Josep Lluís Sert, un dels membres destacats del GATCPAC ( Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània ) projectà el museu racionalista amb trets mediterranis com el pati, les cobertes amb us de terrat i la llum.
A la fotografia anterior podeu veure l'oli i acrílic damunt lona, de 220 X 261 centímetres Ocells a punta de dia, del 1.970.
A la fotografia següent, d'esquerra a dreta hi ha les figures reials convertides en tòtems de fusta. "Sa majestat el rei", "Sa majestat la reina" i "Sa altesa el príncep". Els tres acrílics sobre fusta són del 1.974.
Aprofito la maqueta amb la que les persones invidents es poden fer una idea de l'arquitectura de la Fundació Joan Miró per senyalar-vos els espais que hem visitat o que visitarem en aquestes tres entrades. Entrada principal ( 1 ), Pati de l'Olivera ( 2 ), Pati del Garrofer ( 3 ), Pati Nord ( 4 ), Escala central ( 5 ), les cobertes amb ús de terrat ( 6 ) i la torre octogonal que acull l'auditori, la biblioteca, l'arxiu i una sala d'exposicions ( 7 ).
L'edifici de la Fundació Joan Miró fou construït en uns terrenys cedits per l'Ajuntament de Barcelona en el Parc de Montjuïc. Joan Miró i el seu gran amic Josep Lluís Sert a finals dels anys seixanta del segle passat van començar a pensar i treballar en el projecte de crear un Museu Miró.
A la Sala d'escultures ens espera la maqueta del conjunt escultòric Parella d'enamorats dels jocs de flors d'ametller, que Joan Miró va fer l'any 1.975 amb resina sintètica pintada que mesura 299,5 X 160 X 140 centímetres.
Podeu veure l'escultura al barri de negocis de La Défense de París, en una explanada en la que hi ha seixanta obres d'art. El conjunt escultòric, de dotze metres d'alçària i vuit tones de pes, està fet amb resina de polièster armat.
Després d'enfilar la rampa faig la propera fotografia en la que podeu veure en primer terme la part superior de la maqueta del conjunt escultòric i a la paret on comença la rampa per la que accedirem a les cobertes amb funció de terrat, l'obra del 1.974 de Joan Miró, Ocell, un acrílic sobre tela, clau, cordill, guants i agulla de cap.
Només sortir al terrat, els blaus del cel i els blancs del formigó són els protagonistes. Al centre de la fotografia següent podeu observar parcialment l'escultura de bronze pintat, del 1.967, La carícia d'un ocell que mesura 311 x 110 x 48 centímetres.
A la dreta de la fotografia anterior, a sota, hi ha el Pati Nord del que en podeu observar parcialment el mateix indret a la propera fotografia. A la part superior esquerra treu el nas el cap de l'escultura.
Passejant per la coberta amb funció de terrat, com podeu constatar a la dreta de la fotografia següent, veurem la part superior de la capçada de l'olivera del pati central del museu.
Si ens apropem a l'edifici veurem perfectament l'efecte plàstic de les marques al formigó de les fustes que es van emprar durant l'encofrat.
A la coberta de la Fundació Joan Miró les lluernes amb forma de quart de cilindre permeten l'entrada de la llum natural sense produir ombres ni incidir directament sobre les obres que hi ha exposades a les sales.
Deixem la Fundació Joan Miró però no marxem de Montjuïc. En una propera entrada ens aproparem al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ) per mirar i admirar l'espectacular fons d'art romànic.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada