A la primera entrada dedicada a Berlanga de Duero vam donar un cop d'ull al que queda del Palau dels Marquesos de Berlanga ( que fou una de les millors mostres d'arquitectura palatina renaixentista ), a la Casa-Palau de los Bravo de Laguna i a la Col·legiata de Santa María del Mercado. Els tres edificis renaixentistes són del segle XVI.
A l'entrada d'avui enfilarem el turó per observar el castell, l'aqüeducte i el recinte emmurallat. Però abans faig la propera fotografia des del carrer Bajada Dehesa en la que darrere del mur de tova treu el nas el castell. A l'esquerra hi ha la torre de l'homenatge.
Començo a pujar per la petita sendera que ens permet pujar fins al castell i faig la fotografia en la que podeu veure, en primer terme la part del darrere de la façana i una
de les torres del Palau dels Marquesos de Berlanga, i darrere l'imponent edifici de la Col·legiata de Santa María del Mercado.
Des del mateix punt, dirigint la mirada a l'esquerra, faig la fotografia següent en la que es veu part del recinte emmurallat datat entre els segles XI i XII.
Continuo enfilant la sendera i abans d'arribar al castell trobo una necròpoli rupestre amb vint-i-una tombes excavades a la roca, que probablement estava vinculada a una de les deu esglésies medievals de Berlanga de Duero. A pocs metres de la necròpoli es veuen les restes de l'aqüeducte.
A l'esquerra de la propera fotografia panoràmica hi ha el castell i a l'interior de l'el·lipse groga que he dibuixat, les restes de l'aqüeducte.
També des de la sendera, dirigint la mirada a la dreta, puc mostrar-vos l'aqüeducte ( 1 ), una de les tombes de la necròpoli ( 2 ) i part del recinte emmurallat construït entre els segles XI i XII ( 3 ).
Aquest aqüeducte, construït al segle XVI amb pedra calcària i maó, elevava l'aigua del riu Escalote fins al castell a través d'un tub que es recolzava en aquesta construcció d'arcs i connectava amb la xarxa de canals que regaven els jardins del palau.
Un dels plafons informatius ens explica el complicat sistema per elevar l'aigua des del riu fins al castell basat en la màquina de Ctesibi ( en la que la pressió de l'aire eleva l'aigua pels tubs ) descrita per l'arquitecte clàssic Vitruvi en el seu tractat d'arquitectura de l'època de Juli Cèsar.
Anem fins al castell d'origen islàmic que fou una fortalesa del Duero. Les excavacions arqueològiques situen el castell primitiu, del que gairebé no en queden restes visibles, al voltant dels segles X i XI.
El castell actual està format per dos recintes: un castell senyorial del segle XV de planta rectangular estructurat en dos patis i protegit a les cantonades per quatre torres. D'aquestes torres, de les dues del darrere, de planta quadrangular, no en queda gairebé cap resta. Les dues del davant encara es conserven. A la cantonada oest hi ha la torre de l'homenatge ( 1 ) i a la cantonada sud una torrassa cilíndrica ( 2 ) - cubo -.
L'accés al castell es fa per una rampa a tocar de la torre de l'homenatge. La porta fortificada ( P ) ens permet entrar al pati d'armes que a continuació té un pati porticat de caràcter palatí on ve residir el senyor del castell.
Les últimes reformes d'aquest recinte senyorial es varen fer al segle XV per una iniciativa de Luis de Tovar i la seva esposa Isabel de Guzmán. Ja al segle XVI la seva única filla, María de Tovar i Íñigo Fernández de Velasco iniciaren la construcció de la nova fortalesa d'artilleria al voltant del castell medieval. És una construcció de planta trapezoïdal amb quatre torrasses cilíndriques ( cubos ) a les cantonades. Els murs de carreus tenen un gruix de cinc metres.
La propera fotografia es del plànol de planta del castell del tríptic Castillo -Berlanga de Duero-, que trobareu a l'oficina de turisme, editat per l'Ajuntament de Berlanga de Duero i la Diputació de Soria.
Durant els segles XVI i XVII el castell anà perdent la seva funció militar i fou presó, arxiu i arsenal. Des de finals del segle XVII el saquejaren repetidament. El dia vint d'abril del 1.660 patí un incendi i a finals del segle XVIII només quedaven els murs.
A principis del segle XXI l'Ajuntament de Berlanga de Duero va comprar tot el conjunt monumental del castell, muralles, palau i jardins i es començà a consolidar i restaurar.
Baixo del castell i marxant de Berlanga aturo un moment el cotxe al costat de la carretera SO-152 per fer tornar a mirar i admirar la seva muralla medieval datada entre els segles XI i XII.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada