dissabte, 13 de juliol de 2019

El retaule de sant Bartomeu.

El passat dimarts, nou de juliol, el Museu de Lleida va viure un dia molt especial. L'empresari lleidatà de la comunicació, Tatxo Benet, oficialitzà la cessió del retaule de sant Bartomeu - de finals del segle XV- que a principis del segle XX va sortir després de mig mil·lenni de l'església de san Martín, al poble de Capella - al costat de Graus, capital de la comarca de la Ribagorça ( Osca ).


El retaule està pu¡intat amb la tècnica del tremp sobre fusta i té l'estructura típica dels retaules de finals del segle XV: tres carrers, pedrel·la i guardapols. L'autor és el pintor Pere Espallargues, que tenia taller a Benavarri i que apareix documentat entre 1.490 i 1.495. A la propera fotografia podeu veure el carrer o taula central amb la representació de sant Bartomeu.


Pere Espallargues conforma amb Pere Garcia de Benavarri i el Mestre de Vielha el grup de pintors més destacats de finals del gòtic a les Terres de Lleida i a la Franja d'Aragó. A la fotografia de detall següent podeu veure el coltell que agafa sant Bartomeu amb la seva mà esquerra. Un coltell és una eina de tall, amb fulla d'acer no gaire llarga i un mànec tradicionalment de fusta. Amb aquesta eina de tall varen martiritzar al sant. Un dosseret daurat corona la taula o carrer principal.


El coltell és un dels atributs de sant Bartomeu i l'altre és la bèstia, que podeu veure encadenada la propera fotografia de detall, als peus del sant.


Si encara mirem més detalladament la bèstia, concretament el seu cap, constatareu que Pere Espallargues donà volum als ulls.


La cara de la bèstia reina de l'infern, dominada pel sant, contrasta amb el rostre extremadament seré del sant nascut a Canà ( Galilea ).


A sobre el compartiment central hi ha la taula cimera o àtic en la que tradicionalment, en els retaules gòtics, es representava un calvari.


L'estat de conservació de l'obra és bo. El retaule ha patit la trista història malauradament viscuda per part del nostre patrimoni que en aquella època poca gent valorava. Fou venut entre els anys 1.902 i 1.903 i, segons l'historiador Antonio Naval, al 1.903 el retaule venut el tenia Salvador Sempere. Va reaparèixer al 1.947 a la col·lecció de la galeria Marie Sterner de New York. Als anys 80 el comprà un antiquari de la Bisbal i els seus hereus el van subhastar fa dos anys...


A la fotografia anterior podeu observar el carrer lateral esquerre amb la representació de sant Miquel que està molt enfeinat matant la bèstia - que també té els ulls amb volum. Sant Miquel Arcàngel, el príncep dels àngels, es representa amb armadura i dalmàtica ( túnica oberta ) clavant la llança a Llucifer, el rei dels inferns. Us pot recordar a sant Jordi però el nostre patró va a cavall i no té ales...
Amb la mà dreta agafa una balança, representació de la psicòstasi ( judici dels morts ). Quan el sant intenta pesar una ànima, el dimoni vol fer trampa i estira un dels platerets de la balança per decantar-lo cap al seu cantó malèfic...


Però sant Miquel està molt tranquil com podeu constatar a la propera fotografia de detall observant el seu rostre.


Al compartiment de remat sobre el de sant Miquel podem veure la representació de la flagel·lació de sant Bartomeu.


El retaule s'exposarà fins a finals de setembre a l'Espai 0 del Museu de Lleida i, després s'inclourà a l'exposició permanent. Tatxo Benet va comunicar la seva intenció de comprar el retaule als governs espanyol i aragonès per si volien exercir el seu dret de retracte ( que els atorga el dret d'adquisició preferent ), però no ho van fer...


La fotografia anterior és del carrer lateral dret on està representada santa Llúcia que duu a la seva mà esquerra una palma- símbol dels màrtirs- i a la seva mà dreta una plata amb els ulls, que podeu veure detalladament a la propera fotografia.


No està representat l'objecte del seu martiri, l'espasa, que si veureu en altres imatges de la santa patrona dels cecs i guaridora dels mals de la vista.


Al compartiment de remat, sobre santa Llúcia, hi ha representat el martiri de sant Bartomeu que fou escorxat viu amb els coltells. En la fotografia de detall següent podeu veure que el guardapols està bellament decorat.


La Generalitat de Catalunya l'ha inclòs al Catàleg de Patrimoni Cultural. Ha declarat questa obra de finals del XV, de 2,5 X 1,8 metres, inexportable.


A la pedrel·la o bancal, la part inferior del retaule que generalment reposa sobre l'altar, podem veure cinc compartiments. D'esquerra a dreta estan representats: sant Joan Baptista, santa Bàrbara, el Crist dels Dolors, sant Cosme i sant Damià. A la fotografia anterior podeu veure tota la pedrel·la i a la següent de detall sant Joan Baptista i santa Bàrbara.


El guardapols, que heu vist en alguna de les fotografies anteriors, té una decoració vegetal en la que apareix diverses vegades el monograma IHS que és el símbol del nom de Jesucrist en forma d'acrònim.


La fotografia anterior de detall és del compartiment central de la pedrel·la en el que està representat el Crist dels Dolors, i a la propera - també de detall- podeu veure a sant Cosme i a sant Damià.


Visiteu el Museu de Lleida si estimeu l'art i gaudiu de la magnífica feina de Pere Espallargues observant detingudament els rostres, les mans, els objectes, les teles dels vestits, els dimonis...
Gràcies Tatxo Benet !
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari