Avui començarem la nostra passejada a tocar de la Catedral Nova de Lleida projectada l'any 1.760 i amb les obres més importants acabades al 1.781. El projecte de Pedro Martir Cerceño fou dirigit per Francesco de Sabattini, dos arquitectes del cos d'enginyers militars.
Cerceño només supervisava les obres, però els arquitectes catalans Josep Prat i Josep Burrià foren els que la construïren. El temple d'estil barroc amb tendència al classicisme academicista guarda una colla de secrets desconeguts per a molts lleidatans. Els podeu recordar clicant al proper enllaç: "Els secrets de la Catedral Nova de Lleida".
A la dreta de la catedral comença a enfilar-se el carrer de l'Almodí Vell, un dels més antics de la ciutat. A l'esquerra de la propera fotografia hi ha la Catedral Nova, podeu veure les volutes de l'escala d'accés, i al centre un dels protagonistes de l'entrada d'avui: l'antic col·legi-residència Pare Coll".
L'edifici entre mitgeres, construït l'any 1.929 seguint el projecte de l'arquitecte lleidatà Joaquim Porqueras Bañeras, s'alça gairebé a tocar del temple. Té dues façanes que donen als carrers de l'Almodí Vell i Caldereries.
Si enfilem una mica més el carrer podem observar la resta de la façana, però el que realment veiem és una falsa façana que separa el pati enjardinat del carrer de l'Almodí Vell. A la dreta de la fotografia hi ha l'Antic Hospital de Santa Maria, d'estil gòtic civil tardà,una de les joies arquitectòniques més valuoses de la ciutat de Lleida.
El gran edifici va ser residència femenina per estudiants de l'escola de les Dominiques. Aquesta congregació fou fundada l'any 1.856 a Vic pel pare Francesc Coll i Guitart canonitzat l'any 2.009. Les Dominiques es van establir a Lleida l'any 1.860 i cent anys després es van establir a l'edifici del carrer Vallcalent.
El col·legi Pare Coll continuà funcionant fins al 1.972 i posteriorment es convertí en residència per alumnes universitàries. Malauradament fa anys que l'edifici està tancat i molt malmès. És evident que caldrà una actuació urgent si el volem conservar...
El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar atentament alguns detalls com els capitells corintis i les reixes de ferro forjat de la part superior de la falsa façana del pati enjardinat. Aquest pati és una de les parts més deteriorades de l'edifici. Darrere de les reixes veiem el campanar de cadireta de maó vist, amb dues obertures on encara hi ha els capçals de fusta de les campanes...
Sobre la porta d'accés principal, tapiada, decorant l'arc de mig punt hi ha un medalló sense inscripcions envoltat de flors i fruits. Darrere podeu veure la reixa de ferro forjat.
Malgrat la dificultat que suposa la falta de perspectiva per la proximitat de l'antic col·legi-residència amb la Catedral Nova, la simètrica façana no us deixarà indiferents per la seva sobrietat amb un clar predomini de les línies rectes amb motius decoratius neoclàssics i els capitells corintis que emmarquen les finestres de la part central.
La propera fotografia de detall la vaig fer des del campanar de la dreta de la Catedral Nova. En ella podeu observar atentament la part final del coronament. Al medalló del timpà-frontó triangular podem llegir l'any de construcció de l'edifici: 1.929. A l'esquerra ens observen la Seu Vella i part del campanar de cadireta del col col·legi-residència.
La façana del carrer Caldereries segueix el mateix esquema però és molt més senzilla. Només les finestres de la dreta del segon i tercer pis tenen ornamentació.
Arrebossada i pintada ja fa molts anys, encara ens podem fixar en les baranes de ferro forjat dels nou balcons - tres per planta-.
L'element més destacat d'aquesta façana és la porta, també tapiada, que podeu valorar a la propera fotografia.
El carrer Caldereries és dels pocs carrers de Lleida que mai ha canviat de nom. Al segle XII estava inclòs a la moreria, però aviat hi van treballar calderers àrabs i cristians. Al segle XIV hi havia diversos obradors on feien tota mena de recipients de coure. Si voleu recordar la visita virtual a l'antiquíssim carrer, cliqueu el proper enllaç: "Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 1 )".
Deixem el carrer Caldereries per passejar tranquil·lament fins a la rambla de Ferran número trenta-cinc on trobarem la Casa Muñoz que ens dóna la benvinguda amb una porta d'accés molt treballada.
Si ens fixem en la part central de l'arc de mig punt entre la decoració de forja veurem les inicials V M. Victoriano Múñoz Oms ( 1.900 - 2.000 ) fou un enginyer de Camins, Canals i Ports lleidatà que endegà aquest edifici cap a 1.927.
Aquest enginyer va ser un dels promotors de la regulació elèctrica del riu Noguera Ribagorçana. Va promoure la creació, l'any 1.946, de l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorça ( ENHER ) de la que fou director gerent entre 1.946 i 1.963.
L'edifici, entre mitgeres, pertany a l'eclecticisme monumentalista. Recordeu que l'arquitectura eclèctica es basa en l'arquitectura historicista. A la fotografia anterior podeu veure el cos de tribunes ondulants flanquejat per balcons. La propera de detall és de la primera i segona planta. Les obertures dels balcons de la primera planta estan coronades per un frontó triangular i els balcons tenen balustrades. Els de la segona i tercera planta tenen baranes de ferro forjat.
La façana combina la fàbrica de maó arrebossada i pintada amb elements de pedra i ferro forjat. És el primer edifici de la ciutat de Lleida en el que es va utilitzar el formigó armat.
La fotografia següent de detall és de la tribuna del tercer pis, en la que podeu observar obertures diferents acabades en tres arcs de mig punt. Els balcons que flanquegen la tribuna són semicirculars i tenen balustrades. Sobre el cos de tribunes també hi ha una balustrada. Corona l'edifici un curiós àtic, també amb tres arcs de mig punt.
Deixem el centre de la ciutat per anar als barris, començant pel de Pardinyes, on veurem dues petites mostres d'arquitectura modernista de l'antic Recorrido: la caseta del guardagulles i els tallers.
Atentament.
Senyor i
Si enfilem una mica més el carrer podem observar la resta de la façana, però el que realment veiem és una falsa façana que separa el pati enjardinat del carrer de l'Almodí Vell. A la dreta de la fotografia hi ha l'Antic Hospital de Santa Maria, d'estil gòtic civil tardà,una de les joies arquitectòniques més valuoses de la ciutat de Lleida.
El gran edifici va ser residència femenina per estudiants de l'escola de les Dominiques. Aquesta congregació fou fundada l'any 1.856 a Vic pel pare Francesc Coll i Guitart canonitzat l'any 2.009. Les Dominiques es van establir a Lleida l'any 1.860 i cent anys després es van establir a l'edifici del carrer Vallcalent.
El col·legi Pare Coll continuà funcionant fins al 1.972 i posteriorment es convertí en residència per alumnes universitàries. Malauradament fa anys que l'edifici està tancat i molt malmès. És evident que caldrà una actuació urgent si el volem conservar...
El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar atentament alguns detalls com els capitells corintis i les reixes de ferro forjat de la part superior de la falsa façana del pati enjardinat. Aquest pati és una de les parts més deteriorades de l'edifici. Darrere de les reixes veiem el campanar de cadireta de maó vist, amb dues obertures on encara hi ha els capçals de fusta de les campanes...
Sobre la porta d'accés principal, tapiada, decorant l'arc de mig punt hi ha un medalló sense inscripcions envoltat de flors i fruits. Darrere podeu veure la reixa de ferro forjat.
Malgrat la dificultat que suposa la falta de perspectiva per la proximitat de l'antic col·legi-residència amb la Catedral Nova, la simètrica façana no us deixarà indiferents per la seva sobrietat amb un clar predomini de les línies rectes amb motius decoratius neoclàssics i els capitells corintis que emmarquen les finestres de la part central.
La propera fotografia de detall la vaig fer des del campanar de la dreta de la Catedral Nova. En ella podeu observar atentament la part final del coronament. Al medalló del timpà-frontó triangular podem llegir l'any de construcció de l'edifici: 1.929. A l'esquerra ens observen la Seu Vella i part del campanar de cadireta del col col·legi-residència.
La façana del carrer Caldereries segueix el mateix esquema però és molt més senzilla. Només les finestres de la dreta del segon i tercer pis tenen ornamentació.
Arrebossada i pintada ja fa molts anys, encara ens podem fixar en les baranes de ferro forjat dels nou balcons - tres per planta-.
L'element més destacat d'aquesta façana és la porta, també tapiada, que podeu valorar a la propera fotografia.
El carrer Caldereries és dels pocs carrers de Lleida que mai ha canviat de nom. Al segle XII estava inclòs a la moreria, però aviat hi van treballar calderers àrabs i cristians. Al segle XIV hi havia diversos obradors on feien tota mena de recipients de coure. Si voleu recordar la visita virtual a l'antiquíssim carrer, cliqueu el proper enllaç: "Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 1 )".
Deixem el carrer Caldereries per passejar tranquil·lament fins a la rambla de Ferran número trenta-cinc on trobarem la Casa Muñoz que ens dóna la benvinguda amb una porta d'accés molt treballada.
Si ens fixem en la part central de l'arc de mig punt entre la decoració de forja veurem les inicials V M. Victoriano Múñoz Oms ( 1.900 - 2.000 ) fou un enginyer de Camins, Canals i Ports lleidatà que endegà aquest edifici cap a 1.927.
Aquest enginyer va ser un dels promotors de la regulació elèctrica del riu Noguera Ribagorçana. Va promoure la creació, l'any 1.946, de l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorça ( ENHER ) de la que fou director gerent entre 1.946 i 1.963.
L'edifici, entre mitgeres, pertany a l'eclecticisme monumentalista. Recordeu que l'arquitectura eclèctica es basa en l'arquitectura historicista. A la fotografia anterior podeu veure el cos de tribunes ondulants flanquejat per balcons. La propera de detall és de la primera i segona planta. Les obertures dels balcons de la primera planta estan coronades per un frontó triangular i els balcons tenen balustrades. Els de la segona i tercera planta tenen baranes de ferro forjat.
La façana combina la fàbrica de maó arrebossada i pintada amb elements de pedra i ferro forjat. És el primer edifici de la ciutat de Lleida en el que es va utilitzar el formigó armat.
La fotografia següent de detall és de la tribuna del tercer pis, en la que podeu observar obertures diferents acabades en tres arcs de mig punt. Els balcons que flanquegen la tribuna són semicirculars i tenen balustrades. Sobre el cos de tribunes també hi ha una balustrada. Corona l'edifici un curiós àtic, també amb tres arcs de mig punt.
Deixem el centre de la ciutat per anar als barris, començant pel de Pardinyes, on veurem dues petites mostres d'arquitectura modernista de l'antic Recorrido: la caseta del guardagulles i els tallers.
Atentament.
Senyor i
