Fruits de tardor.

Encara que l'estranya calor d'aquests dies ens pugui confondre, la realitat és que estem a la tardor, estació que tots els anys ens regala els seus fruits. Castanyes, moniatos, magranes, pomes, pinyons, carbasses, bolets, codonys, mandarines, raïm, ametlles,..... i a les llibreries el nou llibret de la Biblioteca Cordill.

Ja podeu comprar el número 11 de la col·lecció. "Aromàtiques i remeieres"  ens descobreix , per només tres euros, 30 idees per cuinar i curar amb les herbes bàsiques.

Els llibrets editats per Grata lectura, són un pou de saviesa. Aprendreu a fer un hort medicinal, purins d'ortiga, plantar un llorer, omplir les vostres jardineres de plantes per fer-ne infusions, assecar-les i conservar-les...

La segona part del llibret està dedicada a les plantes curatives: farigola, àloe, pericó, saüc, romaní...

Per acabar fem un cop d'ull a les plantes oloroses i condimentaries. Fins i tot podreu aprendre a preparar un sopar amb ortigues o bunyols de flor de saüc. Si algú vol fer colònia d'herbes, el llibret ens ho explica detalladament.

Les novetats de la Biblioteca Cordill, uns fruits de tardor que heu de tastar.

Atentament.

Senyor i

Klementinum ( 1 ).

Al cor de Praha, al costat de la Plaça de la Ciutat Vella on hi ha el conegut rellotge astronòmic, trobem l'antiga seu del col·legi i de la Universitat jesuïta . El recinte es va anar ampliant durant una colla d'anys, ara destaca l'estil barroc.

Els jesuïtes arribats a Bohèmia l'any 1.556, van substituir a l'ordre dels predicadors ( dominics ). S'encarregaren de construir bona part d'aquest complex.

Només entrar al recinte ens adonem de la transcendència del lloc al llegir a la placa: Národní Kilturní Památka  ( Monument cultural nacional ).

Actualment acull la seu de la Biblioteca Nacional, la Biblioteca Tècnica Estatal i la Biblioteca Eslava ; amb uns sis milions de llibres i moltes sales de lectura.

Dels edificis destaca una torre de 68 metres d'altura, acabada de construir l'any 1.722. és la torre astronòmica. Des de mitjans dels segle XVIII, de la mà dels matemàtic i físic Josef Stepling, la torre es va equipar amb aparells astronòmics. Està coronada per una estàtua de l' Atlant que sosté a les seves espatlles la esfera celeste, que representa els astres , els seus moviments i els diferents cercles astronòmics ( eclíptica, equador,...).

Comença a arribar gent per fer la visita guiada al Klementinum, que ens permetrà, a més a més  de veure els secrets de la torre , donar un cop d'ull a la sala dels meridians, a la capella dels miralls i descobrir una joia amagada...

Aquesta joia és una fantàstica Biblioteca barroca. La voleu veure?

Atentament.

Senyor i

La biblioteca del monestir de Bellpuig de les Avellanes.

En la descoberta que hem compartit al blog, de l'arxiu , quedava molt clar que la desamortització de Mendizábal ( 1.836 - 1.837 ) va suposar el saqueig i espoli del monestir. Si l'arxiu va perdre gairebé tots els fons que els premostratencs van generar entre el segle XII i el XIX, a la biblioteca li va passar el mateix.

Aprofitem amb l'arxiver un moment de descans d'un dels molts cursos que s'imparteixen al monestir per donar un cop d'ull a la biblioteca. A la taula de treball hi ha alguns dossiers, aigua , gots i platets amb caramels per endolcir la feina dels que s'estan formant.

Entrem amb el Robert Porta imaginant la gran biblioteca antiga que va tenir el monestir fins al segle XIX. Però la realitat és diferent...No queda res de la biblioteca dels premostratencs, però tenim una bona biblioteca formada per tres seccions.

La Biblioteca General té un fons similar al d'una biblioteca pública. Uns sis mil llibres donen servei als clients de l'hostatgeria, comunitat, personal intern,... A la Biblioteca Especialitzada podem consultar uns quinze mil llibres que ens parlen de religió, educació i Catalunya. Aquest fons està destinat a investigadors i estudiants.

La tercera secció és la Biblioteca Marista que és una biblioteca auxiliar a l'arxiu històric dels germans maristes de Catalunya formada per uns dos mil volums. Podem consultar-hi totes les publicacios editades pels germans maristes.

Actualment s'està treballant per poder oferir en el futur els serveis de biblioteca per internet. Es farà una web i s'estudia la possibilitat d'oferir un catàleg bibliogràfic en línia.

El que ja podeu consultar és el blog Biblioteca del Monestir. Si entreu a l'enllaç anterior tindreu una sorpresa! 

Torno a agrair al Robert el temps que m'ha dedicat. Ell m'indica com anar a l'edifici de l'Arxiu Gavín, la tercera descoberta que farem al monestir. 

Atentament.

Senyor i

Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 2 ).

El passat mes d'agost a l'entrada Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 1 ), la visita virtual convidava a passejar pel carrer caldereries, un dels pocs carrers de la nostra ciutat que no ha canviat de nom des del segle XIV. La caldereria és l'ofici que consisteix en treballar metalls per fer-ne calderes i treballs d'ornamentació.

Avui la descoberta ens trasllada al costat de la Delegació d'Hisenda, a la Plaça Cervantes. El carrer boters és el trist protagonista d'avui; un carrer que aviat serà difícil d'imaginar...

La degradació de la zona ha transformat aquest racó de Lleida en una ombra del que era. Fa uns anys el demolidor món de les drogues va fer marxar , d'aquest i altres carrers del casc antic, a molts veïns de tota la vida. Ara a la zona només trobareu immigrants que hi viuen precàriament.

Queden poques cases després dels nombrosos enderrocs , fins i tot ja no hi ha la placa amb el nom del carrer. Gairebé sempre trobareu presència policial . Però aquest carrer agonitzant,  ja apareix documentat al segle XIV, i estava ple d'artesans que feien bótes de fusta.

Les bótes són recipients destinats a contenir líquids, generalment begudes alcohòliques. Ara no veureu cap boter treballant en aquest carrer, però fa segles li van donar el nom del seu ofici. Hi havia els boters de fusta grossa  que feien bótes grosses de fusta per a posar-hi  vi ; i boters de fusta prima que feien bótes petites de fusta per a posar-hi licor.

Josep Lladonosa ens explica al primer dels cinc volums de la seva obra "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" l'origen del nom del carrer.

Potser aviat no quedarà cap rastre d'un  carrer que els lleidatans hem abandonat...

Atentament.

Senyor i

La biblioteca barroca de Strahov ( 2 ).

La sala més antiga és la de Teologia. L'abat Jeroným Hirnheim la va encarregar a l'arquitecte italià Giovani Domenico Orsi. El monjo premostratenc Siard Nosecký va pintar els frescs entre els anys 1.721 i 1.727.

Si mireu a l'esquerra de la fotografia descobrireu un curiós faristol. És la roda de compilació, una mena de sínia en la que podem deixar els diferents llibres amb els que treballem .Només cal girar la roda per canviar de llibre. Està feta de fusta amb incrustacions i la va encarregar l'any 1.678 l'abat Hirnheim.

Les escenes del sostre estan inspirades en el llibre de la Saviesa , Proverbis i el Nou Testament. En aquesta sala podeu trobar 16.000 volums de literatura teològica.

A la part dreta de la sala, podeu veure una estàtua de Sant Joan Evangelista d'estil gòtic tardà. És curiós el llibre que té a la mà , amb una enquadernació medieval en sac.

 

La col·lecció de globus geogràfics i astronòmics, és dels segles XVII i XVIII i , per regla general, de procedència holandesa.

 

Malgrat no poder entra-hi no deixeu de visitar-la si aneu a Praha.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l'AMBA ( i 6 ).

Deixem la sala de treball i consulta per anar al dipòsit. Una part és una planta baixa a peu de carrer i l'altra està soterrada. Al fons de la sala de treball i consulta, al costat dels dos únics armaris metàl·lics que contenen el fons antic dels premostratencs, tenim la porta i l'ascensor per baixar al dipòsit.

La part central està equipada amb un conjunt d'armaris compactes. Tot al voltant i l'altell les prestatgeries plenes de caixes amb documentació, són les protagonistes.

També hi ha una taula amb l'ordinador de treball. El dipòsit està equipat amb un aparell de climatització artificial per facilitar la conservació dels documents.

El dipòsit és un espai de 142 metres quadrats en el que hi ha 600 metres lineals de prestatgeria. El fons principal de l'Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes prové de l' Institut dels Germans Maristes de Catalunya.. L' AMBA disposa d'un catàleg automatitzat anomenat ARCHIVUM, basat en el programa Documentum.

La documentació es conserva en caixes i carpetes que tenen unes etiquetes amb codis de localització que funcionen de la manera següent: AVE.02/01-03-06/09. AVE.02 vol dir Avellanes dipòsit planta 2; el primer número( 01) identifica l'armari compacte, el segon número (03) la prestatgeria, el tercer número (06) la caixa, i l'últim ( 09) la carpeta.

Amb el dipòsit acabem la visita a l'AMBA. Dono les gràcies a l'arxiver, Robert Porta i Roigé, per les seves explicacions i el magnífic tracte rebut.

Recordeu que al monestir encara ens falta descobrir la biblioteca i l'arxiu Gavín. Aprofitant un petit descans del curs que hi estan impartint, donarem un cop d'ull a la biblioteca. Voleu entrar-hi ?

Atentament.

Senyor i

Fa 100 anys a la Vall Fosca ...

El passat 28 d'agost, a l'entrada La posada,  explicava la iniciativa dels cunyats Leonardo Vidal i Josep Gallart, construint a principis del segle XX una posada i una botiga d'ultramarins al poble de Senterada. L'objectiu era donar hostalatge i subministrar aliments a la gran quantitat de treballadors que anaven al nord de la Vall Fosca per fer una feina molt dura que revolucionaria el país. 

L'enginyer i polític Emili Riu i Periquet, nascut a Sort , tenia un projecte visionari, però ningú l'escoltava ni a Catalunya, ni a l'Estat Espanyol...

Font fotografia: El blog de l'oficina de turisme del Pallars Sobirà.

Però ell creia fermament en el seu projecte, i finalment va convèncer a empresaris franco- suïssos  per engegar el 18 de novembre de 1.911 la companyia Energia Elèctrica de Catalunya (EEC).El somni de l'Emili es va fer realitat i entre els anys 1.911 i 1.914, es va construir al nord de la Vall Fosca la central hidroelèctrica de Capdella. Ara ja sabeu perquè hi havia tantíssims treballadors a la vall.

Tothom reconeix el paper de l'enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson i la feina de la companyia la Canadenca, però el pallarès Emili Riu i Periquet  ha quedat oblidat malgrat el seu paper fonamental.La central de Capdella va permetre, per primera vegada, transportar l'energia a més de 200 quilòmetres del centre de producció.

La central hidroelèctrica va començar a funcionar al gener de 1.914 . Formada per cinc grups, cadascun dels quals té una turbina ( verda ) i un alternador ( gris). Porta cent anys generant electricitat ... Hi van arribar a treballar , per torns, fins a 40 persones.

Als anys 90 del segle passat la van automatitzar i es controla remotament des de Lleida. Amb només tres minuts es pot aturar o engegar. A l'alternador ( gris ), la força de l'aigua es transforma en energia elèctrica.
Aprofiteu per fer una visita guiada al Museu Hidroelèctric de Capdella, tot un luxe ! 

La Vall Fosca, 100 anys il·luminant Catalunya.
Atentament.
Senyor i

La biblioteca barroca de Strahov ( 1 ).

És una de les més antigues de Bohèmia . Els seus fons estan formats per uns 250.000 llibres, dels que destaquen 3.000 manuscrits i 2.000 incunables. Els manuscrits més antics són de l'any 860. Té una sala d'estudi accessible als investigadors; però les visites convencionals no permeten l'entrada a les dues sales i només es poden veure des de la porta.El que es pot visitar és un dels dos passadissos que comunica la Sala de Filosofia amb la Sala de Teologia.La visita comença per la sala més nova, la de Filosofia, acabada l'any 1.792.

L'any 1.794 el pintor vienès Franz Anton Maulbertsch pintà al sostre l'obra " L'evolució espiritual de la humanitat". El mateix any, el fuster Jan Lahofer de Tasovice, va instal·lar els prestatges.

La Sala de Filosofia fa 32 metres de llarg, 10 d'ample i 14 d'altura. Als prestatges hi ha 50.000 llibres de matemàtica, física, astronomia, història, art, poesia i enciclopèdies.

A la part central del lateral esquerre destaca un armari amb els deu volums que Maria Lluïsa, esposa de Napoleó I, va regalar al monestir.

Les dues sales estan unides per dos passadissos paral·lels. Al que podem veure els visitants,trobem col·leccions de literatura jurídica, farmacèutica i de medicina. Al final del passadís tenim la Sala de Teologia, la voleu veure ?

Atentament.

Senyor i  

 

Un cop d'ull a l' AMBA ( 5 ).

L'entrada anterior dedicada a l'AMBA ( Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes ), acabava amb una sèrie de preguntes de les que avui donaré la resposta.

Calia descobrir com s'ho van fer fa 170 anys per aconseguir que la caixa de fusta on estaven els pergamins, quedés tancada al buit.

A l'entorn de l'any 1.835 els monjos de les Avellanes foren expulsats del monestir com a conseqüència de la desamortització de Mendizabal. Van decidir guardar els documents importants amb l'esperança de poder tornar al monestir quan acabessin els temps convulsos que els tocava viure. S'equivocaren, els premostratencs no van poder tornar mai... 

El fuster va fer unes caixes a mida, de fusta verda, que no transpira i no deixa passar l'aire. Un cop plegats els pergamins i col·locats ordenadament a la caixa, els monjos van agafar una gran rata i també la van posar a la caixa amb una mica de menjar. Un cop tancada la caixa, la rata va consumir tot l'aire que hi quedava i, com que la fusta verda no transpira, la rata va morir asfixiada. Així la caixa va quedar tancada al buit, i ni la rata ni els documents es van podrir. Gairebé 170 anys després els paletes que fa deu anys rehabilitaven l'església de Vilanova de la Sal, van trobar les caixes.La caixa de la rata contenia 77 pergamins anteriors al 1.300, el més antic dels quals era del 1.057.

La desamortització de Mendizabal va suposar el saqueig del monestir, i molts dels documents de la biblioteca i l'arxiu es van fer malbé o van anar a parar a diferents col·leccions, biblioteques o arxius públics i privats.

L'Arxiu Municipal de Lleida va retornar , el passat mes de gener, un llibre del segle XVIII  a l'Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. Imprès l'any 1.738, " Vida del Insigne Martir San Jorge"   , duu el segell i nota de procedència de la biblioteca i arxiu del monestir.

A la part inferior de la fotografia podeu veure, a més a més dels segells, la nota manuscrita La llibreria del Rl Montr de Bellpuig de les Avellanas.

Atentament.

Senyor i

Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 3 ).

La rehabilitació i adequació duta a terme a l'antiga masia i els magatzems de Mas de Melons, ja està acabada. Josep Bunyesc i Palacin, arquitecte responsable, i el seu equip ja han entregat l'obra feta.

Però l'edifici està tancat i barrat. A la masia i al magatzem podem veure una colla de caixes niu noves que ajudaran a tirar endavant algunes aus.

Ja vaig comentar-vos que estava prevista i preparada l'exposició "Els secans de Ponent", però l'han desmuntat sense que ningú pogués visitar-la...Malgrat tot, la gent d' IBCE360 ha penjat a la seva web la visita virtual a l'exposició. Podreu passejar per cinc panorames de 360 º amb insercions de vídeos i imatges.

És una llàstima no poder estrenar el punt informatiu ( la masia ), i veure en directe la producció museogràfica d'IBCE Solucions Audiovisuals. La fotografia esfèrica de Jordi Clariana deixa bocabadat.

Esperant que l'exposició torni, de moment la podeu visitar virtualment. Al final de l'entrada d'avui us donaré l'enllaç. Podreu triar cinc espais als que accedireu clicant sobre les fletxes que van sortint pel recorregut, o obrin la finestra superior de la dreta. Els espais són: Exterior, Expo1, Expo2, Bosc auriculars i Secans.

Podeu llegir plafons informatius i visionar vídeos. Per apropar-vos a les pantalles cliqueu el signe +  o feu girar la rodeta del ratolí. Si aneu al bosc d'auriculars podreu veure i escoltar una colla d'ocells i altres animals que viuen al Mas de Melons. Gaig blau, ganga, torlit, perdiu roja, xoriguer petit, puput, mussol comú, abellerol, xurra, sisó, gripau corredor i guineu.

Ara toca visitar virtualment l'exposició. Per fer la pantalla complerta cliqueu el quart símbol començant per la dreta, i per aturar el moviment temporalment, el segon símbol  per la dreta. Per tornar al moviment cal tornar a clicar el mateix símbol.

Preparats? Cliqueu aquí  .

Atentament.

Senyor i

Agafem el tramvia 22 per pujar a la biblioteca de Strahov.

Passejar per Praha pressuposa acostumar-se a caminar per les llambordes i vigilar amb la gran quantitat de tramvies que recorren la ciutat.El número 22 ens facilita arribar a la zona del Castell, Loreto i el Monestir de Strahov. Un cop creuem el riu Vltava ( Moldava ), molt aviat comencem a pujar el turó en el que descobrirem una biblioteca extraordinària ...

