola do Bolhão és un establiment fundat per Antonio Rodrigues Reis amb una façana d'estil Art Nouveau amb un treball en rajola que fa referència a la ruta de les espècies. En aquesta botiga, una de les més antigues de Porto, trobareu vins, formatges, embotits, fruits secs i caramel·litzats a granel, dolços regionals...

Com podeu veure la publicitat enrajolada d'esquerra i dreta de la botiga deixa clar que també hi trobareu Chá ( Te) i Café. Rajoles i rajoles, un signe d'identitat lusitana que cal preservar i admirar.

Atentament.

Senyor i

Davant la Sé Velha...

Encara fascinats per la biblioteca Joanina, començada a construir l'any 1.717 per ordre del rei JoãoV de Portugal, comencem a baixar del turó on s'ubica la Universitat de Coimbra i la seva famosa biblioteca. Ens aturarem un moment a la rua do Norte per donar un cop d'ull a l'absis principal romànic i les dues absidioles, una romànica ( dreta ) i l'altra modificada en estil renaixentista ( esquerra ). Estem mirant una de les joies més importants del romànic portuguès, la Sé Velha ( la Catedral Vella ).

Aeminium, el nom de Coimbra a l'època romana, és seu episcopal des del segle V. La Catedral Vella està ubicada en aquest punt des de l'època visigòtica. La basílica anterior, del segle X, fou enderrocada l'any 1.117 i l'edifici actual rebé un impuls definitiu per a la seva construcció l'any 1.162. Els treballs principals s'acabaren a principis del segle XIII amb les obres del claustre. 

Entrem a la Sé Velha la nau principal de la qual  ens mostra un elegantíssim trifori, com podeu veure a la propera fotografia. 

El claustre el podem situar arquitectònicament en la transició del romànic al gòtic. Fou construït durant el regnat d'Afonso II de Portugal, net del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó.

A cada galeria del claustre trobem cinc arcs ogivals, amb dos arcs bessons al seu interior, sobre el que s'obre una petita rosassa amb una senzilla decoració,  com podeu veure a la fotografia següent.

La majoria dels capitells estan decorats amb motius vegetals i geomètrics d'influència àrab o preomànica. A la Sé Velha hi ha gairebé 380 capitells esculpits, per això és un dels principals edificis d'escultura romànica portuguesa. A més a més dels motius vegetalistes i geomètrics, trobem: entrellaçats, quadrúpedes i aus enfrontades. Fet al segle XII per artistes mossàrabs establerts a Coimbra, implica l'absència de figures humanes en la seva decoració.

Sortim de la vella catedral i abans de marxar contemplem la façana principal que recorda un petit castell amb els seus merlets. Moltes catedrals portugueses d'aquella època tenen aquesta aparença de fortalesa. A la propera fotografia podeu veure la portalada amb les arquivoltes que està decorada amb motius romànics que tenen influència àrab i preromànica.

Just davant de la façana principal trobem una casa en la que hi ha, gairebé a la cantonada, uns panells de rajola pintada i una placa que ens recorden una persona que hi visqué el segle passat... És el número 2 del beco ( carreró ) da carqueja.

Si ens apropem, podrem llegir els panells i la placa i descobrir el secret d'aquesta senzilla casa. Si teniu ja uns anyets, recordareu el que suposà per Portugal el dia 25 d'abril de 1.974. Les rajoles ens expliquen:

NESTA CASA VIVEU

O TROVADOR DA LIBERDADE

JOSÉ AFONSO ( O ZECA ). 

Després d'emocionar-nos podem llegir dos fragments d'una de les cançons emeses per la ràdio que engegaren el cop militar contra la dictadura de Salazar. La primera que fou retransmesa a les 10:55 del dia 24 d'abril de 1.974, "E depois do Adeus" de Paulo de Carvalho, anunciava la presa de posicions de la primera fase del cop. A les 00:20 de la matinada del dia 25, la cançó retransmesa fou "Grândola, Vila Morena" de José Afonso, era el senyal per l'inici de les operacions... El panell de rajoles pintades ens recorden dos fragments de la mítica cançó:

EM CADA ESQUINA UM AMIGO

EM CADA ROSTRO IGUALDADE

.....

O POVO É QUEM MAIS ORDENA

DENTRO DE TI Ó CIDADE. 

El modestos planells de rajola pintada els col·locaren l'any 1.987 a la casa on va viure José Afonso, la Comissão Promotora das Comemorações Populares do 25 de Abril, tretze anys després de la Revolução dos Cravos .

Un dia com avui, vint-i-tres de febrer, del 2.012 van posar una placa que recorda els vint-i-cinc anys de la Revolució dels Clavells, en la que podem llegir: 25 Anos depois a Utopia permanece.

 

José Afonso ( Zeca ) va ser compositor i cantautor. L'any 1.940 anà a Coimbra on començà a cantar i fou una de les millors veus del fado de la ciutat. L'any 1.971 edità "Cantigas do maio" en el que apareix la cançó "Grândola, Vila Morena"

Atentament.

Senyor i

Biblioteca Joanina.

El perfil de Coimbra té l'antiga universitat, fundada l'any 1.290 pel rei Dinis I de Portugal, de protagonista. El dit que sembla tocar el cel, és la Torre de 33,5 metres d'alçària edificada entre 1.728 i 1.733 en substitució de l'anterior del segle XVI. Les seves campanes regeixen el funcionament de la universitat i diu la tradició que els estudiants de primer curs, no poden anar pel carrer després de sentir el toc de la més famosa de les campanes: la cabra. A la propera fotografia podeu veure a l'esquerra la Sé Velha ( la Catedral Vella ), darrere de la qual hi ha la Facultat de Lletres.

Està clar, mirant la fotografia, que per visitar la universitat cal enfilar-se dins dalt del turó. Quan comencem a pujar per la ciutat vella és imprescindible aturar-se davant de la Sé Velha, un dels edificis romànics més importants de Portugal, començat a construir al 1.139 i que visitarem detalladament a la propera entrada.

Un cop fet el cim, impressiona respirar a fons al Paço das Escolas ( Pati de les Escoles ), amb edificis d'estil gòtic, manuelí, renaixentista, manierista, barroc, pombalino i neoclàssic. L'estàtua de João III , obra del 1.948 feta per  l'escultor Francisco Franco de Sousa per homenatjar al benemèrit rei de la Universitat de Coimbra, vigila atentament el pati...

A la propera fotografia el protagonisme és per la Torre da Universidade, a l'esquerra, i per la Via Latina construïda la segona meitat del segle XVIII ( 1.772 - 1.777 ) durant la reforma pombalina, és una galeria amb columnata, escalinata i un grup escultòric central. Com que el llatí fou la llengua oficial del món acadèmic durant segles, l'edifici rebé el nom de Via Latina.

Si mirem el Paço das Escolas des de l'estàtua de João III  a l'esquerra trobem el nostre objectiu d'avui, un edifici que es començà a construir l'any 1.717 per ordre del rei D. João V  i que inicialment es denominava Casa de la Llibreria, per passar a dir-se posteriorment Biblioteca Joanina en record del rei João V. La porta que veieu a la fotografia següent és del 1.720. Sembla un arc de triomf amb les columnes jòniques que emmarquen l'escut reial.

Per aquesta porta accedim a la Planta Noble amb tot l'espai totalment revestit d'unes magnífiques prestatgeries amb un treball de fusta de Gaspar Ferreira i pintura de Manuel de Silva. A la propera fotografia del lateral d'aquest edifici amb forma de paral·lelepípede, la planta Noble correspon a les dues fileres superiors de finestres. A la Planta Intermèdia, anomenada Dipòsit 4, es guarden els llibres als que només podien accedir determinades persones. A la façana correspon a la segona filera de finestres quadrades. I a la part baixa, la que no està pintada de blanc, és la Prisão Académica , presó que funcionà fins al 1.832 en la que els estudiants de la universitat complien penes disciplinàries...

Però anem a la porta principal per començar la visita virtual , en la que podem llegir:LVSIADE HANCVOBIS SAPIENTIA CONDIDIT ARCEM:DVCTORES LIBRI MILES ET ARMA LABOR. 

Que podria traduir-se aproximadament per: "Construït per la saviesa dels lusitans. Llibres lideren, soldats i armes treballen".  

Entrant el primer que ens deixa amb la boca oberta d'aquesta biblioteca barroca és el magnífic treball en fusta de les seves prestatgeries, tot un homenatge al rei D. João V . La biblioteca fou construïda amb les riqueses provinents del Brasil.

La biblioteca, formada per tres grans sales que es comuniquen, està totalment revestida per prestatgeries fetes amb fusta de roure, daurades i policromades amb verd, vermell i negre. Les setanta-dues prestatgeries estan repartides en dues parts. L'accés a la part superior es fa des d'un balcó, i per accedir als prestatges més alts, cada prestatgeria té dues escales.

Construïda entre 1.717 i 1.728, la biblioteca  Joanina va rebre els primers llibres l'any 1.750. L'artesà de la fusta encarregat de fer els prestatges trigà quaranta mesos  a acabar la feina. Viu en aquesta biblioteca una colònia de ratpenats que a la nit s'alimenta dels insectes que troben, protegint així els antics llibres. Per això tots els dies tapen les impressionants taules amb unes peces de cuir per protegir-les dels excrements d'aquests petits mamífers voladors.
La distribució de les sales fa que la mirada dels visitants es dirigeixi a la decoració exuberantment barroca  que envolta el retrat del rei D. João V.

El retrat, obra del pintor savoià Giorgio Domenico Duprà, és un homenatge a l'obra del rei i una manifestació del seu poder. Sa majestat mira atentament als visitants de la seva biblioteca...

El mobiliari de la biblioteca , obra del tallador Francesco Gualdini, està fet amb fustes exòtiques orientals i brasileres. A las biblioteca Joanina hi ha uns gran varietat de col·leccions de llibres dels segles XVI, XVII i XVIII. Parlem de gairebé 60.000 llibres, la majoria dels quals estan a la Planta Noble per la que entrem a la visita. Es conserven en aquesta planta els principals fons de llibre antic i rar ( fins al 1.800 ) de la Universitat de Coimbra.

La majoria d'aquesta llibres, anteriors al segle XVIII, estan escrits en llatí. Entre els grans llibres publicats a Europa que es conserven a la biblioteca cal destacar: la Bíblia Llatina de quaranta-vuit línies ( 1.462 ),  Os Lusíadas ( 1.572 ) i la Bíblia Abravanel ( segle XV ).
Si voleu, podeu passejar per la biblioteca Joanina clicant aquí.

Deixem la biblioteca i la Universitat per baixar el turó i aturar-nos una estona a la Sé Velha.
Atentament.
Senyor i