De Frías a Oña.

Abans de marxar de Frías per anar a Oña ens apropem al pont medieval. Després de baixar de La Muela, que vàrem visitar a l'entrada anterior dedicada a Frías, m'apropo passejant fins al riu Ebre. Des de la calle Debajo de la Iglesia faig la fotografia de La Muela des d'una perspectiva diferent. A l'esquerra es veu l'església de San Vicente i a la dreta l'altíssima torre de l'homenatge i la resta del castell.

El pont, com podeu constatar a les properes fotografies, és espectacular. La base i els tallamars ( la prolongació corba o en forma d'angle que hi ha als pilars del pont que serveixen per reduir la resistència que oposen al corrent del riu ) són de l'època romana. Però el que majoritàriament es conserva és de finals del segle XIV principis del XV.

Per aquest pont massa la calçada romana que comunicava la Meseta amb la costa Cantàbrica. A l'època medieval s'hi van fer importants reconstruccions. El pont fortificat, que mesura cent cinquanta-tres metres de llarg i tres metres i mig d'ample, té nou arcs ( sis apuntats i tres de rebaixats ). El traçat és una mica irregular per aprofitar les roques que emergeixen del riu per assentar-lo.

L'alçària màxima de l'ampit al riu és de onze metres i trenta centímetres. La de la torre de planta poligonal rematada amb merlets, que mesura onze metres d'alçària, fou construïda al segle XIV per a cobrar el pontatge ( el dret que es pagava per passar pel pont ).

 

 

M'apropo al centre del pont i abans d'arribar a la torre del peatge, recolzat a l'ampit, dono un cop d'ull al riu Ebre.

Gairebé a tocar de la torre es veuen millor les espitlleres de la sala on hi havia els vigilants. A la part superior, a tocar dels merlets, hi ha un matacà. A l'altre costat de la torre també trobem les espitlleres i el matacà.

Des de l'interior de la torre faig la fotografia següent en la que al fons, a la dreta, es veu el castell. Als murs laterals de la torre hi ha una doble fila de forats on s'introduïen les tranques que asseguraven els portons. 

Marxant de Frías per anar fins a Oña deixem la comarca de Las Merindades per anar a la comarca de La Bureba, però continuem a la província de Burgos.

A Barcina de los Montes, una de les dotze pedanies d'Oña, em sorprèn un curiós avís de perill clavat en un pal de telèfon. A la fotografia anterior està dins de la circumferència groga que he dibuixat i a la propera de detall el podeu llegir, i vigilar...

A Oña, abans de visitar el monestir de San Salvador, fundat l'any 1.011 pel Conde de Castilla Sancho García, ens apropem a la plaça de l'Ajuntament per donar un cop d'ull a l'església de San Juan construïda entre els segles XII i XVI. Concretament vull ensenyar-vos la portalada del segle XIII de transició del romànic al gòtic.

A la fotografia de detall observareu millor l'arquivolta més interior i el timpà amb la Verge i el Nen flanquejats per dos àngels. Al mainell de la porta hi ha la Mare de Déu amb el Nen als braços.

Des de la mateixa plaça ja veiem les escales que s'enfilen fins al monestir de San Salvador format per una sèrie d'edificis dels que cal destacar l'església ( que es començà a construir al segle XII i amb remodelacions gòtiques del segle XV ), la façana i el claustre conegut com "patio gótico".

De l'origen romànic de l'església de San Salvador en queden els murs de la nau i alguna finestra. Com a conseqüència de la desamortització a partit del 1.835 l'església es converteix en la parròquia d'Oña i les dependències monacals no seran restaurades i i ocupades fins al 1.880 quan foren cedides al jesuïtes.

Després d'enfilar els primers trams d'escala m'aturo per observar el portal i el campanar amb les quatre campanes.

Al Pórtico de los Reyes, com podeu constatar a la fotografia de detall, hi ha sis fornícules amb estàtues del segle XIV dels reis enterrats al monestir.

Malgrat el contrallum, a la fotografia següent feta des d'una altra perspectiva, podeu observar millor les sis estàtues perquè a la fotografia anterior el cartell en tapa dues.

 

 

Abans d'entrar al monestir, dirigint la mirada a la dreta, faig la fotografia de la torre del rellotge. En primer terme es veu el cartell de El Cronicón de Oña. Aquesta representació teatral en la que es recrea la fundació del monestir es fa durant els cinc dies més propers al cap de setmana del quinze d'agost des de l'any 1.988. L'altar major de l'església, a tocar dels panteons reials, al mateix lloc on van pregar els monjos benedictins és l'escenari.

Després d'entrar accedim a l'església del monestir pel pòrtic romànic acabat l'any 1.072 en el que a la seva volta hi ha la pintura mural del segle XV feta per fray Alonso de Zamora ( maestro de Oña ). En aquest fresc hispano -flamenc podem veure a set àngels amb els símbols de la Passió de Crist.

Començant per dalt i seguint el sentit de les agulles del rellotge, els àngels porten: l'escala per baixar el cos, l'esponja amb vinagre, la columna de la flagel·lació, la llança de Longi, el fuet, el martell, els claus i la creu. L'àngel que duu l'escala no té rostre.

Ens acostem a la Sala Capitular que actualment acull un petit museu amb peces romàniques. Cal destacar els finestral geminats de mig punt que pertanyen a l'antic claustre romànic del segle XII, actualment desaparegut.

A la part inferior dreta de la fotografia anterior hi ha l'arcada de l'antic refetor policromada amb verds i blaus. La podeu veure millor a la propera fotografia de detall.

Com constatareu a la fotografia anterior del finestral geminat i a la propera, els dos estan cegats. Les arestes estan decorades amb puntes de diamant i els capitells tenen decoració zoomorfa. El conjunt conserva bona part de la policromia.

La meva visita al monestir coincidí amb les representacions de El Cronicón de Oña, per això en alguna de les fotografies següents hi veureu cadires on descansen els actors.

Poc sabem del primitiu claustre romànic perquè a principis del segle XVI fou remodelat per Simón de Colonia per iniciativa de l'abat fray Andrés Gutiérrez. L'arquitecte i escultor Simón de Colonia ( Burgos 1.450 - 1.511 ) substituí el claustre romànic per una traça flamígera amb coberta de volta de creueria seguint les tendències constructives del moment.  

A la fotografia anterior podeu observar part d'aquesta volta de creueria estrellada i tres de les estàtues de sants, reis i reines que hi ha per tot el claustre sota dosserets ( els motius ornamentals en forma de volta situats sobre una estàtua adossada al mur. A la fotografia de detall en podeu veure millor una d'aquestes estàtues.

Les dues properes fotografies de detall són de dues de les mènsules des d'on arrenquen els arcs apuntats on hi ha les estàtues adossades. Fixeu-nos en el treball escultòric.

 

 

Els escuts, elms i espases descansen recolzats en els murs de les galeries del claustre esperant la propera representació de El Cronicón de Oña.

A la cantonada de les galeries sud i oest hi ha un petit lavatoruium on els monjos es rentaven les mans abans de menjar. Malauradament ja no hi la font per fer-ho.

Abans de sortir al pati central del claustre vull ensenyar-vos el sepulcre renaixentista de D.Pedro González Manso, Obispo de Osuna, obra de Felipe Bigarny, considerat un dels escultors més importants del renaixement espanyol.

Per acabar la visita al monestir de San Salvador sortim al pati del claustre per donar un cop d'ull als finestrals amb les seves traceries flamígeres del pis baix.

Al claustre de planta trapezoïdal, construït entre 1.503 i 1.509 per Simón de Colonia, se li afegí el pis superior al segle XVII.

Deixem Oña i la comarca de La Bureba per anar, a la propera entrada dedicada a Castella, fins a Rebolledo de la Torre que està a la comarca de Páramos. Canviarem de comarca però continuarem gaudint de Burgos.

Atentament.

Senyor i