L'any 1.140 el príncep txec Vladislao i el bisbe Jindrich Zdik van fundar aquest monestir, en el que des de 1.143 han viscut els monjos premostratencs. Recordeu que en el nostre Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, els premostratencs hi van viure 650 anys.

Com podeu veure a les fotografies, l'aspecte no es correspon amb el que tenia quan el van fundar al segle XII. Nombroses destruccions continuades són les responsables de que quedin pocs espais que conservin l'estil romànic. L'estil que predomina és el barroc de finals del segle XVII.

Arribo a la porta de la biblioteca i,... està tancada ! Són dos quarts d'una i és hora de dinar. Els nostres horaris són molt diferents. Però a la una podrem entrar. Voleu visitar aquesta biblioteca barroca?

La Sala de Filosofia i la Sala de Teologia ens esperen a la Strahovská Knihovna ( Biblioteca de Strahov).

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l'AMBA ( 4 ).

De les històries que explica l'arxiver, la més sorprenent és la de la gran rata. Fa deu anys uns treballadors estaven restaurant l'església parroquial de Vilanova de la Sal. Calia desmantellar un edifici annex que feia de sagristia. Damunt hi havia una mena de golfes i un accés al terrat. En el moment que un dels paletes va donar un cop, el terra es va enfonsar aproximadament un metre. Va aparèixer un fals sostre entre el trebol del primer pis i les golfes. Ningú coneixia l'existència d'aquest espai.

Molt sorpresos van veure uns sacs tots bruts de cendra. En obrir els sacs hi van trobar diverses caixes de fusta. Se suposa que les cendres eren per conservar millor les caixes. En una de les caixes va aparèixer una rata grossa , morta i seca ( semblava dissecada). A sota hi havia 77 pergamins ben plegats i en bon estat de conservació. A les altres caixes hi havia llibres vells sobre la comptabilitat del monestir i algun llibre de la biblioteca.

Després de remenar una estona i deduir el valor de la troballa, decidiren tornar a posar els pergamins a la caixa de fusta, tancar-la i avisar a les autoritats. Però..., sorpresa, no hi cabien i no podien tancar-la !

Els pergamins, fets habitualment amb pell de corder, vaca o cabra, en contacte amb l'aire s'havien unflat i no cabien a la caixa. Això vol dir que la caixa de fusta estava tancada al buit...

Però, com s'ho van fer fa 170 anys per aconseguir-ho? Quina antiguitat tenien els pergamins? I, quin  era el paper de la gran rata?

Molt aviat al blog descobrireu la solució d'aquest enigma.

Atentament.

Senyor i

Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 2 ).

Al terme de Castelldans ( Les Garrigues ) , al costat de la carretera que uneix aquest poble amb Aspa, trobem una antiga masia que serà el centre neuràlgic de Mas de Melons. Els promotors d'aquesta proposta  de rehabilitació i adequació en el marc del projecte Secans, són la Generalitat de Catalunya ( Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ) i el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. L'arquitecte responsable és Josep Bunyesc i Palacin.

La rehabilitació i adequació permetrà que la masia i el magatzem tinguin un ús administratiu, oficines, sala d'exposicions, sala d'actes,.... Els enamorats dels secans esperem fer aviat un curs en aquest espai. El presupost del projecte és de 614.399,25 €. És la primera obra pública de Lleida en incorporar el cotó reciclat com aïllant, un material 100 % natural.

A la documentació medieval, després de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, ja apareixen referits els termes de Mas de Melons i Matxerri. L'any 1.151 aquestes terres van passar a mans dels templers. Al segle XV el propietari era el prohom de la ciutat de Lleida Onofre Cerveró. Als segles XVII i XVIII era propietària la Cartoixa d'Escaladei. Actualment és de la Generalitat.

Podem deixar el cotxe a la zona d'aparcament i començar a caminar per les rutes proposades. Trobarem plafons, cartells i senyals amb diferents explicacions d'arquitectura popular, sobre les espècies que podem veure passejant, i, molt important, sobre els períodes en els que no es pot passar per segons quins camins...

L'obra està acabada, i per començar a caminar la seva primera proposta era l'exposició "Els secans de Ponent". Però comencem malament, perquè aquesta exposició que ja estava preparada per visitar-la...

Molt aviat descobrireu al blog el misteri .

Atentament.

Senyor i