Amb l'entrada d'avui tanco el petit periple per Astúries, que vàrem començar el passat novembre, en el que hem donat un cop d'ull al patrimoni dels conceyos de Villaviciosa, Oviedo, Llena, Gozón, Gijón i Cudillero. Anem fins a Avilés, capital del conceyu del mateix nom, i comencem a passejar-hi a la plaça Major - també coneguda com plaça Espanya-, on ens aturem per observar l'edifici de l'Ajuntament.
Aquest edifici, el primer construït fora de la ciutat emmurallada, és un disseny de l'arquitecte Juan de Estrada que fou edificat pel mestre d'obres Marcos Bustiello i inaugurat el dia 22 d'abril del 1.697. Clarament inspirat amb l'edifici de l'Ajuntament d'Oviedo, és un edifici auster, de dues plantes, simètric i amb uns grans porxos.
La torre del rellotge, que podeu veure detalladament a la fotografia següent, fou afegida l'any 1.836. A la campana s'hi pot llegir 1839 , el nom de qui la va fer, José De Benero, i "Soy el reloj de Avilés" Al voltant de la campana hi ha el text: "Jilguero soy que a la jaula subo sin temor ni miedo. Me parece que mis voces darán cumplimiento al pueblo".
L'Ajuntament quedà força malmès en el bombardeig de l'aviació franquista del 1.937. Les destrosses foren reparades entre 1.939 i 1.943.
Anat cap a la dreta de la plaça trobem la calle de Rivero, una de les més tradicionals d'Avilés que trobem documentada en una acta de l'Ajuntament del 1.485. Fou una de les zones d'artesans de la ciutat i Camí Reial a Oviedo. En cinc minuts arribem a la Capilla de San Pedro i a la Fuente de los Caños de Rivero.
Actualment hi passen els pelegrins que fan el Camí de Sant Jaume. La Capilla de Cristo, també anomenada Capilla de San Pedro, fou edificada el segle XVII i al seu interior hi ha l'escut dels Rodríguez León. S'hi veneren les imatges de Jesucrist lligat a la columna i de l'Apòstol Sant Pere, tor un símbol de la ciutat.
A tocar de la capella hi ha la Fuente de los Caños de Rivero, del 1.815, envoltada de bancs de pedra i formada per una pila cilíndrica en la que al centre s'alça un piló cilíndric amb quatre canelles sobre el que hi ha una gran copa de pedra amb la panxa gallonada.
Si asseguts al banc de pedra, amb planta semi corona circular, que envolta la font aixequem la mirada veurem la torre cantonera del mur del parc de Ferrera. Si anem a l'esquerra a poques passes trobarem la porta monumental per accedir al parc més gran d'Avilés ( vuitanta-un mil metres quadrats ) i un dels més importants d'Astúries.
Entrem al parc i anem fins a la plaça Domingo Álvarez Acebal on veurem l'església parroquial de San Nicolás de Bari construïda al segle XIII i que fou una part del convent franciscà de San Francisco del Monte.
Però abans gaudirem de les cases del carrer San Francisco, amb els seus espectaculars miradors, que estan davant la façana nord de l'església, l'única que es conserva de l'edifici primitiu.
Aquest és l'únic carrer d'Avilés que manté porxos continuats a tota la vorera dreta. A la majoria d'aquests porxos hi ha bars i restaurants, però també hi podeu trobar l'antiga botiga de queviures La Colosal, del 1.932.
Els arquitectes Manuel del Busto i sobretot Antonio Alonso Jorge van construir fa un segle, entre els números dos i setze d'aquest carrer magnífics edificis ens els que podreu gaudir del modernisme i l'art déco.
Després de les cases del carrer San Francisco, podeu observar a la fotografia anterior la torre del rellotge de l'Ajuntament i a la dreta la torre del Palacio de Ferrera, un edifici d'estil barroc de mitjans del segle XVII. Fins al 1.998 fou la residència dels Marquesos de Ferrera i l'any 2.003 es reformà per acollir un hotel de cinc estrelles.
Donant mitja volta puc fotografiar la façana nord de la parroquial de San Nicolás de Bari que fou església del convent de San Francisco del Monte. En primer terme podeu observar parcialment el pòrtic de cinc arcs que protegeix la portalada protogòtica que veieu al fons.
L'any 1.959 s'inicià la gran reforma de l'església parroquial en la que una de les obres fou afegir un pis més al campanar i canviar la teulada de pissarra per una de teula àrab a quatre aigües.
Entrem al porxo per observar la portalada protogòtica del segle XIV de transició del romànic al gòtic amb quatre arquivoltes apuntades en degradació i un guardapols.
Com podeu constatar a la fotografia anterior la portalada està emmarcada en un cos sobresortint coronat per una cornisa ricament esculpida sostinguda per mènsules també esculpides. A les tres properes fotografies veurem detalladament el ric treball de la cornisa decorada amb relleus vegetals de tiges ondulades o amb motius florals a les mètopes.
L'església primitiva, de nau única, mesurava quaranta metres de llarg per deu metres d'ample. Aquesta nau coincideix amb l'actual nau central. Al segle XVI s'hi van afegir les dues naus laterals, la nova sagristia i es començà a construir el claustre adossat al temple. Al segle XVII fou profundament reformada i només es conservà de l'església primitiva la façana nord amb la seva portalada i la sala capitular.
Com podeu veure a les fotografies de detall algunes de les mènsules són reposicions fetes al segle XIX. A la clau de la tercera arquivolta hi ha un cap humà esculpit com podeu constatar a la fotografia anterior en la que també es veu parcialment la decoració amb botons florals de l'arquivolta més exterior.
A quatre de les deu mènsules trobem representacions antropomòrfiques. A la primera i a la desena es pot veure una dona amb un nen a la falda, i a la tercera i la vuitena a un home amb les cames lleugerament flexionades i amb els braços sostenint la cornisa. Ho apreciareu molt bé a les dues fotografies següents de detall.
Coronant l'arc apuntat del guardapols hi ha esculpida la figura d'un frare franciscà que podeu veure detalladament a la propera fotografia.
Deixem la cornisa i ens fixem en les columnes, els capitells i les impostes d'on arrenquen les arquivoltes de la portalada. Les columnes tenen el fust llis i els capitells amb decoració, predominantment vegetal, amb diverses composicions entre les que hi ha algunes cares humanes.
Les impostes estan decorades amb uns successió de flors de quatre pètals amb un botó central amb un destacat treball d'alt relleu.
Si donem un cop d'ull a la façana nord trobarem força carreus, possiblement posteriors o reaprofitats, en els que majoritàriament hi ha rostres humans.
Els franciscans ocuparen el convent des de la seva fundació al segle XIII fins a l'exclaustració conseqüència de la desamortització de Mendizábal del 1.836. Del 1.837 al 1.847 el convent fou ocupat per les monges de Santa Clara d'Oviedo. Al 1.848 passà a ser la seu de l'església parroquial de San Nicolás de Bari. En aquell moment del convent només quedava l'església, mig claustre i poques edificacions més.
Durant la Guerra Civil l'església fou violentament ocupada i saquejada. Es varen espoliar els objectes religiosos i cremar imatges i retaules. Es destinà a magatzem d'explosius i caserna. A partir del 1.939 es començà a reconstruir.
Deixem l'església per apropar-nos a la Plaza del Mercado, coneguda també com Plaza de los Hermanos Orbón, construïda a la segona meitat del segle XIX. La gran plaça de planta rectangular té al centre l'edifici del mercat on hi ha les parades. A més a més els dilluns podem donar un cop d'ull al mercat setmanal.
Aprofiteu per gaudir d'aquest espai en el que les columnes de ferro i les galeries de fusta són les protagonistes indiscutibles.
A tocar de la plaça hi ha el Palacio de Camposagrado, del segle XVII, que actualment acull la Escuela Superior de Arte del Principado de Asturias. El palau té dues façanes molt diferents, la nord és molt sòbria però la sud - que podeu veure a la propera fotografia- està considerada el millor exemple del barroc asturià.
Des les dues façanes, del segle XVII, es desconeix l'autor de la nord i el de la sud probablement fou l'arquitecte Francisco Menéndez Camina que la va fer entre 1.693 i 1.696.
Al cos central, sobre el balcó superior, hi ha l'escut del Marqués de Camposagrado amb dos sostenidors armats. En heràldica s'anomenen sostenidors ( tenantes en castellà ) a les figures humanes, animals o fantàstiques que aguanten o acompanyen un escut.
La fotografia de detall anterior ens permet observar millor l'encoixinat que emmarca totes les obertures i les cantonades de les torres i la decoració que hi ha entre les finestres i els balcons.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada