El passat dia tres vàrem observar detalladament la llibreria TASCHEN de la Rue de Buci, al cor del barri parisenc de Saint-Germain-des-Prés projectada l'any 2.002 per l'arquitecte, interiorista i dissenyador industrial Philipe Stark. La podeu tornar a visitar clicant sobre l'enllaç anterior.
L'editorial fundada l'any 1.980 a Köln ( Colònia ) per l'editor alemany Benedikt Taschen està especialitzada en publicacions d'art, disseny, arquitectura, fotografia, cinema, còmic, cultura pop...
Taschen té llibreries amb un interiorisme molt cuidat a les ciutats de Colònia, Berlín, Brussel·les, Londres, Paris, Milà, Madrid, Beverly Hills, Hollywood, Miami i Hong Kong.
Us explicava en aquella entrada que la de Madrid estava al número trenta de la Calle del Barquillo, al Barrio de las Salesas, en el local on hi havia l'antiga merceria Santa Rita que la llibreria ha conservat. A l'entrada d'avui anem al Barrio de las Salesas ubicat entre el Barrio de Salamanca i el Barrio de Chueca per mirar i admirar aquesta llibreria.
A la propera fotografia de detall podeu veure millor el rètol de vidre pintat amb les lletres blanques amb un rivet platejat fet per Ángel Giménez Ochoa al seu estudi al número vint-i-sis de la Calle Madera del Barrio de Malasaña. Sota el cartell es pot veure parcialment l'estructura de fusta decorada de l'aparador.
Las Salesas és un barri en el que podem gaudir d'una de les zones arquitectòniques més ben conservades de Madrid i la avantguarda de les seves petites botigues de disseny i restaurants en els que es barregen la tradició i les últimes tendències.
Quan a principis de la segona dècada del segle XXI va tancar l'antiga merceria Santa Rita els nous propietaris van obrir una botiga que moda respectant l'estructura de la botiga centenària. Respecte que ha mantingut Taschen al transformar-la en llibreria. Els mateixos aparadors en els que fins no fa gaires anys estaven plens de vestits avui els ocupen els llibres.
L'edifici amb baranes de forja als balcons i l'antiga merceria estan protegits. Taschen ha respectat l'aparador, el rètol de vidre pintat, les prestatgeries de fusta,... A la propers fotografia el protagonisme és per l'antic tirador de la porta.
Els dissenyadors que han treballat per Taschen han restaurat les parts malmeses de la merceria creant un espai molt acollidor que barreja elements centenaris amb mobles i llums de disseny.
La llibreria està dividida en dues zones: l'espai principal, que trobem només entrar-hi, on podem gaudir dels llibres del catàleg general i al fons un espai que sembla una petita galeria en el que hi ha les edicions de col·leccionista.
Quan entrem, al centre de la llibreria entre dues columnes de ferro, hi ha la taula ovalada Superllipsse dissenyada per Bruno Mathsson, Arne Jacobsen i Piet Hein per a Fritz Hansen. Aquesta taula plena de llibres que podeu veure a les dues fotografies anteriors està il·luminada pel canelobre GUBI de setze llums de Bonderub, Claus and Torsten Thorup Fof & Morup . La taula i el canelobre es van fer a Dinamarca l'any 1.968. A la fotografia anterior el contrallum no us permet apreciar bé aquest curiós canelobre que veureu millor a la fotografia següent.
El mobiliari original de l'antiga merceria es combina amb els mobles i llums que pertanyen a la col·lecció particular de Benedikt Taschen fundador de l'editorial.
Els llibres de l'editorial Taschen es caracteritzen per la bona qualitat i disseny. Molts tenen preus raonables i els de Basic Art Series tot un luxe per només quinze euros. Clicant sobre cada llibre de l'enllaç anterior podeu saber en quins idiomes està publicat.
Els podem consultar a la primera zona, la del catàleg general, a la taula ovalada entre columnes i a les antigues prestatgeries de la merceria.
Al fons de la llibreria pujant els tres graons del petit tram d'escala que separen les dues zones de la llibreria, trobem l'espai on s'exposen els llibres de col·leccionista.
Aquest espai, que podeu veure al fons de les dues fotografies anteriors, també és una petita galeria d'art. Darrere hi ha les oficines de la llibreria.
Abans de pujar aquests graons per accedir a la galeria d'art i als llibres de col·leccionista assaborim una estoneta més la bellesa dels llibres que omplen els prestatges.
Els preus dels llibres que hi ha en aquest espai exclusiu dedicat als llibres de col·leccionista són molt diferents als dels llibres de la primera zona. Algunes edicions no superen els cinc-cents euros però altres...
La protagonista de la propera fotografia és l'edició de Col·leccionista (núm 81-998) signada pel Dalai- lama de Murals of Tibet, de Thomas Laird. Presenta els murals més bells de la cultura budista tibetana en quatre-centes noranta-vuit pàgines. L'edició està acompanyada per un faristol dissenyat per l'arquitecte japonès Shigeru Ban i una guia annexa il·lustrada de cinc-centes vint-i-vuit pàgines. S'han editat nou-cents divuit exemplars amb un preu de 12.000 euros. Clicant sobre l'enllaç anterior podeu fullejar-lo.
Si us sembla car, us cal saber que aquesta és l'edició barata... La de quaranta exemplars que a més a més inclou una reproducció en gran escala d'un mural que retrata Tārā Verda impresa sobre guix en vuit colors i pa d'or val 40.000 euros. Si la que voleu és l'edició, també de quaranta còpies, que inclou una reproducció a gran escala d'un mural que retrata al Buddha Shakyamuni impresa sobre guix en vuit colors i pa d'or haureu de pagar 45.000 euros.
Per donar un cop d'ull als llibres de col·leccionista només cal parlar amb els encarregats de la llibreria, posar-vos el guants i gaudir d'aquestes joies editorial. A la dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure el llibre que Manly Palmer Hall va publicar per primera vegada l'any 1.928 "The Secret Teodrinings of All Ages". Cadascuna de les cinc mil còpies numerades aval cinc-cents euros. Podeu fullejar-lo clicant sobre l'enllaç anterior.
El llibre de fotografia de Sebastião Salgado "Gold" mostra la dura feina d'alguns dels 50.000 miners que van treballar a la mina d'or a cel obert de Serra Pelada. L'edició de col·leccionista és de mil exemplars signats per l'autor. Mireu i admireu algunes de les seves fotografies clicant sobre l'enllaç anterior. El llibre val vuit-cents euros.
Del mateix fotoperiodista brasiler al centre de la fotografia següent el protagonisme és pel llibre Amazônia, un dels dos mil exemplars numerals i signats per Sebastião Salgado. El llibre i el faristol d'acer dissenyat per l'arquitecte italià Renzo Piano valen tres mil euros. No ho dubteu, cliqueu sobre l'enllaç anterior i quedareu bocabadats. Si, a més a més, voleu la làmina impresa en gelatina de plata sobre paper Ilford FB warmtone que hi ha sobre, el preu del llibre, el faristol i la làmina és de set mil cinc-cents euros.
A la zona inferior de la llibreria, l'espai amb els llibres del catàleg general, la fusta dels prestatges de l'antiga merceria ressegueix gairebé les parets i només hi ha guixeries decoratives a tocar del sostre. Però a l'espai superior que sembla una petita galeria amb les edicions de col·leccionista es pot valorar millor la funció decorativa de les guixeries.
Per il·luminar aquest espai superior, a més a més dels focus encastats al sostre, al centre hi ha el canelobre multicolor de vidre bufat amb vuit llums dissenyat l'any1.946 per l'arquitecte, dissenyador industrial, artista i publicista italià Gio Ponti.
Des de l'espai superior faig la propera fotografia en la que podeu veure millor la taula ovalada Superellipse plena de llibres.
Baixo els tres graons que separen edicions de col·leccionista de 45.000 euros i els llibres del catàleg general entre els que en trobareu de només quinze euros.
Surto de la llibreria per fotografiar la placa de ceràmica amb el nom del carrer, una de les mil cinc-centes plaques de nou rajoles quadrades de ceràmica vidrada que des del 1.992 trobem als carres i places del centre de Madrid. Les va fer Alfredo Ruiz de Luna González, tercera generació d'una de les més importants nissagues familiars de ceramistes espanyols.
De la Calle del Barquillo, que va de la Calle de Alcalá a la Calle de Fernando VI, diu la tradició que el nom del carrer recorda el petit vaixell que la marquesa de las Nieves tenia per entretenir-se a l'estany de la seva finca que estava a la part alta del carrer. En aquella finca posteriorment hi van construir el convento de las Salesas.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada