El passat mes de gener vaig dedicar dues entrades a la primera casa que construí Gaudí a Barcelona. Vàrem anar virtualment fins al barri de Gràcia, concretament al carrer de les Carolines 20-26, on Antoni Gaudí i Cornet edificà la Casa Vicens entre 1.883 i 1.885.
A la primera planta hi ha un espai dedicat a les exposicions temporals i a la segona l'exposició permanent "Casa Vicens, la primera casa de Gaudí: manifest de la seva obra".
Només ens vàrem aturar un moment als dos espais expositius perquè us vaig explicar que en una propera entrada els visitaríem detalladament. Avui ho fem.
La fotografia anterior ens mostra parcialment l'exposició temporal "La primera casa. La casa pròpia, la casa manifest", i la propera podeu veure alguns dels plànols i les maquetes de l'exposició permanent.
A l'exposició temporal hi havia una mostra de catorze cases projectades per alguns dels arquitectes contemporanis de Gaudí més destacats. Cronològicament les cases anaven d'Eugene Viollet le Duc i William Morris cap al 1.850 a Peter Behrens cap al 1.900.
La fotografia següent és de les maquetes de les cases Red House ( 1.859 ) de William Morris a l'esquerra , i Stöhr-Kaus ( 1.899 ) de Joseph Maria Olbrich a la dreta.
De cada arquitecte s'ha triat una casa ( la primera casa, la casa pròpia o una casa manifest ) que representa les característiques del que serà la seva obra fent referència també a la decoració i al mobiliari.
Cada maqueta estava acompanyada d'una pantalla amb informació i fotografies de la casa. A la fotografia anterior podeu veure la pantalla de Villa Wagner i a la propera la maqueta de la mateixa casa, obra d'Otto Wagner del 1.886 - 1.888.
Com les altres cases, Villa Wagner fou contemporània a la Casa Vicens. Va ser la residència del gran arquitecte vienès Otto Wagner.
Al novembre del 2.022, a l'entrada "Magatzems l'Àguila" vàrem donar un cop d'ull a aquest edifici de Palma dissenyat i construït per l'arquitecte mallorquí Gaspar Mannàssar i Moner entre 1.908 i 1.909. Us explicava que l'arc de mig punt, l'ornamentació i el coronament recorden l'estació de metro Karlsplaz de Viena, un projecte del 1.898 d'Otto Wagner.
A la propera fotografia podeu veure a l'esquerra la maqueta de la Villa Wagner i a la dreta la Villa Scheffer, obra de l'arquitecte neerlandès Hendrik Petrus Berlage.
Pugem a la segona planta que acull l'exposició permanent en la que trobem detalladament documentada la primera casa que construí Gaudí a Barcelona, tot un manifest de l'obra de l'arquitecte del Baix Camp i anticipació del modernisme.
Una casa singular en la que la façana principal no està orientada al carrer sinó al jardí. Tot l'edifici s'estructura orientat al jardí i a la planta baixa la casa i el jardí es fusionen.
Als plafons amb textos curts, fotografies, dibuixos, plànols trobem cronològicament tota la història de la Casa Vicens, a les vitrines facsímils dels plànols originals de Gaudí i a les taules diferents maquetes de la casa.
La fotografia anterior és del facsímil del plànol d'alçat de la façana del carrer de les Carolines i la propera del facsímil d'un plànol de secció. Els plànols originals estan a l'Arxiu del Districte de Gràcia. Els dos plànols estan signats per Antoni Gaudí el dia quinze de gener del 1.883.
A més amés dels plafons, plànols i maquetes a l'exposició permanent podem veure originals d'una colla d'originals, fragments d'esgrafiat, mobles, jardineres...
A la fotografia anterior podeu observar diferents rajoles de ceràmica vidrada. D'esquerra a dreta: rajoles amb relleus de gira-sol, rajoles planes sense decoració i rajoles amb el clavell moro. Quan Gaudí va anar a prendre mides del solar on construí la Casa Vicens, aquest estava ple de flors de clavell moro i també hi havia un margalló que l'inspiraren per decorar l'edifici.
A la propera fotografia, també de rajoles de ceràmica vidrada, podeu veure d'esquerra a dreta els originals de rajoles careneres i rajoles planes en forma de goteró.
Quan vàrem visitar la casa el passat mes de gener us vaig ensenyar el fumador, una petita sala de deu metres quadrats d'estil historicista neoàrab a tocar del menjador i amb accés directe al pati. Les rajoles d'aquesta petita sala no eren de ceràmica vidrada...
A la fotografia anterior podeu veure parcialment les parets del fumador revestides amb rajoles de paper maixé ( pasta de paper ) i a la propera de detall una de les rajoles originals de paper maixé del taller d'Hermenegild Miralles.
A l'exposició permanent també podreu observar detalladament mobles dissenyats per Gaudí cap al 1.880. L'armari cantoner de Dolors Giralt ha estat propietat de quatre generacions de la família Vicens fins que MoraBanc, propietari actual de Casa Vicens, els va adquirir en una subhasta.
L'armari penjant era a la casa que la família Vicens tenia a Alella. A la propera fotografia de detall podeu veure les inicials D G de Dolors Giralt que era la dona de Manuel Vicens.
Antoni Gaudí i Manuel Vicens foren grans amics i l'arquitecte passava algunes temporades a la casa de Vicens a Alella. A l'armari hi ha decoració amb motius florals fets de llautó daurat.
A la part inferior de l'armari cantoner hi ha dues aus palmípedes de fusta tallada i llautó calat que tenen la funció de peanya de la columna central.
Quan MoraBanc va comprar l'armari cantoner a la casa de subhastes, ho va fer per exposar-lo amb el braser de racó de fusta i metall que Gaudí dissenyà per a la mateixa casa d'Alella propietat de la família Vicens.
Al vídeo anterior podeu observar la delicada feina de restauració que es va fer a l'armari cantoner després de detectar diversos problemes de degradació als tres materials amb els que està fet el moble: la fusta, el metall i el vellut.
A la fotografia anterior podeu veure aquest braser angular dissenyat per Gaudí i a l'esquerra, al fons, l'armari cantoner que acabem d'observar detalladament. A la xemeneia hi ha les inicials M V de Manuel Vicens. En les cartel·les i plafons hi llegireu que és una xemeneia però realment és un braser.
La Junta Constructora de la Sagrada Família fou la propietària del braser durant dècades però la cedí a Casa Vicens quan obrí al públic museïtzada l'ant 2.017. L'armari i el braser foren dissenyats per Antoni Gaudí quan tenia trenta anys.
Una de peces interessants exposades és l'escrit que Gaudí va fer sobre la casa pairal, un dels pocs que es conserven de l'arquitecte. Penseu que bona part del poc que va escriure Antoni Gaudí va desaparèixer amb el seu arxiu al 1.936 durant la Guerra Civil.
El document no té títol i no està datat però els experts el situen entre 1.878 i 1.888. A l'exposició permanent el que veieu és un facsímil, l'original està al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus. El text, com podeu constatar a la propera fotografia de detall, comença amb les frases i l'ortografia següents:
"La casa es la petita nació de la familia.
La familia com la nació té historia, relacions exteriors, cambis de gobern, etc.
La família independent té casa propia, la que no ho es, té casa de lloguer".
En aquest document Gaudí és crític amb el projecte de l'Eixample i l'especulació que genera i es mostra un gran defensor de la casa pairal com espai del nucli familiar.
Després de visitar les dues exposicions, acabeu de pujar per la gran escala construïda durant la rehabilitació com a casa museu feta entre el 2.014 i el 2.017. A la fotografia anterior podeu veure parcialment l'espai de l'exposició permanent des de la gran escala blanca.
La coberta de la casa ens regala un espai exòtic que en pot recordar l'arquitectura del Marroc, l'Índia o Egipte. Una superfície de cent cinquanta metres quadrats dels quals vuitanta-cinc corresponen a la casa original d'Antoni Gaudí i la resta a l'ampliació i reforma per a quatre habitatges que va fer entre 1.925 i 1.927 Joan Baptista de Martínez.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada