diumenge, 7 de juliol de 2019

Catàleg hidràulic...

Al parlar amb la bibliotecària m'adono ràpidament que tindré tota la seva col·laboració per fer les recerques necessàries per mostrar-vos algunes de les joies que es conserven en la Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Lleida. M'explica que li costa molt avançar en els fons que arriben a la biblioteca, moltes donacions i només ella per classificar-ho i ordenar-ho com cal. A la propera fotografia podeu veure com s'acumulen les últimes donacions.


La curiositat fa que doni un cop d'ull ràpid a les dues caixes de fusta plenes d'antigues fotografies i em fixi en un petit quadernet que hi ha a la dreta de la làmpada de sobretaula, amb un espiral metàl·lic que l'enquaderna...


Agafo el quadernet i, com per art de màgia, torno a ser un nen petit. Tinc a les mans un catàleg en el que llegueixo sorprès:

 Fábrica de mosaicos hidraulicos Francisco Nadal. 
Paseo Prat de la Riba. Teléfono 156R .
 Campo de Marte. Lérida.


Els que ja tenim uns anyets recordem l'edifici d'aquesta fàbrica de mosaic hidràulic que estava davant del Govern Militar i on actualment comença el carrer Humbert Torres.


L'espai de l'antiga fàbrica està ocupat per un bloc de pisos i una excel·lent zona de vianants, però fa una colla d'anys la tècnica artesana de la rajola hidràulica era la protagonista...  


La primera pàgina del catàleg, datat al gener de 1.933, explica que la fàbrica s'establí a la ciutat de Lleida el dia 3 de febrer del 1.914 de la mà de Francisco Nadal Rodríguez. Podem llegir-hi les condicions de venda, com el preu del metre quadrat de cada mostra. Un metre quadrat corresponia a vint-i-cinc rajoles de 20 X 20 centímetres.


Les rajoles es servien en caixes de vint-i-cinc que pesaven trenta-quatre quilograms. Per cada caixa calia pagar un suplement d'una pesseta que es reintegrava al client si es tornava en bon estat abans de trenta dies. El client tenia que pagar els ports de la devolució.
Al peu de la pàgina podem llegir on s'imprimí el catàleg: A.G.Ilerda. Blondel 29 Lérida.


Potser recordeu l'entrada del blog dedicada a Pau Guimet. La seva enyorada llibreria, del 1.947 al 1.976, acollia en un entresolat la impremta Artes Gráficas Ilerda.
La fotografia anterior és de la pàgina amb els preus de les rajoles. Les més cares valien 10,50 pessetes/metre quadrat, i les més barates de 4 a 5.50 pessetes/metre quadrat ( segons la mescla i el gruix de la rajola).
A la propera fotografia podeu veure el paviment hidràulic número vuit del catàleg. El preu marcat és de 6,50 pessetes/metre quadrat. Podeu llegir a la part superior que la fàbrica ja la dirigeix Francisco Nadal Alsina, fill del fundador.


Des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, el revestiment artesanal conegut com paviment hidràulic va viure la seva època daurada. Però als anys 60 de segle passat, el gres, la rajola o el terratzo, el van arraconar.


La primera referència al paviment hidràulic és de l'any 1.857de l'empresa barcelonina Butsems i Cia, però l'Exposició Universal de París del 1.867 el presentà al món de la mà de l'empresa, també barcelonina, Garret, Rivet i Cia.


Aquest nou material de revestiment és presentà a París com un tipus de rajola que no requereix cocció sinó que es consolidava amb premses. Es fabricava, i es fabrica, peça a peça triant primer els colors i preparant la mescla de pols de marbre blanc, ciment blanc sorra i pigment. 
A la fotografia anterior i a la següent de detall, podeu veure la mostra número 24, que tenia un preu de 7 pessetes/metre quadrat.


Quan la pasta està preparada cal abocar-la al motlle amb el dibuix . Aquest motlle està format per un marc on s'encaixen separadors de coure o llautó. Cada espai l'omplim amb el color triat i fem una fina capa de 4 a 5 mil·límetres de gruix. Retirem amb molta cura la part del motlle amb el dibuix i omplim la resta del motlle amb una capa de 20 a 25 mil·límetres d'una barreja de ciment gris, ciment comú i sorra. A la propera fotografia podeu veure un motlle francès del 1.920.


Font fotografia: Patrick Charpiat. Wikimedia Commons.

Ara només cal col·locar el motlle a la premsa hidràulica que comprimeix la rajola. Quan es treu del motlle, la rajola es ruixa amb aigua i es guarda en una cambra humida durant vint-i-vuit dies, que és el temps que li cal al ciment per endurir-se.
En el proper vídeo podeu observar el procés artesanal d'una rajola Yanyare, una empresa de joves emprenedors especialitzats en disseny d'interiors i decoració amb paviment hidràulic.

                                                                                                                                                              Malgrat el pas dels anys, en el procés de fabricació d'aquest tipus de revestiment poc ha canviat des del segle XIX quan van començar a fer-se les rajoles hidràuliques.
Tornem un moment al catàleg de la fàbrica lleidatana per donar un cop d'ull a la proposta número 30, una de les joies de la corona de la Fábrica de mosaicos hidraulicos Francisco Nadal . Recordeu que el catàleg és del gener de 1.933



Dono les gràcies a la bibliotecària per deixar-me remenar i fotografiar l'antic catàleg i em preparo per començar la recerca dels fons del Col·legi d'Arquitectes. A la propera entrada dedicada a la seu lleidatana del COAC descobrirem els secrets de Morera i Gatell..
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari