diumenge, 8 de juliol de 2018

País de ferro i foc... ( i 2 )

Deixem el petit espai que acull una quarantena d'objectes personals cedits al Museo de la Minería del País Vasco per la família de la veïna més universal d'aquest barri de Campodiego de Gallarta, Dolores Ibárruri Gómez, la Pasionaria, filla i esposa de miners. En el moment de sortir d'aquesta petita lliçó d'història del segle XX, l'escultura de Quintín de Torre ( 1.877-1.966), Pinche de Minas, ens recorda que estem en plena zona minera d' Ibai-Ezkerraldea ( Margen Izquierda de la ría de Bilbao ) i que a pocs metres del museu podrem admirar la Mina Concha II.



Al setembre del 2.011 el Govern Basc declarà la mina Bien de Interés Cultural Calificado, amb la Categoria de Conjunto Monumental a la mina de Bodovalle al nucli de Gallarta. És el jaciment més gran a cel obert de Bizkaia. La corta Concha II, que podeu contemplar el les dues properes fotografies, serà la primera mina d'aquest tipus que es declara Monument a Euskadi.


Penseu que l'any 1.900 s'extreien sis milions de tones de mineral de ferro a l'any, un 10% de la producció mundial. El tall geològic fa 700 metres de llargària per 350 d'amplària i el punt més baix a cel obert està a 37 metres sota el nivell del mar ...
Després de quatre anys de lluita els veïns han aconseguit acabar amb l'amenaça de reomplir la mina amb dos milions de metres cúbics de runes.


Tornem al cotxe i continuem per la serpentejat carretera BI-2757 fins a La Arboleda. A tres quilòmetres podreu visitar el Centro de Interpretación Ambiental Peñas Negras, a pocs metres del centre i després de passejar uns minuts pels prats podreu tocar el mineral de ferro.


El clima del País Basc, gairebé ha amagat amb la vegetació  les explotacions mineres que podeu visitar a pocs metres de la carretera forestal. Malgrat ser un paisatge transformat pels humans, els verds l'embelleixen. Però el color vermell del mineral de ferro el delata...


Les restes d'infrastructures i els llacs artificials són les protagonistes d'aquesta zona minera. A finals del segle XIX aquest jaciment miner era el més important del món per l'abundància, la riquesa del ferro, la facilitat d'extracció, els baixos costos laborals i la proximitat del mar que facilitava el transport.


L'extracció masiva del mineral de ferro suposà l'arribada de molts treballadors i la creació de nombrosos barris miners per acollir-los, com el de La Arboleda, que és del 1.877.


Tornem a La Arboleda i continuem enfilant el Monte Mendibil aturant-no una mica abans de la gegantina Torre de Comunicaciones per gaudir observant el Gran Bilbao.


La capital de Bizkaia és un sumatori molt interessant de propostes culturals i gastronòmiques, però no oblideu la visita a les zones mineres, fonamentals per comprendre el País Basc. Si visiteu el Museo de la Mineria del País Basco o Centro de Interpretación Ambiental Peñas Negras aprofiteu per aconseguir el llibre Historia de los Montes de Hierro ( 1.840-1.960 ).


Coordinats per Manu Montero García que fou rector de la Universitat del País Basc ( U.P.V ), el llibre recull els treballs de deu autors, alguns dels quals treballen a la Complutense, l'U.P.V o a la Universitat de Deusto. 
Atentament.
Senyor I.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada