El castell de Lladurs.

A l'entrada anterior dedicada al Solsonès "De Solsona al Pont de l'Afrau" vàrem passejar pel carrer de la Font per donar un cop d'ull a la Font del Corb, ja documentada l'any 1.444 amb el nom de Font del Gorg. Continuàrem caminant fins arribar al Pont de l'Afrau, un aqüeducte del segle XVIII de seixanta metres de llargària i trenta-cinc metres d'alçària a l'arcada central. Aquest aqüeducte portava aigua de Lladurs a Solsona.

Vaig dir-vos al final de l'entrada que, després de girar cua i tornar passejant fins a Solsona, agafaríem el cotxe i enfilaríem la carretera LV-4242 ( que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys ) fins a Lladurs per observar detalladament el seu castell i la primitiva església parroquial de Sant Martí.

A uns nou quilòmetres de Solsona trobarem a l'esquerra les Fonts de Lladurs i a la dreta un indicador que ens deixa clar que és el Camí del Castell de Lladurs. Deixem el cotxe i comencem a enfilar el Serrat del Castell.

Hem de caminar una distància de set-cents metres amb un desnivell de setanta-un metres que podem fer perfectament en uns vint minuts. Mentre pugem per la sendera que discorre per una pineda de pi roig i pinassa trobarem petits plafons informatius amb els noms de vint-i-cinc espècies vegetals i els principals usos que se n'ha fet.

A la fotografia anterior, ja sortint del bosc, podeu veure el que queda del Castell de Lladurs uns metres abans d'arribar-hi; i a la propera, dirigint la irada una mica a l'esquerra, el protagonisme és per a l'antiga església parroquial de Sant Martí.

 

A la primera referència documental del castell, de l'any 1.000, s'explica la venda dunes vinyes del comte d'Urgell que estaven in chastro Llaturci.

Quan s'erigí el vescomtat de Cardona l'any 1.314 el castell va passar a la senyoria de la família Folc. Amb el pas del temps el vescomtat fou primer comtat i després ducat.

Tots aquests segles el castell ha format part de la senyoria dels Folc ( per la batllia de Solsona ) fins que al segle XIX s'abolí el règim senyorial.

Les restes del castell pertanyen a diferents èpoques. Sembla que els murs més antics que es conserven són del segle XIII. Estan al costat més oriental amb murs fets amb carreus ben escairats.

A la fotografia anterior podeu veure l'edifici de planta rectangular, probablement del segle XIV, que hi ha al costat de la part més antiga. L'edifici té dues portes adovellades d'arc de mig punt. Si dirigeixo la mirada a la dreta puc mostrar-vos l'altra porta.

 

 

La finestra adovellada d'arc de mig punt de l'esquerra de la primera porta la veureu millor a la propera fotografia de detall. 

 

 

Mentre visitava aquesta part del castell la darrera llum del dia il·lumina intensament els murs del castell canviant el color dels carreus. Comparant les fotografies anteriors amb les properes ho podreu constatar.

Giro cua i abans de tornar als murs de ponent m'aturo per mostrar-vos com la darrera llum del sol impacta en el recinte fortificat restaurat. A l'interior de la circumferència groga que he dibuixat es veu Montserrat.

Baixo i giro a la dreta per situar-me entre el castell i l'antiga església de Sant Martí i mostrar-vos la part nord del castell, la més moderna, que està davant per davant de l'església. Però abans m'aturo per compartir amb vosaltres la magnífica llum del final del dia il·luminant els antics murs.

Vaig fins al final i giro a la dreta per arribar a l'espai que hi ha entre el castell i l'església. Mentre m'hi enfilo faig la fotografia següent en la que podeu veure l'antiga església al centra i a la seva esquerra l'entrada al cementiri.

 

 

Uns metres abans d'acabar de pujar aprofito per fer la propera fotografia en la que podeu diferenciar clarament quina és la part restaurada dels murs i quina l'antiga.

Al juny del 2.023 l'Ajuntament de Lladurs va finalitzar les obres de la primera fase de restauració del castell en la que s'ha rehabilitat la torre on actualment s'ubica un observatori astronòmic amb dos telescopis.

Dirigint la mirada a l'esquerra puc ensenyar-vos el poc que queda del tercer espai de planta poligonal que s'afegí posteriorment.

Si encara giro una mica més a l'esquerra el protagonisme de la fotografia és pel senzill frontispici de l' església parroquial de Sant Martí. A baix, a l'esquerra, hi ha l'accés a l'antic cementiri.

Si la consolidació i restauració del castell de Lladurs, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1.988, ja ha començat amb la torre i l'ala sud no podem dir el mateix de l'atrotinada antiga església parroquial de Sant Martí...

Si faig mitja volta podeu veure que al mur restaurat hi ha una porta que és la que dóna accés al Centre Astronòmic del Castell de Lladurs impulsat per l'Ajuntament de Lladurs, que és el propietari del castell.

M'apropo fins a la porta i faig mitja volta per mostrar-vos una perspectiva diferent de les restes del castell, del recinte fortificat restaurat i del senzill frontispici de l'antiga església parroquial amb una porta adovellada d'arc de mig punt sobre la que hi ha un òcul. 

El comte Ermengol V d'Urgell l'any 1.102 donà l'església a Santa Maria de Solsona, però al 1.151 ja no apareix a la seva llista de possessions. L'any 1.929 la petita església fou parròquia de Lladurs.

 

L'església, abandonada,  té estat de conservació pèssim. Té una sola nau coberta amb volta de canó, capelles laterals i no hi ha absis. L'església actual és una obra barroca dels segles XVII i XVIII. Cal vigilar perquè en alguns indrets hi ha risc de caiguda per un forat si algú mou la planxa metàl·lica que el tapa...

Anant fins al fons del presbiteri i sortint per la porta que podeu veure a la fotografia anterior a l'esquerra puc fer la fotografia del mur est de la primitiva església parroquial.

Torno a entrar a l'església i m'apropo a la porta adovellada d'accés per mostrar-vos les esquerdes que hi ha al frontispici entre l'arc de la porta i l'òcul. El forat que veieu a la part superior dreta és el petit campanar.

Si abans de sortit de l'església ens apropem al campanar i alcem la mirada constatarem que el lloc destinat a les campanes ( cel·la ) no té coberta...

Sortim de l'atrotinada església i ens apropem a la sendera per baixar fins on hem deixat el cotxe. Però abans de començar el descens us proposo seure en el banc que podeu veure a la fotografia següent i gaudir de l'espectacular posta de sol que ens regala el Serrat del Castell.

 

Per acabar us proposo observar a vista d'ocell el castell de Lladurs i l'antiga església parroquial de Sant Martí al proper vídeo dirigit per Lluís Brotons.

 

A més a més de quedar bocabadats amb les imatges, escoltareu a Roger Mas cantant un petit fragment dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona del seu disc Cançons Tel·lúriques.Constatareu que el vídeo es va fer abans de la primera fase de consolidació i restauració de la torre i l'ala sud del castell.

Si hi aneu amb nens vigileu molt perquè a la zona est del recinte fortificat hi ha l'espectacular cingle que heu vist al vídeo.

Atentament.

Senyor i