divendres, 13 de juliol de 2018

Carrers de Lleida amb nom d'oficis ( 13 ).

Continuem passejant per l'Eix Comercial de la ciutat en el que a pocs metres de la plaça de la Sal i del carrer Sant Joan, començant a enfilar el turó de la Seu Vella pels carrers Nolius i Paer Rufes, hem recordat en les dues entrades anteriors dedicades als carrers de Lleida amb nom d'oficis els desapareguts carrers del Botxí, Argenteria Vella i Pujada de la Freneria. Avui començarem la descoberta des de  la plaça Paeria, asseguts al banc del si no fos. Just davant tenim el carrer Mossèn Amic, un dels més antics de la ciutat.


A pocs metres en direcció a la plaça de Sant Francesc hi hagué el carrer del Rellotger, del que en vaig fer una pinzellada a l'entrada "Carrers de Lleida amb nom d'oficis ( 5 )". A la pàgina 378 del llibre de Josep Lladonosa "Els carrers i places de Lleida a través de la història" trobareu el plànol que representa les Parròquies de Sant Joan i Magdalena abans de 1.868. A la propera fotografia de detall podeu veure, a baix a l'esquerra, el carrer de la Sabateria Blanca ( avui part del carrer Major ). Està clar que en aquest carrer hi havia obradors dels sabaters, un ofici molt important i valorat de la Lleida medieval.


La Sabateria Blanca o carrer dels Sabaters era el tram que anava de l'Arcada de Castro fins a la plaça de la Paeria. El portal de la Sabateria fou una de les portes de Lleida. Evidentment l'urbanisme de la ciutat ha canviat molt i actualment si passegem des de la plaça de la Paeria fins al carrer Cavallers, a la part esquerra després del carrer Mossèn Amic el proper carrer és la Costa del Jan. El carrer del Rellotger ha desaparegut engolit pels edificis del carrer Major.
Deixem el banc del si no fos i enfilem el carrer Mossèn Amic, potser el més estret de la ciutat i del que podeu tocar les dues façanes amb els braços en creu. L'edifici de la dreta és la Farmàcia Aragonés, la botiga més antiga de Lleida, d'origen medieval. La de l'esquerra, una franquícia de la la marca de llenceria Hunkemoller, però fins al 2.010 hi hagué durant 120 anys la drogueria Simon.
Quan comencem a pujar per l'estretíssim carrer trobem una finestra tapiada de l'antiga farmàcia però que encara llueix, orgullosa, la seva reixa de forja.


El carrer gira a la dreta i continua pujant fins al Col·legi d'Arquitectes. Abans de girar, davant el protagonisme és pels enderrocs i a l'esquerra hi ha els edificis que "miren" al carrer Major. Si observem atentament, encara es pot veure algun dels antics carreus de construccions passades.


Mossèn Amic dóna al carrer del Clavell. A la part posterior dels edificis d'aquests carrers sense passejants encara podem trobar el record de l'edat mitjana lleidatana...


Però centrem-nos en el carrer del Rellotger, que fou la comunicació més ràpida entre el carrer Major i el turó de la Seu Vella. El rellotger era l'encarregat del rellotge de les hores de la Seu Vella. És possible que fos un dels argenters que vivien al carrer fins a finals del segle XVI. El carrer del Rellotger era una calçada medieval amb escales de pedra.


Antoni Core, mestre rellotger de Bolonya, construí el rellotge del campanar pels volts del 1.390. Penseu que el campanar de la Seu Vella no es va acabar fins al 1.416. A la propera fotografia podeu veure el mecanisme del rellotge de l'any 1.650.


Joan Adam vingué expressament des de França per fondre, l'any 1.418, la gran campana que durant segles ha anunciat les hores a moltíssimes generacions de lleidatans, l'estimada Silvestra, que només pesa 4.632 quilograms...


Tornem al carrer Major i continuem passejant fins a l'Antic Casino Principal, seu provisional del Museu d'Art Jaume Morera. Just davant comença la Costa del Jan, que a l'època medieval era l'accés al barri jueu. La propera fotografia de detall també és del llibre d'en Lladonosa i correspon al plànol del carrer Major, la Costa de Sant Andreu i la Jueria d l'edat mitjana ( segles XII - XV ). Podeu veure dos carrers paral·lels amb nom d'oficis: el carrer de l'Especieria i el carrer Pergaminers.


Al final del primer tram d'escales trobem l'antiga font de la plaça de Sant Francesc, que l'any 1.884 es traslladà a la Costa del Jan. Està molt reconstruïda, com podeu apreciar a la fotografia següent l'escut és nou  concretament de l'últim quart del segle passat. El brollador representa el cap d'un monstre marí...


Girem a la dreta i continuem enfilant les escales. Seguint paral·lelament el carrer Major, a l'edat mitjana des de la Costa del Jan hi havia el carrer de l'Especieria on van tenir la seva seu el gremi d'especiers o apotecaris. A la primera meitat del segle XVIII el carrer Especieria encara existia.


La tardor de 1.597 una esllevisada de roques va suposar una gran transformació de la Costa del Jan. Es va aixecar un mur molt gruixut de pedra per protegir el carrer. Josep Ladonosa explica que les pedres amb les que van fer el mur procedien d'altres edificis, potser de la mateixa sinagoga de Lleida. Lladonosa que dedicà bona part de les seves investigacions a estudiar la història de Lleida, afirmava:  .." entre els carreus hi ha columnes treballades"...
Si voleu recordar la descoberta del carrer Pergaminers, cliqueu als propers enllaços: "Al carrer pergaminers ( 1 )" i "Al carrer pergaminers ( i 2 )". Gràcies a la magnífica feina de la Secció d'Arqueologia de l'Ajuntament podeu assaborir una mica el que fou el nostre barri jueu.
Atentament.
Senyor I. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada