dijous, 12 de juliol de 2018

Cases singulars de Lleida ( 21 ).

Deixem el Pla dels Gramàtics espai que acollí l'estudi General de Lleida , la primera Universitat de Catalunya creada l'any 1.300 per Jaume el Just, on hem donat un cop d'ull al Mercat del Pla per passejar lentament fins a la Rambla de Ferran. Si aquest antic mercat modernista tingué d'arquitecte responsable del projecte a Joaquim Porqueres i de director d'obra a Francesc de Paula Morera i Gatell, l'edifici protagonista d'avui, també modernista, és obra de Josep Florensa.


A la cantonada de la Baixada de la Trinitat amb la Rambla de Ferran ens espera la Casa Florensa, construïda l'any 1.905. Els baixos, com en molts altres edificis d'aquesta Rambla, van estar ocupats per entitats bancàries desaparegudes durant la crisi econòmica. Abans d'enfilar uns metres la Baixada de la Trinitat, on hi ha l'entrada a l'edifici, aixequem la mirada i veurem que quan el Sol encara no acarona la Rambla, ja és protagonista a la Seu Vella. El cimbori i la rosassa de la façana on hi ha la Porta de l'Anunciació ( del segle XIII ) , observen atentament la capital del Segre...


L'edifici, rehabilitat fa poc temps, conserva les façanes modernistes amb les seves magnífiques balconades que llueixen un gran treball de forja però amb un espai interior totalment remodelat.


Actualment és un bloc d'habitatges i despatxos situat, en la que fou a principis del segle XX, la zona senyorial de Lleida. Les balconades, balcons i finestres, amb les seves baranes de ferro forjat, són el principal motiu decoratiu de la Casa Florensa.


Quan passegem, enfeinats en pujar o baixar les escales de la Baixada de la Trinitat, no estem prou atents a la bella façana. L'edifici d'habitatges en cantonera té planta baixa i quatre pisos. A les façanes, les balconades decreixents de baix a dalt, li donen molta elegància.


Al número 1 de la Baixada de la Trinitat trobem la porta d'entrada amb un gran protagonisme del treball en ferro forjat. A la propera fotografia de detall podeu veure la part superiro de la porta amb els motius vegetals de forja i els relleus amb l'any de construcció, 1.905, i les inicials M F del primer propietari Manel Florensa.


Les finestres de la planta baixa, a dreta i esquerra de la porta d'entrada  ens regalen  unes magnífiques reixes de ferro forjar.


El ferro es cargola i cargola magistralment treballat per les mans expertes del forjador  i petites decoracions florals es reparteixen simètricament per la sorprenent reixa.


Just davant de la porta d'entrada tenim el carrer Blanquers, del que al desembre del 2.010 descobrírem els seus secrets a les sorprenents entrades " El gran misteri del carrer blanquers" i " El gran misteri del carrer blanquers ( 2 )"...


Si tornem a la Rambla de Ferran i observem la façana que hi està orientada, us sorprendrà el gran treball de forja de les seves balconades i balcons.


Sota els balcons hi ha petites mènsules treballades amb motius decoratius. Els sobris motius vegetals són constantment protagonistes de les baranes de ferro forjat.


El desnivell entre la Rambla de Ferran i la Baixada de la Trinitat es soluciona constructivament amb uns planta baixa comercial. Situar-s'hi i mirar amunt ens regala una visió espectacular de la feina feta pels artesans que van crear l'edifici.


Abans de continuar la passejada per la Rambla de Ferran en direcció a l'estació ferroviària, donem un últim cop d'ull a la part arrodonida de les balconades decreixents.


A pocs metres de la Casa Florensa ens espera una gran desconeguda per a la majoria dels lleidatans, un edifici que podem situar entre el noucentisme i el modernisme. Parlo de la Casa Pluvins...
Atentament.
Senyor I

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada