A la primera entrada dedicada a Bari Vecchia vàrem resseguir perimetralment la Cattedrale di San Sabino construïda entre finals del segle XII i finals del segle XIII. A l'entrada d'avui observarem detalladament el seu interior.
Exceptuant la sagristia ubicada a la Trulla, a l'interior no hi ha cap estructura barroca. Les tres naus estan separades per dues fileres de vuit columnes cadascuna que probablement són de la catedral imperial bizantina destruïda l'any 1.156 sobre la que s'edifica la catedral romànica. A sobre hi ha les galeries del matroneu, destinades a acollir a les dones, amb les seves finestres trífores.
M'apropo al transsepte i em giro per fer la propera fotografia en la que podeu observar a la part superior la gran rosassa del frontispici i a la part inferior, entre els bancs, part de la rosassa feta al paviment de la nau central al segle XIV amb marbre de diferents colors que reprodueix la rosassa del frontispici vista des de l'interior de la catedral...
Ja vaig mostrar-vos aquesta rosassa a l'entrada anterior dedicada a la Puglia en la que resseguirem perimetralment la catedral. Avui la tornem a mirar i admirar.
Cada vint-i-u de juny a les 17:10, el solstici d'estiu és tot un regal a la catedral de Bari. Es retiren els bancs que parcialment tapen la rosassa de marbre del paviment i ...
Els raigs del sol que entren per la rosassa del frontispici creen un feix de llum que en un moment concret coincideix exactament amb la rosassa del paviment. Ho podeu veure al vídeo anterior.
Torno a fer mitja volta per mostrar-vos el cimbori ( un edicle de marbre en forma de baldaquí sostingut per quatre columnes que, en aquest cas, cobreix l'altar major. Aquest cimbori el va fer l'any 1.233 l'escultor de la primera meitat del segle XIII Alfano di Termoli. Quan s'esfondrà el campanar sud-est durant el terratrèmol del 1.613 el cimbori quedà molt malmès i es reconstruí emprant els fragments que es van salvar.
Aixecant la mirada us ensenyo l'altre cimbori, en aquest cas la construcció poligonal vuitavada que hi ha a la intersecció de la nau central i el transsepte.
Torno a girar cua i camino unes passes per la nau central fins a la rosassa del paviment. Si em giro a l'esquerra us puc ensenyar l'ambó ( el lloc des del qual es fa la lectura de la Bíblia durant la missa i altres celebracions litúrgiques ).
Aquest ambó també fou reconstruït al segle XIII amb fragments de l'original. Dels ornaments medievals simbòlics destaca l'àguila de Frederic que sosté el faristol. L'escultura del lector és del segle XII.
Torno a apropar-me al transsepte per mostrar-vos l'absis del costat de l'Evangeli ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) en el que hi ha restes de pintures al fresc dels segles XIII i XIV i el sepulcre del bisbe Romualdo Grisone, mort al 1.309.
M'apropo al sepulcre per poder fer la fotografia següent en la que podeu observar més detalladament un dels fragments de pintura al frecs.
Abans de baixar a la cripta m'aturo a les escales que s'enfilen fins al presbiteri per ensenyar-vos un dels dos lleons romànics que les flanquegen.
A la cripta modificada l'any 1.738 en estil barroc es conserven els estucs, el revestiment de marbre artificial de les columnes i els altars dissenyats pel pintor, escultor i arquitecte Domenico Antonio Vaccaro. Als absis menors hi ha fragments de pintura al fresc del segles XIV - XV.
A l'altar major de la cripta es conserven les relíquies de San Sabino que dugué a Bari San Angeliano l'any 844. Com podeu constatar a la propera fotografia aquest altar barroc és radicalment diferent al sobri altar major romànic de la catedral.
Surto de la cripta i pel costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar ) vaig fins a les portalades del frontispici. Abans d'arribar-hi em giro i faig la propera fotografia.
M'apropo a la nau central amb l'objectiu de mostrar-vos amb més detall una de les finestres trífores del matroneu, la galeria que acollia a les dones.
Abans de sortit per la portalada del costat de l'Epístola baixo uns graons per entrar en una petita capella en la que hi ha la pica baptismal del segle IX col·locada darrerament sobre una petita columna i una base. Es desconeix l'emplaçament original de la pica que abans estava al museu arqueològic.
La pica baptismal de granit té una circumferència de quatre metres i està decorada en dues zones. A la part inferior els gravats són allargats i a la superior simulen un cordó.
Sobre la decoració del cordó hi ha un espai de set centímetres en el que hi ha una inscripció precedida per una creu en la que hi podem llegir: "S(ANC)TAE ANDREA SA(---)TE GAU (DET ? OP ?) ERA URSO LABORATOR HUIUS FONTISQUE PARATOR". Aquesta inscripció fa referència a l'autor URSO i a ANDREA que fou arquebisbe de Bari entre els anys 1.061 i 1.078.
Surto de la Cattedralle di San Sabino per anar passejant en la propera entrada dedicada a la Puglia per l'strada del Carmine, una de les més transitades de Bari Vecchia, fins a la Basílica di San Nicola.
Però abans d'arribar-hi anirem a la dreta per l'strada San Marco on trobarem la petita església romànica del segle XI di San Marco.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada