Al febrer del 2.012 a les entrades Aratusteak vàrem donar un cop d'ull a la festa de carnestoltes més antiga de Bizkaia i de les més antigues d'Euskadi. En el primer document en el que se'n fa referència , del 1.841, Eusebio de Uribe alcalde de Mundaka demanava permís al cap polític de Bizkaia per celebrar la festa.
Avui que falten pocs dies per l'Aratuste del 2.024 us explico més detalladament del que ho vaig fer al 2.012 el de l'any passat i us animo a apropar-vos a Mundaka per gaudir d'una festa de carnestoltes molt diferent.
El diumenge de carnestoltes unes hores abans de començar la cercavila ja es veuen molts atorraki pel carrer. A la fotografia anterior i a la propera els podeu veure, vestits de cap a peus de blanc, en una terrassa del port.
A l'esquerra de la primera fotografia i a la següent podeu observar l'edifici del Casino de Mundaka, construït l'any 1.818 per acollir la confraria de pescadors. L'any 1.890 es va fer la galeria vidrada del segon pis d'acord amb la Sociedad Fraternidad Mundakesa.
Mentre passegeu pel poble mariner de Mundaka us serà fàcil aconseguir el llibret amb les cançons i el plànol amb els punts on s'aturaran els atorraki per cantar.
A dos quarts d'una cal estar a la plaça Lehendakari Aguirre on hi ha l'Ajuntament, on començarà la cercavila que acabarà una hora i mitja més tard al port. L'Ibilbideia ( recorregut) del Mundakako Atorrak us deixarà bocabadats...
La camisa de les dones en euskera s'anomena Atorra i la de l'home Alkondara. Antigament la camisa de dona tenia dues peces. La superior ( del coll a la cintura ) s'anomenava Zakota o Sama tilla i la inferior ( cenyida a la cintura cobrint les cames com si fos una faldilla ) tenia el nom d'Atorra. El conjunt de les dues peces que formaven la camisa s'anomenava Atorra-Zakotar o Atorra-Samallak ( camisa superior o inferior ).
Com podeu constatar a les fotografies, els atorras porten una coixinera antiga al cap, la zakota ( camisa superior ), i l'atorra ( camisa inferior ). A sota, camisa, jersei, pantalons i calçat. Tot blanc. A la cara es dibuixen, en color negre, bigoti, barba, notes musicals, una llàgrima...
Al mes de febrer els carrers de Mundaka s'omplen d'alegria amb les cançons i la música de les guitarres, violins, mandolines, banjos, acordions...
Tothom fa fotografies amb els mòbils, però també veureu gent amb bones càmeres fotogràfiques esperant el moment concret per fer una bona fotografia.
Un mes abans de l'Aratuste comencen a assajar. Els atorras, vestits de color blanc, estan acompanyats per un director, vestit de negre, amb jaqué i barret de copa que podeu veure a la fotografia anterior.
Cada Aratuste es canta una nova cançó que composen els atorras en la que s'explica algun esdeveniment que ha passat durant el darrer any al poble. Mentre els acompanyem ens queda molt clar que la festa està preparada a consciència, s'ha assajat molt i que la gent de Mundaka estima molt les seves tradicions.
Després de passar a tocar de l'església de Santa Maria, que es començà a reconstruir en estil gòtic tardà sobre l'església romànica del segle X destruïda, al final de Txorropuntako Ibiltokia comencem a enfilar el carrer Mallona Alkatearen on hi ha la parada número quatre del cercavila i es canta la cançó Ttipi-Ttapa , de la que en podeu veure un petit fragment al senzill vídeo anterior.
A més a més dels mundakesos poden participat a l'Aratuste els estiuejants o altres homes que tinguin relació amb el poble, majors de divuit anys. Constatareu quan gaudiu de la festa que, ja des de molt petits, els nens es vesteixen d'atorra.
Per a ells és un orgull formar part d'aquesta tradició que passa de pares a fills. El que no és atorra, hi participa d'alguna manera.
Hi ha diferents versions sobre l'origen d'aquesta tradició. Una diu que un mundakés estava a casa d'una dona i va tornar el marit que gairebé els enxampà. L'home despullat es va vestir amb el primer que va trobar ( les camises de la dona ) i per no ser reconegut es posà una coixinera al cap i fugí ràpidament. Altres afirmen que el comte de Mundaka, Anton Erreka, una nit arribà a casa seva amb unes copes de més i la seva dona el va fer fora a cops d'escombra. Per tapar-se agafà el primer que trobà ( les camises de la seva dona ) i s'amagà de les mirades indiscretes amb una coixinera al cap. Els veïns el van veure i els inspirà per crear la festa.
Les tres fotografies anteriors i el proper vídeo són del carrer de la Creu, on hi ha creu de Kurtzio del 1.611, també coneguda com Creu de Calvari o Creu de Mendekano, d'estil tardo renaixentista. A l'Aratuste del l'any passat estaven restaurant la creu i només hi havia la base de dos graons. Aquesta creu originalment ubicada a tocar d'una carretera fou traslladada al centre de Mundaka l'any 1.982 per preservar-la.
En aquest indret, el vuit del recorregut dels atorras, van cantar dues cançons: Gurutzie i Lisboa en Carnaval. Al proper vídeo podeu escoltar un petit fragment de Lisboa en Carnaval.
A les 14:00 hores aproximadament la cercavila arriba al seu espectacular final al port on hi ha moltíssima gent esperat l'última cançó dels atorras.
Al port van cantar dues cançons, Jo ta ke i Iji Taja , mentre tota la gent que els observa atentament està molt emocionada.
Al proper vídeo podeu veure un petit fragment d'una de les dues cançons que els atorras canten al port mentre els escolta un públic molt emocionat.
Els atorras tanquen la cercavila anant ala plaça del Lehendakari Aguirre, la de l'Ajuntament una hora i mitja abans ha començat la festa.
Si al matí el protagonisme és pels atorras a la tarda ho és, des dels anys setanta del segle passat, per les lamias. Aquest ésser de la mitologia basca, vinculat amb l'aigua, de gran bellesa però amb peus d'ànec, gallina o cabra, està molta estona asseguda en alguna roca al costat de l'aigua pentinant la seva llarga cabellera amb una pinta d'or. Els homes s'enamoren bojament d'elles sense saber que poden ser molt generoses o extremadament perjudicials per a ells...
Entre Mundaka i el poble veí de Bermeo trobem l'espai anomenat Lamiaran que significa zona de lamias...
Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors i a les dues properes les lamias van vestides de negre, amb una llarga cabellera feta de llana al cap que cobreixen amb un mocador de colors. Porten un senzill cinturó amb cascavells, uns mitjons de llana ( artilezko galtzerdiak) i unes avarques ( abarkak ). Es pinten la cara de blanc i la zona dels ulls de color negre. La directora de les lamias va vestida de blanc, amb la cara pintada de negre i la zona dels ulls de blanc. També duu un mocador de colors sobre la cabellera negra.
En el senzill vídeo següent podeu tastar un moment l'ambient que es respira pels carrers de Mundaka quan passen les lamias.
Hi ha un moment en el que les lamias i els atorras es troben al carrer Major, tots comencen a cantar i saltar i els dos grups intercanvies de director. Al proper vídeo, us tastet...
La llum del dia s'apaga i la nit cau sobre el poble i la seva gent. La festa s'acaba però la il·lusió dels mundakesos farà que en pocs dies el carnestoltes torni a ser molt emocionant. Intenteu apropar-vos aquest proper diumenge de carnestoltes a Mundaka per veure i viure l'Aratuste. Estic segur que agraireu la meva recomanació.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada